¿Ets a Lisboa i vols plorar? Un mapa t'ajuda a trobar el lloc ideal

Plorar pot ser tan edificant com visitar un museu o assaborir un bon plat. Almenys això proposa ‘Map for crying travellers’ (Mapa per a viatgers ploraners), de la il·lustradora portuguesa Joana Estrela, que reuneix els millors llocs de Lisboa per plorar a gust.

Igual com existeixen «els 10 millors llocs per menjar a Lisboa» o «els 10 millors monuments», Estrela es va inspirar per crear un mapa per a ploraners a la seva ciutat natal, Porto, i quatre anys després es va decidir a ampliar l’experiència a Lisboa. «La meva germana viu allà i és la ciutat que més conec a part de Porto», explica.

Foscor i peixos

Llocs dramàtics, poètics o senzillament solitaris es recullen en el mapa d’Estrela, escampats per la ciutat per a viatgers que, al contrari del que sol ser habitual, «no venen en una disposició relaxada i feliç», o viatgen sols i per tant són «més reflexius».

La primera recomanació del mapa és el famós oceanari de Lisboa, on el visitant es troba envoltat d’espais foscos i peixos de tot tipus que, abans que res, «no jutgen», reflexiona entre rialles la creadora. El parc de la Fundació Gulbenkian és un altre dels llocs escollits per sanglotar, gràcies al seu museu i als seus increïbles jardins paisatgístics pels quals un es pot perdre.

El segueix en el mapa el moll de les columnes –ubicat a la freqüentada plaça del Comerç–, on és fàcil passar desapercebut entre milers de turistes, tot i que «s’ha d’anar amb compte per no sortir en el ‘selfie’ de ningú», fa broma la il·lustradora. Menys coneguda, s’afegeix a la llista l’estació de metro del Col·legi Militar, una funcional parada on els locals no faran atenció als laments personals d’un.

El bar vegetarià de Disgraça és una altra de les propostes del ‘Map for crying travellers’, gràcies a la seva complaença amb els fumadors i a la seva conseqüent fumarada ambiental. Un altre bar (en particular, un kebab) s’incorpora a la llista per la seva desguarnida segona planta, on un pot acompanyar la seva tristesa amb un assequible durum mixt amb patates.

Un mirador al Tajo

A més, en una ciutat com Lisboa no podia faltar un mirador –en aquest cas el de Sant Esteve–, un tresor amagat al barri més autèntic –i turístic–, Alfama, on és possible disfrutar de les increïbles vistes al riu Tajo si les llàgrimes no ho impedeixen. Un parc al costat d’una immobiliària és el penúltim passatge de la il·lustradora portuguesa, perquè per a què estar sol i desconsolat quan un també pot mostrar-se «ansiós davant un futur totalment incert», reflexiona.

Notícies relacionades

Javier Bardem, amb mocador palestí als Emmy, denuncia el genocidi i lloa el tall propalestí de la Vuelta

La ruptura de Kiko Rivera i Irene Rosales: quan el setembre porta divorcis i dignitat

Finalment, Estrela esmenta l’incomparable paratge de‘Boca do Inferno’ –a Cascais, a uns 35 quilòmetres de Lisboa–. Un mirador impressionant on els ploriquejos amb prou feines es percebran a causa del terrabastall que provoquen les ones quan xoquen contra les roques.

Lisboa, decadent i romàntica, es converteix una ciutat idíl·lica per plorar gràcies a aquest mapa, millor encara si el passeig s’acompanya amb el so del fado, «una música molt trista», conclou Joana Estrela.