Nicole Kidman celebra avui els seus 50 anys

«El temps és un bé molt preat i no el vull malgastar». La frase és de Nicole Kidman, que avui es planta en els 50 en un moment bastant dolç d’una carrera cinematogràfica que ha conegut tants alts i baixos com transformacions ha patit la seva cara. La va pronunciar l’any passat en la presentació d’una imatge seva en blanc i negre en què apareixia, sense gens de maquillatge, fotografiada pel gran Peter Lindbergh amb altres actrius veteranes, per al calendari Pirelli. 

És possible que avui Nicole –«en  realitat la meva mare em va posar Hokulani, que significa estrella celestial, això la gent no ho sap, bé, el Keith sí, i a vegades em diu així»– es llevi a la seva casa de Nashville, on resideix habitualment, i rebi l’abraçada del seu marit, el cantant de country  Keith Urban, i de les seves dues filles petites: Sunday Rose, de 9 anys, i Faith Margaret, de 7 anys, nascuda mitjançant un ventre de lloguer.

ARA EM PUC POSAR TALONS

És possible també que li truquin  per telèfon els dos fills que va adoptar quan va estar casada amb Tom Cruise , Isabella i Connor, i que ja fa temps que fan la seva pròpia vida, allunyats de la fama prestada per ser fill de. Per cert, quina frase més inoblidable la de Kidman quan li van preguntar en què li havia canviat la vida després de trencar amb Cruise. Ella va contestar, molt digna: «Bé, ara em puc posar talons quan surto».

Potser avui aquesta actriu que no va néixer a Austràlia com molta gent creu, sinó que va ser a Honolulu, Hawaii, com Barack Obama, no té un pla especial de celebració fins a la nit i podrà passar-se gran part del dia com a ella li agrada, amb els cabells recollits amb un monyo i vestida de qualsevol manera, amb  la seva pell nívia a resguard del sol.

Es mirarà potser al mirall i es dirà una vegada més, penedida, que maleït el moment en què, com el seu ex, es va enganxar al bòtox, posant així rigidesa a una cara que el comú dels mortals vam conèixer, pigada i amb rissos pèl-rojos, en aquella angoixant 'Calma total'. 

És probable que avui deixi a un costat les seves ulleres de prop i l’últim guió que li ha enviat el seu representant, i que, mentre es deixa estimar pels seus, giri una mica la vista enrere i recordi que ella no va ser la més bella, la més ben pagada ni la més aplaudida dels anys 90, que per a això ja hi havia Julia Roberts –una altra que a l’octubre compleix els 50–, però que encara es manté.

QUATRE TÍTOLS A CANNES

Si algú va pensar que els seus millors anys havien quedat enrere, com aquell llunyà Oscar aconseguit el 2003 per fer de Virginia Woolf a 'Les hores', el seu pas recent pel Festival de Cannes ha sigut pletòric. Se’n va anar de La Croisette amb un premi especial pels quatre projectes presentats, un rècord en la història del certamen.

Notícies relacionades

Trump es marca un ball davant els artistes natius a l’aterrar a Malàisia

Detinguts un vigilant de La Finca i l’empleada de la llar d’Iker Casillas pel robatori de cinc rellotges de luxe

«Sempre he vingut aquí perquè m’agrada com presenten les pel·lícules. Les grans i les petites reben el mateix tracte. Però el meu cor està amb les petites, perquè el meu esperit és independent. Intento fer pel·lícules inusuals», va explicar Kidman durant el festival presidit aquest any per Pedro Almodóvar, amb qui més d’una vegada ha dit que li encantaria treballar.

La veurem a 'La seducción', la nova pel·lícula de Sofia Coppola, on dona vida a una institutriu del sud durant la guerra de secessió que acull un soldat ferit del bàndol enemic al seu internat. A 'The killing of a sacred deer', del grec Yorgos Lanthimos, interpreta una mare de família que ha d’escollir a quin dels seus dos fills ha de matar. A més, va presentar fora de concurs 'How to talk to girls at parties', de John Cameron Mitchell, on llueix un 'look' punk, i la segona temporada de 'Top of the lake', la telesèrie d’una vella amiga i aliada, la directora Jane Campion.