Ángel Sánchez, l'arquitecte de les núvies

Ángel Sánchez és un referent de la moda nupcial nord-americana. La seva mare era cosidora, cosa que el va marcar significativament, encara que ell se’n va adonar molts anys després. «Veure la meva mare cosir durant la meva infància ha sigut decisiu. La meva mare em recorda que jo jugava més amb els figurins que amb les historietes», afirma el creador, que des de fa anys viu a cavall entre Miami i Nova York.

Aquests dies ha estat a Barcelona amb motiu de la Barcelona Bridal Fashion Week, que s’acaba demà. «Ser a Barcelona és una oportunitat única, perquè és un punt de referència mundial», assenyala el modista, que s’ha llaurat un nom en la moda nupcial amb els seus vestits esculturals i que ara ha travessat l’oceà per desfilar en el saló català, el seu debut a Europa.

«Aquest és per a mi un viatge d’exploració. Suposa obrir una finestra al món», revela. «Espero haver agradat a Barcelona. La cultura llatinoamericana guarda molts més vincles amb Espanya que amb els EUA. La dona espanyola és més tradicional i la nord-americana, més pràctica».

Sánchez, conegut també com l’arquitecte de les núvies, va presentar Rose Mist, «una col·lecció inspirada en els anys 50, molt a l’estil Audrey Hepburn», a la Barcelona Bridal Night, la festa oficial del saló, que es va celebrar al Palau de Pedralbes dimecres a la nit. Hi van assistir, entre altres, Manuela Velasco, Macarena Gómez, Carla Pereyra, Helen Lindes i Rafael Amargo.

«Soc el dissenyador de moda que soc perquè soc arquitecte», sosté el creador, però aquest salt de l’arquitectura al disseny de moda no va ser fàcil. «Jo mai vaig veure l’ofici sacrificat de la meva mare com una carrera per a mi. Em vaig educar per ser el millor arquitecte, volia fer pobles, escoles, hospitals...», explica.

No obstant, al graduar-se a la Universitat de Caracas, va començar a frustrar-se al veure la lentitud amb què es concretava el procés creatiu en l’arquitectura. «Em vaig sentir impotent, perquè, tot i que tenia idees, no les podia construir». Afortunadament, les figures que traçava als plànols van començar a captivar-lo.

El moment clau en la seva trajectòria es localitza el dia que la seva mare va obrir una botiga de roba per a la qual ell va començar a dissenyar. «Vam muntar un taller al meu poble que es deia Ángel Atelier i en aquell moment vaig començar a sentir-me feliç amb el procés creatiu. Als 25 anys em vaig adonar que no podia compaginar l’arquitectura i el disseny, així que vaig decidir seguir amb el que més m’apassionava: la moda», recorda.

BALENCIAGA DE MENTOR

Però no ha abandonat la seva primera passió. «Com que jo soc arquitecte de carrera,els primers traços sempre són molt precisos. Sempre busco el balanç entre la forma i les proporcions, evito l’excés perquè m’agrada l’ornament dosificat. Mai he sigut un dissenyador boig, reinterpreto el que és clàssic i no oblido el passat. De fet, el meu mentor ha sigut Balenciaga», afirma.

No obstant, com a bon llatí, els seus dissenys tenen essència artesanal però alhora «transmeten drama i passió». I assegura que en les seves col·leccions sempre hi ha una història per explicar. «Això em ve de la meva formació com a arquitecte», subratlla.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Ha vestit celebritats de la talla de Sandra Bullock, Eva Longoria, Meryl Streep, Taylor Swift i Tatiana de Grècia, entre altres. «Avui dia si no vesteixes cap famosa no ets ningú i això m’incomoda. S’ha convertit en una obsessió», lamenta. 

Però per a ell les «estrelles de la música i el cine són com estrelles fugaces». «Per sobre de tot, afalago la meva núvia anònima. El més bonic és veure com al meu taller venen diverses generacions d’una família perquè les vesteixi de núvia», destaca. I acaba dient: «Les oportunitats que he tingut en l’alfombra vermella han sigut fortuïtes; no he pagat per elles, s’han donat perquè s’havien de donar».