Darial, un nou oasi de luxe a BCN

«Això és una ‘boutique’ amb roba i objectes de fins a un centenar de marques diferents. És una llibreria amb llibres sobre ballet, moda i cine. És una galeria en la qual oferirem una primera exposició que serà una barreja de disseny i art. I és un també restaurant braseria. Però fonamentalment és un espai obert a Barcelona per a tothom, fins i tot per a qui no vol comprar res i simplement li ve de gust prendre un cafè o llegir la premsa o un llibre. No és un lloc exclusiu. És un lloc de reunió i d’inspiració».

Així s’explica, en exquisit francès, Djaba Diassamidze, l’ànima de Darial, que significa ‘arc’, un ampli espai de 1.600 metres quadrats distribuïts en dues plantes al carrerd’Ausiàs March, 37. Aquesta és una d’aquestes direccions en les quals val la pena deixar-se caure, tot i que només sigui per veure amb quin encert s’ha remodelat, en unes obres que han durat tres anys, la planta baixa de la casa Tomàs Roger, un edifici catalogat del segle XIX. Fins a 700 persones van estar, el passat 8 d’octubre, a la seva inauguració. I entre elles, en visita privada, Begoña Gómez, la dona del president en funcions Pedro Sánchez. I també Jaume Collboni.

Les palmeres daurades somiades

«Amb el meu amic volíem un espai diàfan, on la llum entrés a doll. El meu pare és arquitecte i m’ha ajudat i jo he sigut molt a sobre del projecte i de la decoració i tots els detalls. La galeria, al pis de baix, havia de ser molt neutra, en tons grisos. I a la planta volia un diàleg amb l’exterior. Que fos molt Mediterrani, molt lluminós. Fins i tot una nit vaig somiar que les columnes serien palmeres daurades, perquè m’encanta la idea d’un oasi i el color daurat», assegura Diassamidze, de 32 anys i d’origen georgià, que s’ha format i resideix a París i que avui vesteix uns pantalons negres amb efecte xarol.   

Fundat per Maka Asatiani i Djaba Diassamidze, amb Constance Louboutin com a CEO, aquí és possible trobar des d’un llibre sobre el coreògraf Roland Petit o sobre la pintura de Josep Maria Sert, roba de firmes com Jil Sander, Sacai, Mykita, The Row, JW Anderson, Isaac Reina, Yohi Yamamoto, Proenza Schouler, Dries van Noten, i Raf Simons. Roba de dona i d’home i complements amb preus, és clar, en consonància. «Tot gira evidentment al voltant a la moda, que és la meva professió.» També s’exhibeixen, en un espai molt teatral, els dissenys de Diassamidze. «Són vestits de nit per a dona, molt ‘couture’, molt estilitzats i elegants, per a una ocasió especial. Els meus dissenys s’han vist a la passarel·la a Tbilissi, la capital de Geòrgia.» 

Un pintura de l’època socialista

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

Diassamidze ha barrejat referències i estils, entre l’orientalisme dels miralls i les picades d’ullet art déco de les mampares lacades en negre. Per exemple, ens rep una enorme pintura mural amb la figura d’una dona i un el fons daurat.  «És de l’època socialista, d’un teatre o d’un edifici oficial segurament. La vaig trobar en una galeria d’art a Geòrgia», diu. La llibreria és un homenatge a Karl Lagerfed. «Jo vivia a Saint Germain i quan sortia de l’escola me n’anava a la llibreria de Karl. Per a mi era un lloc d’inspiració. Alguna vegada vaig veuremonsieur  Lagerfeld per allà». 

I la braseria, també a peu de carrer, és un homenatge a un altre mite: Luchino Visconti. Li ha dit ‘Le Léopard’ en referència, és clar, a ‘El Gatopardo’. Sofàs de vermell, un toc Napoleó III i més detalls daurats a la vaixella. «M’encanta aquesta atmosfera que recorda el segle XIX i aquesta estètica com d’òpera». Un restaurant braseria per a 70 comensals que fa la seva particular posada al dia dels clàssics i inclou cuina vegana, amb carta de vins de Vila Viniteca i una carta assessorada per Romain Fornell.