Les migdiades de Joan Miró a l'hotel Majestic

Segur que la banda sonora de l’hotel Majestic està registrada a la memòria de la família Soldevila Casals, els seus propietaris des de fa 99 anys. Tanquin els ulls. Elegeixin melodia. L’activitat de les primeres hores del dia sembla marcada al ritme de Tu Vuò fa l’americano de Renato Carosone. Altres potser preferiran la que va compondre Craig Amrstrong per a El Gran Gatsby i recordaran el pianista del cafè bar. Hotel Majestic, al cor del passeig de Gràcia, avui conegut com milla d’or per la successió de marques i viatgers de luxe desorbitada. Un establiment de pel·lícula que planeja com celebrarà el 2018, el del segle d’existència. 

    

En la bonica tasca de revisar la història, en els últims anys, han brindat homenatge a hostes il·lustres com Federico García Lorca i Antonio Machado. Lletres i biografies que aporten pàtina. Aquest 2017 s’ha rescatat la figura de Joan Miró. El pintor va passar dues èpoques diferents en aquest enclavament de l’Eixample: quan va tornar de París després de viure 11 anys molt a prop d’André Breton (es commemoren ara els 85 anys d’aquell retorn) i després de la guerra civil, a la qual va assistir des d’aquell París a punt de ser envaït per Hitler (se’n compleixen ara 75 anys). Aquell segon retorn es va traduir en un conjunt de litografies anomenat Sèrie de Barcelona, segons el relat del gabinet de comunicació de l’hotel.

    

Gran part de les vegades Joan Miró no s’allotjava al Majestic, no obstant, sí que el va convertir en un dels seus punts de trobada amb els seus amics. Dinaven al restaurant La Punyalada i després, passeig de Gràcia avall, s’acostaven fins al Majestic. La tertúlia es prolongava en alguna sala de l’hotel. ¿Què queda d’aquells somnis mironians? El quadro Horitzons, del seu mestre Modest Urgell, la contemplació del qual en les sobretaules el conduïa a la migdiada. Joan Miró dormint o dormisquejant en una butaca al lobby de l’hotel. ¿Roncaria en colors? Així ho descriu la directora de la Fundació, Rosa Maria Malet. «Urgell va ser el seu professor, i encara que després va desenvolupar un estil tan diferent, la seva influència queda clara».

Notícies relacionades

Isabel Coixet revela la seva pitjor experiència amb un actor: «No tornaria a treballar amb ell per jonqui, és la meva pitjor pel·lícula»

Vaitiare es penedeix de les seves memòries i felicita Julio Iglesias per l’arxivament de la denúncia: «Vaig cometre un gran error»

    

Potser algun dia Horitzons recuperarà la ubicació primigènia. Avui, qui vulgui admirar-lo, el trobarà al replà de l’escala que condueix a la sala del brunch on regna la mestria de Nandu Jubany, lloc de pas que a més a penes ofereix angles per aturar-se. És impossible deixar-se bressolar avui a l’hora de la migdiada com feia l’artista inoblidable. La visita a aquest racó del Majestic, encara que fugaç, val la pena.