Alba Flores: «No sé si soc icona feminista»

L’actriu Alba Flores (Madrid, 1986) torna aquest dilluns 3 de desembre al costat de les seves companyes al drama carcerari de Vis a vis (Fox, 22.00 hores) en la seva quarta temporada. Saray Vargas de Jesús torna a ingressar a Cruz del Norte. Benvinguda la marea groga. 

–Deia que aquesta sèrie ha sigut com la seva universitat de tele. ¿Aquesta quarta temporada és el màster?   

–Totalment. ¿Sap a més que hi ha vegades en què els màsters es desmarquen una mica de la carrera? Doncs aquesta temporada m’ha passat una mica això perquè Vis a vis és bàsicament acció, thriller, donar llets a tort i a dret. Però aquesta quarta temporada és més emocional. Vaja, que sembla més aviat una tragèdia lorquiana. Jo he plorat més que mai. Tot i que he de dir que no acaba tan malament com sembla.

–Compte que després li recriminen perquè fa massa spòilers

–És veritat. Bé, que és una temporada molt crua, en què passen coses molt fortes i que el final és molt bonic i té una cosa molt tendra.  

–Van rodar la tercera i la quarta gairebé de cop. ¿Què me’n diu, de les noves incorporacions? 

–A la família de Vis a vis sempre ens agrada agregar nous membres. Faran molt parlar.

–Hi haurà també una aparició de de la cantant Mala Rodríguez. 

–Sí. Ens ha fet un cameo. Per a mi és tot un privilegi que hagi fet també una cançó per a nosaltres. A veure com ho explico. La primera vegada que vaig voler posar-me a treballar el personatge de la Saray el primer que vaig fer va ser posar-me un disc de La Mala per inspirar-me, així que ja pots imaginar com d’important que és per a mi que aparegui. Ella és molt fan de la sèrie, des del principi.

–Vostè venia d’aparèixer en uns capítols d’El tiempo entre costuras

segur.–Per això faig broma i dic que soc un talismà per a les productores.  

–¿És cert que moltes noies lesbianes li han escrit explicant-li que el personatge que interpreta les ha ajudat a sortir de l’armari? 

–Això és el que m’expliquen i espero que així hagi sigut. Jo m’alegro molt que sigui així. Mai vaig pensar que això pogués passar gràcies a la força de la televisió. I òndia, sembla que si es fan les trames adequades un pot arribar ben profund a la gent i donar-los un cop de mà, tot i que sigui per recolzar-los en decisions importants en les seves vides. 

–¿Creu que aquesta sèrie va arribar –primer a Antena 3, després a Fox– en un moment en què era necessari més protagonisme femení?–Bé.

¿Què va ser abans l’ou o la gallina? Jo crec que estaven passant coses molt fortes al món. I clar, si ajuntes un elenc femení per a una ficció en aquells moments doncs el lògic és que hagi passat el que ha passat amb Vis a vis, que va tornar per aclamació popular.   

–¿Passar d’una cadena generalista a Fox va significar que van poder abordar temàtiques més complexa?–Per a

mi la diferència vital és el metratge dels capítols, que van passar a durar 50 minuts, com a les sèries que es fan fora. Això és vital en una sèrie tan trepidant. Ha ajudat a treure molta palla i molta seqüència que realment no era tan necessària. Ho ha condensat i ara és tot molt més potent.

–A la tercera temporada li tallava el penis al seu violador, Sandoval. Això no s’havia vist a televisió.

Va ser un moment catàrtic, ¿no?  Així ho vaig viure jo i segur que moltes dones també. A veure, no crec que aquesta sigui la millor solució per a un tema tan dur com que els homes continuïn violant i matant dones, però crec que és una fantasia lícita per a una ficció. I com diu, va ser una cosa que mai s’havia vist a Espanya a televisió. Encarnar aquesta escena per a la posteritat és una cosa que estic molt contenta d’haver fet. 

–Les xifres que dona la violència masclista són aberrants. 

I està molt bé que els mitjans parleu de violència masclista i no de gènere o domèstica. Una malaltia que fa molt que és entre nosaltres i que hem d’atallar. 

–¿Se sent a gust quan se la defineix com una icona del feminisme?

No sé si soc una icona feminista o no. Però crec que soc un participant d’aquest moviment i no d’ara, ja des de les meves cèl·lules. Jo no faig amb això propaganda de mi mateixa per quedar bé amb la premsa o per guanyar punts com a actriu. És que com a dona no vull mirar cap a un altre costat. Estem repensant les nostres reivindicacions. Però això d’icona no, perquè aquest moviment té a veure també amb transcendir aquestes coses. I no pertany a ningú i ens pertany a totes les que en participem, fins i tot a les que es mantenen al marge.

–Deixi que de la marea groga de Vis a vis passem a la marea vermella de La casa de papel

l’Argentina fins i tot m’han explicat que hi ha famílies que li han posat la seva filla Nairobi. Això és molt fort. És per flipar. Em costa processar tot això perquè ha sigut molt ràpid i no ens podíem creure l’èxit que ha tingut la sèrie en un munt de països. Tampoc és que estigués fent molt bones audiències a Antena 3, però està clar que és molt boig, aquest món en què vivim.

–Porta la fama com a denominació d’origen. Vostè és famosa ja des d’abans de néixer gràcies a la cançó que li va fer el seu pare, Antonio.

–Això de la fama és una cosa que molta gent desitja però que jo no l’hi desitjaria a ningú.

–¿Emocionada per ser la padrina de Noah, el fill de la seva cosina Elena Furiase i de Gonzalo Sierra?–M’

han escollit i soc feliç descobrint també un món nou. És el primer nen de la següent generació. Encara no havíem viscut això d’adultes. És una meravella.

–¿Farà més teatre?  

 –Això sempre està allà i forma part del meu dia a dia tot i que el gran públic no ho sàpiga. L’any passat vaig participar en el muntatge de Troyanas que vam estrenar al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida. I estic treballant amb unes companyes en aixecar una companyia pròpia i sembla que aviat podrem estrenar a Madrid.

Notícies relacionades

A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

–El cine és l’únic que se li resisteix

. –És l’espineta que tinc pendent. Sembla que no trobo manera. O no es troben amb mi. Però ja hi haurà oportunitat.