Geena Davis i David Lynch, feminisme i surrealisme en els Oscars honorífics

Geena Davis, una actriu àmpliament reconeguda però també una incansable feminista a la recerca de la igualtat, i David Lynch, un cineasta de gran imaginació que va creuar els límits de la realitat, són dos dels artistes reconeguts de manera honorífica per l’Acadèmia de Hollywood en una cerimònia celebrada diumenge a la nit a Los Angeles.

Lynch va rebre l’Oscar honorífic juntament amb Lina Wertmüller, una altra gran feminista i que va ser la primera directora a ser nominada, i l’actor Wes Studi, que es converteix en el primer nadiu americà en la història a emportar-se una estatueta de l’Acadèmia. Per la seva banda, Davis va aconseguir també el premi Jean Hersholt, un guardó també honorífic que reconeix els esforços humanitaris de grans personalitats del cine.

L’Acadèmia va celebrar al Dolby Theatre de Los Angeles l’11a edició delsPremis dels Governadors, una cerimònia més petita, íntima i reservada que els Oscars (no es retransmet en directe per la televisió) i en què la comunitat cinematogràfica es bolca per retre homenatge a les seves llegendes.

Aquesta gala serveix, així mateix, com a començament informal de la temporada de premis a Hollywood, i per això es van deixar veure, en un sopar a vessar d’estrelles, figures que sonen fort a les quinieles, com Quentin Tarantino, Leonardo DiCaprio, Jennifer López, Renée Zellweger, Greta Gerwig, Eddie Murphy, Charlize Theron, Jordan Peele, Scarlett Johansson o Robert Pattinson, entre molts altres.

‘Dolor y gloria’ fa campanya

També s’hi va colar el sabor espanyol amb ‘Dolor y gloria’, aspirant en la categoria de millor pel·lícula internacional i que va comptar com a ambaixadors amb Pedro Almodóvar i Antonio Banderas, aquest acompanyat de la seva dona, Nicole Kimpel.

Sense candidats, perdedors, nervis o desenganys, l’acte es va concentrar a reconèixer els homenatjats, que van rebre, així mateix, el tribut sobre l’escenari d’artistes que els van acompanyar molt de prop al llarg de la seva trajectòria.

Als 73 anys, Lynch, considerat un dels grans directors del cine contemporani, paradoxalment mai ha guanyat l’Oscar malgrat les seves quatre nominacions: dos per ‘L’home elefant’, el 1980 (millor direcció i millor guió adaptat); una el 1986 per ‘Vellut blau’ (millor direcció), i una altra el 2001 per ‘Mulholland drive’ (millor direcció). El cineasta de Montana va tornar a mostrar originalitat i cert surrealisme, i la seva presència a l’escenari va ser gairebé vista i no vista. «Gràcies a totes les persones que em van ajudar durant el camí», va assenyalar en una de les escasses frases del seu brevíssim discurs.

«Les seves pel·lícules són plenes d’emocions, però les emocions, com tots sabem, no sempre són racionals, lineals o clares», va explicar Isabella Rossellini. I Laura Dern va definir el realitzador com «un home modern del Renaixement» i es va preguntar «qui no recorda la primera vegada que va veure una pel·lícula de David Lynch».

Per la seva banda, Geena Davis, de 63 anys, homenatjada pel seu treball al Geena Davis Institute on Gender in Media per aconseguir la paritat en cine i televisió, va dir que en la seva carrera ha sentit tanta passió per l’actuació com per «apoderar les dones». La coprotagonista de ‘Thelma & Louise’ (1991) va assegurar que aquesta pel·lícula li va canviar la vida i li va fer reflexionar sobre com és representada la feminitat a la pantalla.

«El missatge que estem enviant és que els homes són molt més valuosos per a nosaltres [Hollywood] que les dones. Sense importar com de pèssima és la representació de dones en la vida real, és encara pitjor en la ficció», va explicar.

Amb un gran poder feminista es va presentar també als 91 anys la cineasta italiana Lina Wertmüller, que va ser la primera de les úniques cinc dones que van ser nominades a l’estatueta a millor direcció (només va guanyar Kathryn Bigelow per‘En terra hostil’, 2008).

«Vull donar les gràcies per aquest Oscar, però també m’agradaria que es canviés el nom a un de femení», va assegurar la directora de cintes com ‘Pasqualino Settebellezze’ (1975), que va proposar a l’Acadèmia, com a alternativa, que anomeni els seus premis «Anna». Molt bromista a tota hora, la cineasta va criticar en diverses ocasions que Rossellini, la seva traductora en el discurs, portés un vestit morat, color que porta mala sort a Itàlia.

«Ja era hora...»

Notícies relacionades

Mercè Ferrer, guanyadora del pot de 177.000 euros de l’"Atrapa'm si pots": "El programa m’ha ajudat a recuperar la confiança"

Les paraules d’Ilia Topuria a Donald Trump en la seva visita a la Casa Blanca: «Mai vaig pensar que series tan amable»

«Quan la coneixes [a Wertmüller], entens immediatament que estàs en presència d’un talent increïble, però el més important és que estàs davant d’una dona i una artista inoblidable», va dir Sofia Loren, una de les estrelles més aplaudides.

I Wes Studi, de 71 anys, l’inoblidable actor d’ascendència cherokee que va enlluernar en pel·lícules com ‘Ballant amb llops’ (1990) i ‘L’últim dels mohicans’ (1992), va fer un sentit discurs que va començar amb una gran reivindicació per ser el primer nadiu americà a aconseguir un Oscar. «Ja era hora...», va sentenciar.