Letícia i Carles d'Anglaterra inauguren la mostra de Sorolla a Londres

La reina Letícia i el príncep Carles d’Anglaterra van inaugurar aquest dimecres a la National Gallery de Londres ‘Sorolla, mestre espanyol de la llum’, l’exposició més gran en més d’un segle que el Regne Unit dedica al pintor valencià.

La reina i l’hereu de la corona britànica van fer un recorregut per les set sales que ocupa la exposició, acompanyats pel director de la National Gallery, Gabriele Finaldi, que els va explicar algunes de les obres, entre elles Mare (1895-96) i Nu de dona (1902).

La dona del rei Felip VI, que portava un elegant vestit blau florit de Carolina Herrera, va ser rebuda també a la sala Sainsbury, on s’exposen les creacions, per Blanca Pons-Sorolla, besneta del pintor.

60 quadros

La retrospectiva reuneix 60 pintures que inclouen la carrera completa de l’anomenat impressionista espanyol, que reflecteixen el compromís constant de Joaquín Sorolla i Bastida (1863-1923) amb la representació de la vida espanyola en tota la seva complexitat.

Aquesta és la primera retrospectiva a Londres de l’artista des del 1908, quan Sorolla va organitzar una exhibició a la Grafton Gallery, en què se’l va presentar com el "millor pintor viu del món".

Durant el seu recorregut per les diferents sales, la Reina i el príncep de Gal·les també es van aturar davant de Clotilde amb vestit negre, 1906, Corrent per la platja, 1908, Núvia lagarterana, 1912, Els contrabandistes, 1919 i La migdiada, 1911.

Finalment van apreciar el retrat Princesa Beatriu de Battenburg, 1908, rebesàvia de Felip VI d’Espanya.

Les obres impressionistes, que el públic podrà veure des d’aquest 18 de març fins al 7 de juliol, reprodueixen la vida, els paisatges i les tradicions d’Espanya, temàtiques que van consolidar la fama de Sorolla, que també va assolir renom pels seus dots com a retratista.

Escenes de platja

Les representacions, procedents de col·leccions públiques i privades d’Europa i els Estats Units, reuneixen retrats i, sobretot, escenes de platja, les facetes més destacades de Sorolla.

Per primera vegada es poden veure al Regne Unit teles de caràcter social de l’edat primerenca de la seva carrera, com El retorn de la pesca (1894, Museu d’Orsay), adquirit pel Govern francès, i Cosint l’espelma (1896, Galeria Internazionale d’Arte Moderna di Ca' Pesaro, Venècia), comprat per aquesta ciutat italiana.

Segons la National Gallery, un terç de les pintures procedeixen de col·leccions privades, però algunes han sigut cedides pel Museu Sorolla a la capital espanyola.

El director de la National Gallery va ressaltar davant d’una recepció privada que és difícil no apreciar en l’obra de Sorolla "la bellesa dels paisatges" i l’"energia" de les seves pintures, i va recordar que el mestre va disfrutar d’un gran èxit, no només al seu país, sinó també fora de les fronteres espanyoles.

Finaldi, que va treballar al Museu del Prado de Madrid, va agrair al Museu Sorolla de Madrid i al Ministeri espanyol de Cultura per fer possible aquesta gran retrospectiva a Londres, que, segons va dir, ajudarà els britànics a conèixer una mica més Sorolla.

En la primera de les set sales en què estan distribuïdes les pintures, hi ha retrats que Sorolla va pintar de la seva dona, Clotilde, així com els de les seves filles María i Elena i el seu fill Joaquín, mentre que una altra està centrada en la dècada del 1890, etapa en què Espanya va ser testimoni de la pèrdua definitiva del seu imperi d’ultramar.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Durant aquella dècada, l’autor va iniciar una trajectòria pictòrica amb teles de gran mida que expressen la seva inquietud sobre la realitat i les penúries de la vida espanyola, com ¡Una altra Margarita! (1892), que mostra la figura d’una dona sota arrest per haver assassinat el seu propi fill i que va rebre elogis a Madrid el 1892.

Si bé el mestre valencià va deixar enrere a començaments del 1900 els tòpics socials, aquestes representacions van causar un impacte en la següent generació de pintors espanyols, entre els quals hi havia Picasso.