Alejandro Sanz: «Qui no aporti res, que calli»

A Alejandro Sanz, el confinament l’ha agafat a la seva casa de Madrid, i des d’allà maquina el seu nou projecte, ‘El mundo fuera. La película’, un documental col·laboratiu per al qual demana a simpatitzants i ciutadans en general que li enviïn vídeos amb els seus testimonis entorn d’aquests estranys dies. L’autor de ‘Corazón partío’ ens ho explica en aquesta entrevista, en què comença transmetent esperança: «Confio que el pitjor hagi passat ja», sospira.

La seva iniciativa va començar amb una cançó, ‘El mundo fuera’. ¿Què ha volgut expressar?

La cançó és una cosa improvisada i gairebé una explosió emocional. Està molt poc produïda i la lletra és d’aquella manera, perquè està feta sobre la marxa i sense intenció d’anar més enllà. Però després, veient com anaven passant les coses, em va semblar que a l’hora d’explicar el que ens ha passat en aquest tancament és important donar la veu a la gent, a les persones, que han sigut els autèntics protagonistes d’aquesta situació tan extraordinària que estem vivint. Molts amics em deien: «Escolta, estic fent un quadern de bitàcola, uns diaris...», i se’m va ocórrer que una bona manera d’explicar aquesta situació tan atípica seria un diari de quarantena escrit per molta gent, on s’expliqués com ha sigut viure tot això, quines coses hem après, quins ens han fet por, què hem planejat per quan en sortim... Perquè al final hi haurà molts relats, alguns d’enfocats políticament, o amb interessos, però el que estigui explicat per la gent serà el que més s’acostarà a la realitat.

Llavors, ¿demana a la gent que li enviï vídeos amb testimonis, reflexions, opinions...?

Estic demanant que aquesta setmana m’enviïn vídeos fets a casa seva, simplement explicant les seves vivències: el que senten, el que més por els fa... Situacions que hagin viscut. Si volen cantar o tocar un instrument, que ho facin. Vídeos de 10 minuts, en horitzontal, en els quals ens expliquin les seves històries. I amb tots aquests vídeos, intentarem fer una selecció en què hi hagi reflectida tota l’àmplia gamma d’emocions que hem viscut durant aquest mes i escaig que fa que estem tancats. Que han sigut moltes. No vull que sigui un vídeo ensucrat, sinó que ho reflecteixi tot: la incertesa, els dubtes, els somnis, les esperances.

¿Farà música nova per a aquesta pel·lícula?

Això no està ni pensat. El que volem és recopilar tot aquest material de la gent i començar a veure quin serà el fil conductor i el to del que explicarem. I veurem si hi incloem música. L’important és que el resultat expliqui bé tota aquesta situació.

En la cançó ‘El mundo fuera’ diu: «Sé que cuando pase todo esto, tú y yo / volveremos a ser / como éramos antes». Es debat si la humanitat canviarà després d’això. ¿Què li sembla?

Hi ha coses que sí, almenys en el comú dels mortals: crec que ens mirarem d’una altra forma, almenys durant un llarg temps. Potser ara no ens n’adonem, però el que està passant és comparable a esdeveniments molt importants de la història, que han tingut la humanitat en suspens, i que han canviat la seva manera de viure. Veurem com funciona després la maquinària, que és la que mana, però crec que a nosaltres sí que ens canviarà una mica la manera de veure les coses. Veurem com ens convencen altre cop que determinades coses, objectes, són importants en les nostres vides. En aquests aspectes la gent ha aconseguit posar en perspectiva alguns valors que potser teníem sobredimensionats.

Corre aquesta idea que la Terra s’ha revelat contra els abusos de l’ésser humà. ¿Justícia ecològica o pensament màgic?

No, això és meravellós per a una novel·la de García Márquez, però no crec que sigui així. El que sí que és cert és que la Terra s’ha vist molt beneficiada per l’aturada. A la Terra no li prova bé quan ens movem massa.

El missatge ecològic ha anat impregnant la seva obra, les seves gires i el seu perfil públic, i la seva intervenció en l’última Cimera del Clima, al desembre, va ser polèmica per les seves peticions als governs.

A mi m’encantaria que ara, per exemple, una vegada al mes, o cada dos mesos, es parés l’activitat i deixéssim respirar el planeta. Crec que tots hem vist el canvi que ha fet la Terra en un mes. Fixa’t la velocitat amb què es recupera el planeta. Això et dona una lliçó, però és difícil saber com reaccionarà la humanitat, perquè tenim una memòria una mica fràgil.

Està passant això a la seva casa de Madrid. ¿Què li sembla la gestió que està fent el Govern?

Jo crec que cal esperar, sincerament. Posar-te a analitzar una gestió abans de veure’n el resultat, abans de sortir de la crisi...  No és gaire intel·ligent posar-te a qüestionar les persones que estan al capdavant del Govern, perquè l’únic que crees és incertesa. Qualsevol que hagi tingut la mínima responsabilitat en una empresa, per petita que sigui, sap que l’últim que ha de fer és posar en qüestió les persones que té a càrrec. L’únic que fas és crear incertesa i provocaràs que treballin pitjor. No entenc la gent que s’entossudeix a bombardejar la gestió. No sé si tindran una vareta màgica i demà ens salvaran a tots, però si no la tenen, que callin, ¿saps? O que aportin alguna cosa. Qui no aporti res, que calli, i que es dediqui a destorbar com menys millor. Aquí la gent intenta treballar... No faig una valoració ni positiva ni negativa; simplement crec que cal actuar amb intel·ligència.

¿Amb aquest missatge es dirigeix a l’oposició?

No, jo no dirigeixo res a ningú, jo crec que cadascú sap... El que provi de treure un profit polític d’això, s’equivoca. Totalment. Crec que la ciutadania ha demostrat una maduresa increïble. Ningú surt als balcons pensant si el del costat pensa com ell o no. Tothom surt amb una idea comuna, que estem tots tancats i ens volem ajudar.

¿Segueix l’evolució de la gestió al seu altre país, Estats Units, on ha viscut llargament?

Bé, el meu país és aquest, vull que quedi molt clar. I bé, el que puc dir... Prefereixo no opinar, no fer-ho fins que passin les coses. S’ha demostrat que el confinament funciona i jo crec que hi ha polítics a qui importa més o menys la vida de la gent, i que hi ha gent que es retrata. Aquesta crisi servirà molt perquè quan passi tot això i puguem avaluar les gestions, podrem fer-ho perquè molts s’hauran retratat. Algú que, des d’un primer moment, anteposa l’economia a les persones, tindrà difícil explicar aquesta manera d’actuar. Però cal esperar que passi la crisi per poder criticar.

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

¿Com està vivint aquests dies com a autor de cançons? ¿Està component?

Estic escoltant molta música, llegint molt, veient sèries, pel·lícules... La pena és que no tenia muntat l’estudi de gravació quan va començar això, i ja no he pogut fer-ho per raons òbvies, però quan pugui em posaré a produir música. D’aquí fins que acabi l’any, pràcticament, perquè el nostre sector serà un dels últims que sortiran, juntament amb el turisme o l’esport. Però ara es veu que la música i la cultura són imprescindibles. Crec fins i tot que hi havia una espècie de bretxa entre la cultura i la gent, i que s’ha tancat una mica aquests dies, que el confinament ens ha servit per unir-nos molt més. També ha fet que els artistes siguin més pròxims a la gent i mostrin una solidaritat que potser no sempre mostraven.