La tornada estel·lar de Renée Zellweger

Sis anys apartada dels focus l’han fet molt més forta del que era. Renée Zellweger va esquivar a l’abril la barrera dels 50 i ha tornat a les pantalles amb dos projectes, un per a televisió, la sèrie ‘Dilema’ de Netflix i un altre per al cine, un paper que ja està fent molt soroll de cara a aconseguir la nominació per a un segon Oscar (el primer va ser per ‘Cold Mountain’).

Es tracta de la seva interpretació de l’ocàs de l’actriu i cantant Judy Garland a ‘Judy’, del director londinenc Rupert Goold (‘Una historia real’), que arribarà a les nostres pantalles el 5 de desembre i que ara la té dedicada a la promoció. Des de la seva presentació al Festival de Cine de Toronto la crítica, en un altre temps implacable amb ella, s’ha rendit als seus peus. I a la seva veu. Aquests dies ja sona ‘Get Happy’, que canta a duo amb Sam Smith, com a avançament de la banda sonora de la pel·lícula. Ara reneix sota els colors de l’arc de Sant Martí. 

«No és un ‘biopic’ a l’ús. No mostrem tota la vida de la llegenda que tots coneixen. Ens centrem en el seu final i en aquests espais que queden en les ombres, aquesta fragilitat de la dona que és artista però també mare i que està obligada a mostrar la seva millor cara», afirma sobre la seva aclamada transformació en la intèrpret d’‘Over the raimbow’, en què ha tornat a cantar, una cosa que no feia des del musical ‘Chicago’, el 2002.

Hollywood, tòxic

Igual que el personatge que interpreta, Renée va notar que no tenia res nou a oferir en un Hollywood que li resultava cada vegada més tòxic. El 2010 va sentir les punxades de la depressió. «Hollywood és un univers en què pots perdre ràpidament el rumb. Em continua agradant el treball d’actriu, però no suportava res del que l’envolta. Vaig fer el mateix durant 25 anys i bé, ¿fins on pot arribar l’avarícia d’una noia? Estava avorrida de mi mateixa i vaig sentir que era hora de parar. No és que no m’arribessin papers de pes, és que em sentia davant un pou buit i no volia tornar a passar per això. Escoltava la meva veu dient uns diàlegs i sonava falsa. Sentia que era una impostora. No tenia res a aportar i no tenia ganes d’actuar», ha reconegut a ‘The Times’.

L’actriu texana, filla d’un enginyer suís i d’una infermera noruega, també ha bregat aquests dies d’entrevistes amb els comentaris sobre els seus evidents retocs estètics, sobretot el de la seva aparició, el 2014, durant la festa dels premis Women in Hollywood. «Pot sorprendre, però no em van afectar aquestes crítiques. Admeto que va ser extremadament violent, però crec que aquests comentaris van fer que em sentís millor amb mi mateixa, em van fer aprendre més sobre qui era jo com a dona».  

«Una cosa molt trista»

Però Zellweger s’ha desmarcat d’una cosa veritablement important. Tant les tres entregues de ‘El diario de Bridget Jones’, com ‘Cold Mountain’ i ‘Chicago’, les tres pel·lícules per les quals Zellweger va ser nominada a l’Oscar, van ser produïdes per Harvey Weinstein, un figura fonamental en la seva carrera.

Notícies relacionades

Tots els famosos i les polèmiques de la festa de Lamine Yamal: Bizarrap, Bad Gyal, «noies d’imatge» a 10.000 euros i persones amb nanisme

Núria Marín: «No sé si Elionor serà una bona reina, es necessita alguna cosa més que saber on és babord i estribord»

L’actriu va afirmar llavors, parlem de finals del 2017, que mai s’havia sentit víctima del poderós productor, ara en espera que, al gener, comenci el judici acusat de violar diverses dones. El seu posicionament li va costar car. Zellweger va ser assenyalada per molts com a còmplice i com a actriu que hauria aconseguit alguns dels seus papers més reconeguts a canvi de favors sexuals que la van obligar a callar. «És inútil. Si negues alguna cosa, significa que estàs manipulant els fets. No té sentit», ha dit a ‘Hollywood Reporter’ en la seva defensa, i va reiterar que Weinstein mai va intentar excedir-se amb ella. «És una cosa molt trista per les dones que va ferir, per la seva família i per ell. Espero que d’alguna forma es pugui reparar el mal».

I per demostrar que vol girar full i tornar a treballar, a la pregunta de si tornaria a rodar una nova entrega de ‘El diario de Bridget Jones’, el paper que la va catapultar, contesta: «Estimo la Bridget i voldria explorar un pròxim capítol de la seva vida. És tan estrany que puguis visitar un personatge en diferents moments de la seva vida que per què no. Potser hi hagi una quarta entrega, sí. Suposo que ja ho decidiran i m’ho faran saber».