Albert Solà: «Cada dia soc menys monàrquic"

Aparca uns minuts la seva feina com a cambrer al bar El Drac de la Bisbal d’Empordà (Girona) per parlar per telèfon del llibre que avui surt a la venda, 'El monarca de La Bisbal', on explica, en primera persona, la història d’un home «que va buscar un pare i li van servir amb safata un rei»: Joan Carles I. 

Als seus 62 anys li deuen haver dit moltes vegades que té un nas molt borbònic.  

Això no ho sé. Mai hi he anat per la semblança. Jo vaig buscar les meves arrels a partir de l’any 82. El problema principal és que jo vaig ser adoptat massa gran, però no hi ha dubte que soc fill del rei. Al llibre ho explico tot tal com va anar. ¿M’explico? Jo vaig conèixer a Barcelona els meus pares adoptius. Ells van ser els que em van portar a una masia en Sant Climent de Peralta, a prop de Palafrugell. 

A tota hora diu vostè que ha notat la mà de la Casa Reial.

Sobretot a partir que un jutge, l’any 2001 a Barcelona, em diu: «El seu pare és Joan Carles de Borbó i Borbó, rei d’Espanya. L’any 82, a la Maternitat de Barcelona, el director ja m’havia dit que el meu pare era una persona molt rellevant en la història d’aquest país que duraria molts anys en el càrrec.

 

Va invertir molt temps i diners en la seva investigació. ¿Va patir depressió quan va saber qui era?

Vaig tenir una davallada, pel que això representava. Em va costar assimilar-ho. Jo no buscava un rei, buscava un pare. 

Diu al llibre fins a tres vegades  que mai ha tingut aspiració...

No. I ho mantinc fins a la tomba. Jo vaig gravar un document en vídeo en el qual renunciava a la Corona i als drets dinàstics. Això ho té el Centre Nacional d’Intel·ligència.

Tot i que sí que li agradaria tenir més certeses sobre el seu origen.

Per parteix paterna no hi ha dubtes. Està més que aclarit.  Joan Carles tenia 18 anys quan va deixar embarassada la meva mare biològica a Barcelona, a la postguerra. Jo soc el germà gran. I la meva existència la va saber fins a Franco. El cabdill hi va intervenir directament. M’imagino que van pensar que aquest nen s’havia d’amagar i als 3 mesos em traslladen a Eivissa. Als documents que he pogut obtenir no consta qui em porta i qui em va custodiar però van rebre diners per això. Hi ha rebuts. Amb 8 anys vaig acabar amb els meus pares adoptius en una masia de Sant Climent de Peralta.

I va viure en un entorn rural.

Passant penúries. Per no haver-hi no hi havia ni llum i si era un mal any fins i tot compraven fiat, però era feliç. I fixi’s que als 16 anys el meu pare adoptiu em compra una moto Guzzi i als 18 em paga el carnet de conduir i em diu que em compra un cotxe si me'l trec a la primera com va passar. I als sis mesos un altre de nou, un cotxe bo al comptat. ¿Qui va pagar tot allò? 

Diu que la Zarzuela sabia a tota hora què feia vostè amb la seva vida, fins i tot a Mèxic, on se’n va anar i on es va casar?

Sí. Soc conscient d’això. No feia falta que m’ho digués algú del CNI (Centre Nacional d’Intel·ligència). Ells em van fer fer la prova de l’ADN i va donar positiva en un 99,9%. Els del CNI a mi m’anomenaven el petit príncep.

¿La prova la va pagar vostè?

Sí. I perquè no transcendís al laboratori van posar individu ‘a’ i individu ‘b’. 

Molta gent no monàrquica es declarava joancarlista. ¿És el seu cas?

Jo francament en el seu moment sí, no ho negaré. Perquè queia bé. Fins i tot quan vaig saber que era el meu pare. Però em va defraudar.

¿Què li demanava a les gairebé cent cartes que li va escriure? 

Una audiència en privat, on ell volgués, d’amagat. Li deia que no el trairia mai. Fins i tot m’atrevia a donar-li un consell, de fill a pare, ja veu: el silenci mesurat és bo, el silenci prolongat pot anar en contra. Mai em va contestar. 

¿Té esperança de tenir una trobada amb ell ara que és emèrit?

Això depèn només d’ell. Amb mi no té cap problema. No li guardo rancor. Jo en una carta ja li vaig dir molt clar que jo no vaig tocar al timbre de la meva mare biològica ni en el d’ell. Se m’entén, ¿no?

¿Alguns mitjans es van interessar pel seu cas quan Felip VI va assumir el tron després de l’abdicació?

Sí. I li he de dir que em vaig emocionar, però per bé. I jo no acostumo a emocionar-me. Ell és ara on ha de ser, i no jo. Aquesta va ser la meva resposta als mitjans que em van trucar.

¿Què opina ara mateix de la institució?

Ja sé per on va. Jo he crescut a Girona. La meva família adoptiva, la gent que conec... tots republicans... però em respecten molt. Separen la part humana de la política. Li diré de tota manera que cada dia que passa soc una mica menys monàrquic. Si un rei no fa cas d’un fill què poden esperar els espanyols d’un rei. A mi em sap greu què vol que li digui. En el fons em fa mal, però ell mateix s’ha tirat pedres al seu camí. I Felip ha heretat el que li ha tocat i ja està.

 

¿Vostè també qualificava Joan Carles com a planer?

És que el meu pare era planer. Felip està molt més preparat, però no és com ell, és el que opino. 

¿Reconeix tics de Joan Carles en vostè?

Jo no, però gent que el coneix m’ha dit que sí

Sap que ara ha de donar una altra vegada la cara, explicar la seva història.  

hahaha. L’editorial es va portar molt bé amb mi. Em van trucar, els vaig oferir la meva història i soc conseqüent amb el que vindrà. Estic preparat, què vol que faci, pobre de mi. Sé que un llibre no és una entrevista, però estic disposat al que vingui.

¿En el passat el seu testimoni ha sigut vetat perquè parlar de la Casa Reial posa nerviosa la gent?  

Jo li puc parlar de dos mitjans que m’han vetat. Vostè ho pot dir o no, allà vostè. Un és el diari 'El Mundo' a començaments del 2014 i va ser el seu director o el que estava a dalt. També a 'Aquí no hay tomate’ i  en 'Hable con ellas’ (Tele 5). Aquella nit al plató no em van deixar ni parlar. Estaven tots molt nerviosos darrere de les càmeres. A tres quarts de dues de la matinada vaig sortir, i uns sis minuts de rellotge. Pràcticament no em van deixar ni parlar. La cadena de totes maneres a mi tampoc em va informar de si hi havia hagut pressions, això també l’hi dic. I recorda la sèrie sobre el Rei, ja que la productora Mandarina em va trucar, em va pagar el viatge i em van entrevistar durant tres hores. Però només em van treure fins que va morir el senyor Joan de Borbó i punt. Les altres coses no es van emetre.

Si es troba amb Felip VI, ¿què li diria?

L’abraçaria. Ell sap que té tot el meu recolzament.

Per cert, ¿què conté l’entrepà monarca que serveix a la Bisbal d’Empordà?

–És amb pa de motllo, ou ferrat, béicon., llom, enciam i tomàquet. 

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

A la reina Sofia ja li dic que no li agradaria. És vegetariana.

¿Ah sí?. Doncs no crec que li agradi, no. Amb tots els meus respectes, jo crec que soc una molèstia per a ella.