04 d’ag 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA

Miguel Ángel Revilla: «El virus econòmic és més greu que l'altre»

El president de Cantàbria presenta el seu sisè llibre, '¿Por qué no nos queremos?'

Luis Miguel Marco

Miguel Ángel Revilla: «El virus econòmic és més greu que l'altre»

Ha escrit «amb bolígraf i bona cal·ligrafia, com sempre» ‘Por qué no nos queremos’ (Espasa), el seu sisè llibre i amb ell a impremta va arribar el ‘bitxo’ i va haver d’afegir un capítol a part. «Courà a més d’un, però tot el que explico allà són veritats», afirma.

-Per què no ens estimem, es pregunta un dels polítics més estimats? ¿Què respon? 
-Doncs perquè tenim un país meravellós, però el ciutadà està fart de la corrupció generalitzada que hi ha hagut i que no ha sortit tota, encapçalada per la del cap de l’Estat, que a mi em sembla inaudit. De veure que Espanya està dividida en bàndols emprenyats i enfrontats pel procés. Allà explico àmpliament que hi ha hagut una dreta espanyola que ha sacrificat Catalunya perquè no tenia res a fer per aconseguir un viver de vots a la resta d’Espanya. Una Espanya sense Catalunya és impensable. Jo mai m’he considerat un estranger a Catalunya, al contrari.

-Diu que la classe política és la pitjor que coneix.

-Jo vaig conèixer polítics que van articular una Transició bastant modèlica. I jo ara no veig polítics que ho siguin per vocació, com ho vaig ser jo que vaig renunciar a una vida feta, director d’un banc, professor a la universitat, per fer de Cantàbria una comunitat. Ara veus el Parlament convertit en una torre de Babel i és poc edificant. Veus els debats i et desmoralitzes. Ara ni tan sols es pot arribar a acords ni per sortir de la pandèmia, quan faria falta ara un consens general. Tenim un país bastant ingovernable.

-I on és escandalós, assegura, veure com les gran fortunes eviten pagar impostos.

-Sí. Com veu és un llibre per fer ‘nous amics’. Jo ara, amb 77 anys, com comprendrà, no em callo les injustícies. Com l’escàndol de les portes giratòries, com allò de Montilla i Pepe Blanco, experts en gas com tots sabem. Jo, que tinc el sa costum de parar-me al carrer a parlar amb la gent, només sento: no hi ha de dret, Revilla, no hi ha dret. I tenen raó.

-En aquest capítol a part motivat pel coronavirus explica que en aquesta crisi Europa ha de posar diners urgentment i no comportar-se com un mercat persa.

-Sí, ho vaig haver d’escriure amb el llibre ja a impremta. Però és que havia també de donar la meva opinió amb tot això tan bèstia. Doncs Macron i Merkel ja s’han reunit aquesta setmana. A la crisi anterior, la del 2008, els més mal parats vam ser Grècia, Espanya, Portugal... però això és una garrotada tan forta, que no es coneixia, i que afecta i afectarà tots els països europeus i el món, com s’està veient. Ja sabem com serà la caiguda del PIB a Espanya i a Itàlia i en altres països de l’entorn. El crac del 29 va ser menys que ara. Doncs per a això hi ha les institucions monetàries, per posar diners en circulació. ¿I quan es paga? Doncs quan es pugui. El virus econòmic és més greu que l’altre. Haurem d’aprendre a conviure amb el coronavirus i controlar els rebrots però l’economia no es pot parar. Una economia zero es carrega una generació. No podem deixar els ertos prolongats i la renda vital tota la vida. Si no hi ha activitat econòmica com es pagaran les pensions.

-I la seva aposta és...

-Les inversions públiques. Ja l’hi he dit a Pedro Sánchez. Johnson, l’anglès, ja ho ha anunciat al Regne Unit. La inversió pública és la que genera ocupació. Cal modernitzar els transports deixant de banda els carburants fòssils, millorar la xarxa ferroviària... El Banc Central Europeu, ja dic, ha d’injectar moltíssims diners per rellançar l’economia. Després ja veurem què passa.  Però no es pot quedar ningú sense res perquè no ens mengem els uns als altres. Nosaltres a Cantàbria hem suspès els impostos autonòmics. ¿Com li cobraràs ara a la gent?

-I confiar que arribin turistes.

-Per això obrim amb els bascos uns dies abans. S’ha de salvar l’estiu. El turisme és vital per a l’economia espanyola. ¿Quan tornarem a recuperar els 84 milions que van venir l’any passat? 

-Com altres presidents, ha criticat la visió centralista d’aquesta pandèmia durant l’estat d’alarma.

-Els començaments van ser lamentables, després la cosa es va anar corregint, però ha costat. Jo vaig estar 14 diumenges aquí i molts dies no fèiem més que escoltar. El Govern central va acaparar totes les competències i quan no teníem res, ni llits, ni respiradors, ni mascaretes ni equips de protecció per als sanitaris, el Ministeri de Sanitat va dir que ells ho comprarien. Un disbarat perquè tota la Sanitat, com sabem, està traspassada a les autonomies. Encara bo que van rectificar i ens vam poder buscar la vida. Després prenien mesures que no tenien en compte la peculiaritat de cada territori, pensades des de Madrid, sense saber per exemple que a Cantàbria hi ha costa, hi ha pescadors, hi ha gent que té l’hort al costat de casa. Escolti, és que multaven per sortir al camp a agafar uns bolets. 

-¿També tindrà els Reis per Cantàbria?

-Doncs han dit que aniran a les 17 autonomies. Aquí encara no s’ha marcat la data. 

-Quin profund desengany amb Joan Carles, escriu vostè al llibre.

-Aquestes coses són desmoralitzadores. Home, hi havia rumors, però quan ja hem tingut la constància que la màxima representació de l’Estat, aquell que havia de ser el més agraït, s’ha comportat així, ja em dirà. Haurien de ser més exemplars que ningú. Jo el que mai he entès és que hi hagi un article a la Constitució que declara el Rei inviolable. ¡On anirem a parar! I es confirma que va robar almenys 100 milions, en plena pandèmia, quan hi ha gent que està fent cua per aconseguir una bossa d’aliments. A mi allò de la infidelitat de l’emèrit m’importa menys, això allà la família, però quan parlem de comissions i tripijocs, això ja no és admissible, això em posa la sang a cent.

-Llavors, ¿continua convençut que ser honrat, a la llarga, és rendible? 

-Miri, jo no he robat mai. Però ni en temptacions. Tampoc porto una vida sumptuosa. Visc en un pis a Astillero de 98 metres útils, em va dir l’altre dia la meva dona, en un bloc normal. Vinc a la feina en el meu propi cotxe. Me’n vaig de vacances aquí, a un poble. Si tu et marques unes il·lusions per sobre de les teves possibilitats has de robar. Si vols anar al Carib, tenir un barco... ja em dirà, amb els sous que hi ha, has de posar mà. Jo em considero un privilegiat i de tots els presidents crec que soc el que menys cobra. Però és que les meves ambicions ja estan cobertes completament, així que no puc callar, jo he de dir el que penso. I escriure aquests llibres que són durs, però algú ho ha d’explicar.

-¿Firmarà el llibre a Barcelona?

-Aquesta festa del llibre i la rosa m’encanta, l’hi dic de veritat. I espero estar allà el 23 de juliol. Jo m’ho he passat sempre de primera per Sant Jordi. Amb el primer llibre vaig estar-me a la Rambla fins a les 12 de la nit i això que aquella nit jugava el Barça, que per cert va perdre.

,