La nit en què Rosario es va paralitzar

L'avinguda d'Oroño és una artèria que recorre uns 10 quilòmetres del mapa de Rosario. Cap al nord, de cara al riu Paraná, viuen els sectors més acomodats. A mesura que un es desplaça cap al sud, el panorama social es torna més precari. Leo Messi és del sud, i va escollir el sud per casar-se amb Antonella Roccuzzo. El "casament del segle" el van denominar a la segona ciutat argentina. Per al diari 'La Capital', va ser com si el millor jugador del món formalitzés la seva relació amb la mare dels seus fills "al pati" de la seva vella casa, la que va abandonar enmig de la crisi econòmica i la falta de perspectives.

El complex City Center, escenari de les celebracions que van portar l'elit futbolística, és un catàleg de paradoxes i contrastos. L'hotel i casino on Leo, Antonella i els seus convidats van dinar, van beure, van ballar i van cantar rigorosament protegits dels xafarders, paparazzis i devots del capità del seleccionat celeste i blanc està separat només per un carrer lateral d'un dels barris més afectats de la ciutat, Las Flores.

D'un costat, els fastos i el joc de les escurabutxaques, com Las Vegas; de l'altre, la marginalitat i el dolor. "Leo és un bon tipus. No oblida d'on va venir. Però s'ha d'estar 'acá'", va dir Lito, un extècnic químic que ara ven mitjons al carrer. El "acá", és clar, és el City Center que va assenyalar amb el dit.

L'alfombra vermella per la qual van caminar les estrelles del Barcelona amb les seves esposes i l'"alfombra de sang" que ofega Les Flores per la disputa entre bandes 'narco' van coexistir per unes hores. D'aquest carrer que divideix les realitats -on existeix una de les taxes d'homicidis més altes del país - van arribar fins al City Center curiosos amb l'esperança de "veure" les celebritats. Però amb el transcurs dels minuts es van adonar que res estava a l'abast dels seus ulls i s'havia de mirar les escenes per la televisió.

No van faltar igualment els que es van vantar d'haver reconegut en la distància Neymar i Dani Alves, els últims a arribar al casament, quan estava gairebé per començar.

Divendres a la nit, les pantalles dels argentins es van encendre per parlar del mateix: de l'instant en què el nuvi va deixar de ser nuvi i es va convertir en marit, del petó que va segellar aquell trànsit, de l'aliança, del somriure de tots dos i de la seva presentació com "marit i muller" davant les càmeres que els esperaven al perímetre de l'alfombra vermella.

Fins al barri Las Flores, amb les seves cases precàries i els seus abocadors, també van arribar els comentaris sobre les subtils florescències del vestit de Rosa Clará d'ella i el vestit Armani que van vestir Leo i el seu fill Thiago (una mena de miniatura del pare); el brodat de lluentons a l'esquena del vestit de Cesc Fàbregas i el sensual vestit amb escot cor en vellut violeta de la seva parella, Daniella Semann; el baix perfil de Shakira, i l'elegància de Luis Suárez. 

UNA CANÇÓ DE REGAL

Molts es van assabentar que existia un cantant denominat Abel Pintos que, de cos present, va acompanyar Leo i Antonella quan van intercanviar anells al compàs de 'Sin principio ni final'. A la núvia li encanta aquesta cançó i Messi l'hi "va regalar" en viu amb l'autor en persona. "Podría hacer que el mar se junte con el cielo /Para lograr la inmensidad

Notícies relacionades

El 'sí, vull' de Messi i Antonella fa la volta al planeta futbol

Messi i Antonella, en el compte enrere del seu casament

Las Flores es va formar com a barri durant el Mundial del 1978 que va guanyar l'Argentina. Els militars van decidir "netejar" Rosario i van expulsar els pobres a la seva perifèria. Amb els anys, hi van anar arribant més i més afectats per les successives crisis. Els que hi viuen diuen que se senten discriminats i que per culpa d'uns quants se'ls prejutja. Divendres, els cuidadors d'automòbils, coneguts com a "trapitos", així com els netejavidres, no van poder treballar als voltants del Casino, blindat amb 450 encarregats de la seguretat. No obstant, li van enviar una carta de felicitació a Leo. "El fet que hagis tornat a la nostra ciutat per casar-te, parla de la teva grandesa i humilitat", proclamava.

Sud i nord van quedar igualats breument pel casament. Dissabte al matí, quan la majoria dels convidats van pujar als seus avions privats per tornar, se seguia parlant del que havia passat. Una cosa excepcional. Tan atípic, que en un agradable bar de l'avinguda de Wheerlwright, davant del riu, un jove, potser a punt de convertir-se en exnòvio, deixava la seva tassa de cafè amb enuig sobre la taula per retreure-li a ella que tant li demanava: "¿Qui et penses que ets? ¿Antonella?".