24 d’oct 2020

Anar al contingut

'LA MÚSICA Y EL FÚTBOL'

Les estrelles de la pilota que van fer música i cançons

Diego Maradona, Johan Cruyff, Pelé i Ronaldinho, entre molts altres, van flirtejar amb el món musical

El llibre de Guillermo Knoll recull històries de futbolistes cantants i de cantants que van voler ser futbolistes

Sebastián Meresman

Les estrelles de la pilota que van fer música i cançons

Diego Armando MaradonaPelé, Johan CruyffFranz Beckenbauer i Ronaldinho han sigut alguns dels millors futbolistes de tots els temps. Tots ells tenen alguna cosa en comú més enllà de la pilota i els camps de futbol: la música.

El periodista i escriptor Guillermo Knoll, autor del llibre ‘La música y el fútbol’ (Editorial Naveus), va ressaltar en diàleg amb Efe l’estreta relació que hi ha entre aquests dos mons.

«Maradona cantava tango, va cantar amb el cantant argentí Rodrigo Bueno, però també va gravar diverses cançons amb el duo Pimpinela. Hi ha un munt d’històries que permeten veure que el ritme musical es transmet o es trasllueix en el ritme futbolístic», explica Knoll.

En el seu llibre, les històries de futbolistes que van fer música i de músics reconeguts que van intentar ser futbolistes professionals s’acompanyen amb codis QR que permeten que el lector escolti les cançons amb el mòbil.

«Em va semblar interessant poder mostrar-li al lector que, alhora que llegeix que Cruyff va gravar diversos temes musicals i que Beckenbauer va gravar a finals dels 60,  també pogués escoltar les cançons. L’interessant és no parlar només de futbol, sinó de la relació que el jugador té amb la música», va dir.

Entre el rap i el flamenc

«Lukas Podolski va gravar un rap, Sergio Ramos va gravar flamenc. Hi ha un munt d’històries i em va semblar que valia la pena explicar-les i escoltar-les. Això em va fer buscar l’alternativa de posar els codis QR», afegeix.

Per a Knoll, un dels «casos més emblemàtics» és el del davanter Just Fontaine, màxim golejador en la història dels Mundials amb 13 gols a Suècia 1958 amb la selecció francesa. «Es va retirar jove, va ser tècnic però no li va anar gaire bé i es va bolcar a gravar temes i cantar. Té uns quants discos, li deien ‘el Sinatra francès’. Va cantar amb molts artistes francesos reconeguts, va tenir una carrera i una trajectòria interessant», diu l’escriptor.

«Després, un dels casos més emblemàtics, dels que tenien millor veu, va ser el d’Enzo Scifo, que va jugar el Mundial del 86 amb la selecció de Bèlgica. Va gravar un ‘single’ i ho va fer amb una veu bastant agradable». A l’altra banda situa l’italià Paolo Rossi, golejador del Mundial d’Espanya 1982. «Va gravar un disc, però la seva veu era principi i final. No donava per més», assegura.

Futbolistes que no ho van ser

La investigació de Knoll inclou jugadors que no canten però que sí que toquen un instrument, com el xilè Alexis Sánchez, que és pianista. «A més hi ha casos de futbolistes amateurs que van arribar amb la música a llocs increïbles com el tenor Luciano Pavarotti, Julio Iglesias –que va arribar al primer equip del Reial Madrid–, el cantant de Police Sting, i els argentins Luciano Pereyra i Cacho Castaña», va indicar.

Aquest periodista i escriptor assegura que el «primer porter cantant» va ser el peruà Juan Criado, que va néixer el 1913 i va morir el 1978. El cas de Criado no és aïllat, sempre hi va haver relació entre el futbol i la música.

Raimundo Bibiani Orsi, campió amb l’Argentina del Campionat Sud-americà de 1927 (predecessor de la Copa Amèrica) i campió amb Itàlia del Mundial de 1934 (i autor d’un gol a la final) era violinista. «Havia estudiat molts anys al conservatori i va tocar diversos cops amb Carlos Gardel. Unes quantes vegades el va acompanyar», va assegurar Knoll.

En l’extensa investigació d’aquest periodista i escriptor argentí no apareix Lionel Messi. «No li veig vincle, mai l’he sentit cantar o tocar cap instrument. Només en una publicitat feia veure que tocava el piano. Potser el ritme musical que van tenir Pelé, Cruyff, Maradona, Ronaldinho, Zico i molts més, a Messi li hauria vingut bé, però ¿què més li podem demanar?», va afirmar convençut.