El retorn triomfal de Bolaño

Aplaudiments sincers, fins i tot de les models, entre les quals, Marina Pérez, que per experiència saben quan una col·lecció de moda queda i una altra s’oblida ràpidament. Aplaudiments cap a Manuel Bolaño, el dissenyador gallec establert a Barcelona que va tornar a la passarel·la 080 amb una col·lecció impactant.

“És clar que en tenia ganes, el cos m’ho demanava. L’he titulat ‘Pla B’ i és el que m’ha sortit. Una revisió de diverses dècades que remet a diversos tipus de dona, amb referències victorianes, romàntiques, tot en negre, com en la meva primera col·lecció, i en blanc”. El seu pla b és el més semblant que s’ha vist (i es veurà) a l’alta costura aquesta setmana a Barcelona.

Una desfilada performance amb 18 sortides cada una més cuidada i amb una banda sonora de dives italianes de la cançó, començant per Mina. Una proposta que no pretén ancorar-se a cap temporada, vestits únics sortits del seu ‘atelier’ treballades de forma artesanal, amb teixits de qualitat i grans volums, amb tocs d’humor, com una careta en forma de conill, un barret cosidor per al vestit de núvia o un barret fort. Algú del públic va comentar que són vestits impossibles i que aquí ningú se’ls posaria, “tot i que són molt bonics”. No li faltava raó. “A Espanya no venc res. Tot el que faig se’n va a l’estranger”, va confirmar Bolaño.

Moment procés

El moment procés va arribar de la mà de Miriam Ponsa. La dissenyadora manresana va col·locar als seus models un esparadrap negre a la boca per presentar ‘I have a dream’, amb referència al mític discurs per les llibertats dels afroamericans de Martin Luther King a l’estiu del 1963. “Em serveix com a metàfora i denúncia de la injustícia que està travessant la política catalana”, va explicar després de l’acte, que va tancar ella mateixa posant unes flors grogues sobre un banc buit del mateix color. Les peces inacabades, com explica, “indiquen que el procés és viu, en moviment”.

Es presenten en blanc, negre i groc i estan fetes de cotó, seda i lli, de vegades combinats, entre si. Algunes porten estampades la cèlebre frase de Luther King. Miriam Ponsa també utilitza el macramé amb aplicacions metàl·liques com a símbol de la violència. Aplaudint a primera fila hi havia Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart.

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

I de les boques emmordassades a les màscares d’hospital. Txell Miras va parlar amb la seva roba de benes i de curació, de malaltia i mort. I tot amb l’ajuda de dos fantasmes, homenatge a la pel·lícula ‘A ghost story’. Txell s’ambienta en la història de l'Hospital de Sant Pau, on s'estan realitzant aquest any –i el que ve– les desfilades de la 080. Els conjunts blancs fan referència als llençols, a les benes, a les infermeres... el vermell és la sang, el dolor, el sofriment, les peces verdes parlen de curació i el negre és la mort. I al veure les models tot pren sentit.

La jornada d’aquest dimarts es va tancar amb la desfilada d’Es Collection, en actitud retrofuturista. La col·lecció l'han titulat ‘Bon voyage’ i, efectivament, és un viatge als 80. “Hem dividit el viatge en tres parts –va explicar la dissenyadora, Carmen Monforte–. La primera és més dels seixanta, la segona més salvatge i l’última és més esportiva. Una proposta refrescant per a home i dona on no han faltat les reixetes i els elàstics. “És més que roba per anar al gimnàs. És roba per triomfar al carrer”.