DEBUT DISCOGRÀFIC

Miriam Rodríguez: «'Cicatrices' és una catarsi en què trec tot el que tenia dins"

La tercera finalista d''OT 2017' treu el seu primer disc amb Pablo López, Vega i Andrés Suárez com a coautors

video-miriam / periodico

5
Es llegeix en minuts
Mireya Roca
Mireya Roca

Periodista

ver +

Miriam Rodríguez Gallego (Puentedeume, A Coruña, 1996), la tercera finalista d’'OT 2017', no ha deixat de treballar des que va sortir de l’acadèmia. Primer va treure el senzill 'Hay algo en mí', cançó promocional de la sèrie de Fox 'Vis a vis’, en què més endavant fins i tot va fer un ‘cameo’. Poc després, va presentar el seu segon senzill, '¡No!', al costat de Pablo López, i el novembre passat va publicar el seu disc debut, 'Cicatrices’.  

–¿Per què l’ha titulat 'Cicatrices’?

–Necessitava una paraula que englobés tot el que significava el disc. Les cicatrius no són necessàriament doloroses, són marques que et deixen empremta, que et fan recordar i no oblidar coses que et passen, i que avui potser ja no fan mal. En el meu cas, es van canalitzar en forma de cançó. Per això sempre dic que el disc ha sigut una espècie d’autoteràpia, de catarsi per treure tot el que tenia dins i convertir-ho en música.

–¿Amb només 22 anys es poden tenir tantes cicatrius?

–Tinc marques que m’ha deixat la vida. Necessitava parlar-ne, i la paraula m’encaixava amb el tipus de missatges de les meves cançons.

–¿Aquest disc ha sigut una excusa per sincerar-se?

–Soc una persona extravertida, però que no exterioritza el que li passa. L’única manera que tenia d’expressar-me ha sigut obrir-me en canal i no tenir por. Aquest disc parla amb valentia de moltes coses que no m’havia atrevit a mostrar. És una espècie d’introspecció en la qual he après, millorat i disfrutat, però sobretot m’he alliberat. 

–La por és una altra constant en el disc.

–Sí, és un intent de superació. Jo parlo d’un altre jo que no s’acabava de centrar per por del que diran.

–¿Com va ser la gravació a Los Angeles?

–Molt especial. Necessitava desconnectar després del caòtic que va ser compondre el disc, estar en l’acadèmia, la gira... De sobte, em vaig trobar en una ciutat en què no em coneixia ningú, en la qual podia caminar pel carrer tranquil·lament, encara que no tenia gaire temps, ja que estava tot el dia ficada a l’estudi. Va ser un moment per trobar-me amb mi mateixa, per desconnectar i disfrutar del procés de creació.

–¿Com defineix aquest disc de debut?

–Són 13 peces amb forma de balades, així com cançons tristes amb reflexions, encara que totes porten un missatge final positiu. 

–Moltes fan referència al teu pas per l’acadèmia.

–Sí, en gairebé totes les cançons trobem pinzellades del que vaig viure en el programa, però la que més en té és 'Respirar', que vaig compondre sent allà.

–¿Com recorda els dies del programa?

–Van anar de menys a mes. Va ser una experiència única, irrepetible, que em va fer aprendre molt, que em va fer posar-me a prova i superar molts reptes, i sobretot, empatitzar i relativitzar les coses

–Molts la van qualificar com la concursant més seriosa d’'OT'.

–Sí, estava molt centrada en el treball, en la disciplina, a aprendre... A més, el programa té una part de música i una altra de 'reality, i jo potser no hi anava conscienciada a donar joc. No era la meva intenció.

–'Passenger' està escrita en anglès. 

–Tenia ganes de fer alguna cosa en anglès en el disc, tot i que sempre he defensat cantar en el meu idioma. 'Passenger' aporta una cosa diferent i molt bon rotllo.

–Ha col·laborat amb autors com Vega, Ximena Muñoz i Andrés Suárez. ¿Què ha suposat per a vostè?

–Ha sigut una gran oportunitat i els estaré eternament agraïda. Em va permetre nodrir-me d’altres metodologies de treball i altres formes de compondre, d’explorar altres estils i sortir de la meva zona de confort. Tot això em va fer aprendre sobre el procés de composició d’un disc. És un luxe que Vega, que ha treballat amb grans com Pastora Soler i David Bisbal, hagi acceptat compondre amb mi i avui mantinguem una bona amistat.

–¿Amb quin professor d’'OT' se sent més agraïda?

–Si tinc en compte aquest disc, sense cap mena de dubte de Mamen Márquez. Em va ajudar molt a gestionar i a entendre moltes coses. Avui continuo formant-me al seu costat, perquè és una magnífica persona i professional. En els agraïments del disc i els cors la recordo, perquè he fet coses en aquest disc que fa dos anys eren impensables.

–Itziar Castro i 'els Javis' també han sigut especials, ¿no?

–Tant amb Itziar com amb 'els Javis' vaig empatitzar de seguida. Són molt importants per a mi, bons amics. Em van ajudar des del principi i sempre es van mostrar molt pròxims.

–Entre els concursants, ¿amb quin d’ells mantens amistat?

–D’amistat en tinc amb tots. La gran majoria vivim a Madrid, però és difícil coincidir. De vegades vaig al gimnàs amb el Raúl i amb la Mimi, que són els que més veig. L’Amaya i l’Alfred viuen a Barcelona. Fa uns dies vaig estar amb l’Alfred. 

–¿Com va ser el ‘cameo’ a 'Vis a vis’?

–Em va fer aprendre molt. Estic molt agraïda que em donessin aquesta oportunitat i m’acollissin tan bé. De sobte, passar del sofà, on veus una sèrie que t’encanta, a escoltar-hi la teva cançó i veure’t amb el vestit groc al costat dels protagonistes, és un regal.

–¿Com porta ser ajudant de Pablo López a 'La voz'?

–Li dec molt per haver confiat en mi i per haver volgut que jo l’acompanyi en aquesta aventura. 

–¿En què consisteix la seva tasca?

–A recolzar-lo en les decisions, a ser-hi una mica de recolzament. Tinc la sort de conèixer els participants, veure els seus assajos i sumar en la mesura que pugui. 

Notícies relacionades

–Què hi ha de cert en els rumors sobre la seva relació amorosa amb Pablo López?

–Sempre cal parlar d’alguna cosa. Considero que no he de donar cap explicació sobre la meva vida privada. La veritat és que passo molt del que diguin, perquè a mi el que m’interessa és que parlin del meu treball i la meva música. La meva vida privada me la guardo per a mi. És la meva vida, i ja està.