Els germans Torres, un arròs sense desaprofitament

Arròs de qualsevol manera. Així s’anomena la recepta que els bessons Torres (Barcelona, 1970) van proposar durant el taller que van muntar dimecres a la tarda al supermercat d’El Corte Inglés per ajudar a conscienciar que llençar aliments no està bé, i que a més a més surt molt car. Anem primer amb les xifres i després passem als ingredients i com es va cuinar.

Cada any es llencen a les escombraries a Espanya 7,7 milions de tones d’aliments i el 42% és a les llars, això significa que 300 euros del que gastem a l’any en menjar acaba al contenidor. «És una barbaritat. Es tira una quantitat de menjar increïble i això és perquè no es fa una planificació a l’hora d’anar a comprar, una llista amb el que es necessitarà per als pròxims dies. T’estalviaries menjar i diners», explica el Sergio, tot i que el que diuen ho subscriuen tots dos sense treure ni una coma.

Unes 30 persones ja estan assegudes en un espai del supermercat esperant la ‘màster class’ dels bessons, que recorden que aquests grans magatzems estan contribuint amb sobrant perible que no es ven a menjadors socials –també ho recorden en cada edició de Masterchef’–. «S’ha de conscienciar els nens sobretot, perquè l’obesitat infantil és un veritable problema sanitari, que s’han de menjar coses que es podreixin i aliments de temporada, més vegetals, llegums i fruita i no tant aliment processat».

L’àvia Catalina

«Moltes de les coses que tenim a la nevera i al rebost segur que tenen una segona vida. Nosaltres ens vam criar amb l’àvia Catalina, oriünda de Linares, postguerra, sense un duro, i vam aprendre a aprofitar-ho tot. La nostra àvia no tirava res. Era molt estricta comprant. Amb el pa dur feia unes torrades de Santa Teresa o migas. El pollastre l’embridava i el lacava i semblava una altra cosa. Nosaltres de petits només vam menjar vieires una vegada, però ella guardava les closques i feia altres elaboracions amb musclos i amb peix, les gratinava i ens semblava que tornàvem a menjar vieires», recorden abans d’anunciar que faran el seu «arròs de qualsevol cosa».

Sempre hi ha un bon motiu per cuinar, ho han estat repetint durant quatre anys a TVE mentre cuinaven els seus plats a quatre mans. Ara mostren uns pebrots, un carbassó, uns espàrrecs, uns tomàquets, safrà i expliquen que tenen preparat un brou que han fet amb verdures, carcasses de pollastre, una mica d’embotit i un os de pernil salat. Els brous també es poden congelar, recorden. «Tenim també una mica de romaní que hem agafat aquest matí. Nosaltres anem amb bicicleta al restaurant per la carretera de les Aigües i recollim farigola i romaní silvestre». I mentre van fent l’arròs, ingredient indispensable, és clar, el Sergio explica que ell, que té fills petits, amb un parell d’hamburgueses va fer l’altre dia una bolonyesa i que, en lloc de macarrons, va fer servir mongeta tendra. O que amb la fruita madura i mel va preparar amb els seus fills uns gelats casolans. «Moltes vegades de ben segur que no necessitem comprar», insisteixen.

A per la tercera

A tot això ja han tirat l’arròs «que removem amb cullera de fusta de punta rodona per no trencar el gra, i el deixem ofegar. L’arròs ha de passar una mica de set abans de llançar el brou, que absorbeixi tot el sabor». També expliquen que un dels plats més demandats del seu restaurant Cocina Hermanos Torres és una crema de ceba, però de cebes de l’hort del seu pare, que és de Gandia. I que tampoc a la seva biestrellada cuina es tira res. 

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Els bessons que van a buscar la tercera estrella Michelín –«el nostre restaurant ja té un any i ara sí ha arribat el moment de somiar amb aquest moment»– ja estan rematant el plat. Llancen les verdures trossejades en els últims moments perquè estiguin cruixents, remouen, afegeixen sal i el tasten. I arriba el moment final, un tac de parmesà ratllat, «per donar untuositat i sabor» i el lliguen amb un raig d’oli d’oliva. Tot hi és benvingut a l’arròs. ‘Al dente’. No té pèrdua.