El do de pit polític de Taylor Swift

Pronunciar-se políticament a favor de causes progressistes als Estats Units quan es forma part de la comunitat de la música country, en la qual gran part de l’audiència és conservadora, és complicat. Que ho preguntin a les Dixie Chicks, boicotejades pels fans, amenaçades de mort i abandonades pel patrocinador de la seva gira quan el 2003 van criticar George Bush per la guerra de l’Iraq i que no han aconseguit recuperar-se plenament des d’aleshores. Taylor Swift, no obstant, juga a la seva pròpia lliga.

Swift desenvolupa des de fa més d’una dècada sota les seves pròpies pautes una estratosfèrica carrera. Mai ha cedit a les pressions mediàtiques per parlar dels candidats que recolzava o dels seus punts de vista polítics. “No és el que vaig decidir fer, vaig decidir fer música”,deia en el 2008, amb 18 anys, quan va editar ‘Fearless’, el disc que la portaria als quatre primers dels seus 10 Grammys. “No crec saber prou de la vida per dir a la gent qui ha de votar”, argumentava quatre anys després.

La "deessa ària"

Com a màxim es limitava a penjar una foto a Instagram votant en les presidencials del 2016 o a teclejar a Twitter un missatge de recolzament a les Marxes de les Dones que van rebreDonald Trump a la Casa Blanca. Mai va respondre taxativament alsneonazis i supremacistes blancs que la van elegir com el seu ídol i van arribar a batejar-la com a ““deessa ària”. I tampoc quan va ser objecte de crítiques per parlar del 2017 com el “millor any” quan molts als EUA miraven amb horror els primers 12 mesos de presidència de Trump va deixar que d’altres li dictessin el guió.

Ara, als 28 anys, ha decidit escriure un nou capítol. Quan i com ha volgut ha trencat el seu silenci polític. I davant de les transcendentals eleccions legislatives que els EUA celebren aquest dimarts, després de tancar la gira nord-americana del seu disc‘Reputation’,la nadiua de Pennsilvània s’ha mullat a favor de dos candidats demòcrates en el seu estat adoptiu, el meridional Tennessee, que Trump va guanyar per 26 punts.

Pels drets LGTBI, contra el racisme 

En un post el 7 d’octubre va alçar la veu en “la lluita pels drets LGTBI”,contra “qualsevol forma de discriminació basada en orientació sexual o de gènere” i va denunciar el“prevalent, malalt i aterridor racisme sistèmic envers la gent de color” que perdura als EUA. Va dir que l’historial de vot en el Congrés de la candidata republicana al Senat Marsha Blackburn contra el salari igualitari o les proteccions per a dones víctimes de violència domèstica l’”horroritza i aterreix”. Va cridar els joves a registrar-se i votar.

Des d’aleshores ha continuat utilitzant la xarxa per publicitar a 'stories' fotos de fans que ja ho han fet o per posar al costat de la seva mare després d’utilitzar personalment el vot avançat a favor del septuagenari candidat demòcrata al Senat Phil Bredesen, una imatge que va acompanyar del missatge: “Volem lideratge, no extremisme basat en la por”.

Trump critica, els joves escolten

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

Que poc més de dos milions de seguidors dels 122 que té a Instagram cliquessin al botó de 'm’agrada' quan va penjar el primer missatge polític del mes d’’octubre apunta que part dels seus fans preferirien que Swift continués callada. Potser pensen el mateix que Trump, que va reaccionar dient que la música de Swift li agradava ara “un 25% menys”. Per a molts d’altres, no obstant, el missatge ha sigut útil.

Al lloc Vote.org van rebre en les 24 hores següents al primer missatge 155.000 visites i 65.000 persones s’hi van registrar. Dos dies després les consultes s’elevaven fins a 400.000 i gairebé el 42% dels que es registraven tenien entre 18 i 24 anys. “Mai hem vist un període com aquest”, deien en èxtasi des d’una organització que sap de la importància de mobilitzar el vot jove. Swift està ara de gira a Austràlia però dimarts a Tennessee, i a tots els EUA, pot ser que se senti l’eco de la seva veu, d’aquest do de pit polític.