Christian Gálvez: "Sóc un friqui del Renaixement"

Aquest noi ben plantat de 36 anys i ulls blaus natural de Móstoles passa, en total, tres mesos a l’any a Arezzo, a la Toscana italiana. És allà, sobre el terreny, on treu a passejar la seva faceta d’escriptor. El pròxim juliol, Christian Gálvez complirà 10 anys al capdavant de Pasapalabra, el concurs més longeu de Telecinco, i el març del 2018 arribarà el tercer volum de la seva trilogia sobre el Renaixement, la dedicada a Rafael. Amb Matar a Leonardo da Vinci, el seu debut literari, va despatxar 50.000 exemplars. Rezar por Miguel Ángel (Suma de Letras) va pel mateix camí.

–Tots esperant els Reis, i vostè amb la seva santíssima trinitat

–Tota la vida he volgut escriure només sobre Leonardo, però em vaig adonar que Leonardo necessita un Miquel Àngel davant i Miquel Àngel un Rafael, copiant-lo a la Capella Sixtina. No pots escriure la vida de Messi sense Ronaldo. Per ser el millor has de competir contra algú i en l’art del Renaixement, més.

–¿Hi ha algun fet nou i verídic sobre aquests senyors que no es conegui?

–La història és la que és, però es pot variar a com explicar-la. Jo els he volgut treure la pàtina de genialitat i mostrar-los com a éssers humans.

–La gran pregunta, segons vostè, és ¿per què un escultor de Florència acaba pintant la Capella Sixtina? ¿Per transcendir?

–Ell volia transcendir amb l’escultura, amb el seu David, no amb la pintura. Miquel Àngel sempre va haver de crear art per tornar l’honor perdut a la família Buonarroti. Ell tenia aquest deute amb el seu pare. Firmava les cartes com a escultor; la pintura li arrencava la vida.

–I va i clava un cop mestre en el cor de la cristiandat.

–El contracten per pintar els 12 apòstols i totes les figures que apareixen a la volta de la Capella Sixtina són jueves. I en el judici final fins i tot apareixen figures paganes. I pinta un melic al cos d’Adam. I és Adam i no Eva la que agafa el fruit prohibit, que és una figa i no una poma. I Eva no neix de la costella d’Adam. I en la creació, ¿qui toca a qui? Tot això hi és. Jo no m’ho invento. Per això m’interessa indagar en el per què i escric novel·la històrica i faig ficció, perquè ningú em digui res.

–Ja ho està dient.

–Partint de la base que Miquel Àngel era un gran creient, va cometre l’atemptat més important contra l’Església catòlica, així que podríem estar davant d’un dels primers apòstates de la història de la humanitat.

–¿D’on neix la passió per aquella època?

–Té data. Va ser el novembre del 2009. Estava fent uns anuncis a Milà i em va passar una cosa molt maca amb uns nens amb síndrome de Down davant del quadro L’últim sopar de Leonardo, que és al refectori del convent de Santa Maria delle Grazie. Seria llarg d’explicar, però a partir d’allò vaig començar a rascar i a indagar i vaig aprendre moltes coses, fins i tot una qüestió que avui és considerada gairebé una plaga.

–¿A què es refereix?

–Llavors podies abraçar diverses disciplines i si demostraves que eres bo, et respectaven tota la vida. Avui dius que ets presentador de tele i escriptor i et pregunten que amb què et quedes. No es permet aquesta polimatia. Diàriament has de demostrar que ets tu el que escrius les teves coses i que ets la persona indicada per presentar un programa.

–¿El millor d’escriure és investigar?

–Sens dubte, però no com una rata de biblioteca. Quan li explico que Miquel Àngel sortia de casa i se n’anava a la Santa Croce és que he recorregut moltes vegades aquell camí. De fet he passat hores amb el portàtil escrivint a la basílica de Florència on hi ha la seva tomba, obra de Vasari. I això mola. I a Roma em passa igual. Sóc un friqui del Renaixement. I el que escric agradarà o no, però el que em llegeix aprèn molt.

–Com amb el seu programa. Avui seria impossible aquest format, ¿no creu?

–Si nasqués avui, Pasapalabra, Saber y ganar o La ruleta de la fortuna no durarien ni un mes, perquè el llenguatge audiovisual ha canviat i són fórmules en què no passa gairebé res. Pots fer lleugers canvis, però el nostre rosco és intocable: en saps o no en saps. Jo m’envio whatsaps amb Jordi Hurtado fent broma amb el temps que estem durant.

–Al programa va conèixer la seva dona, l’exgimnasta Almudena Cid.

–Sí. Ens vam casar fa sis anys. Almudena ha debutat ara com a actriu en el teatre. Ha sigut amb Sergio Pérez Mancheta en la direcció i amb La cocina, una obra amb 26 actors. És una dona fantàstica. M’ha ajudat en els moments dolents, quan vaig tenir un accident i em vaig fer mal a l’esquena. També escriu contes per a nens.

Notícies relacionades

¿Quant guanya Pablo Motos?

Qui és Rose Hanbury, la presumpta amant del príncep Guillem

–I vostès no pensen en nens.

–Això al final és una decisió d’elles. Però de moment estem molt enfeinats i esperarem.