A la pell de Snowden

La història d'Edward Snowden és tan recent que encara fa olor de pintura, però això no ha impedit al director Oliver Stone recrear-la al biopic Snowden, que divendres que ve arriba al nostre país. L'actor Joseph Gordon-Levitt és l'encarregat de donar vida a l'últim enemic públic número 1 dels Estats Units.

Durant els tres anys que fa que està exiliat a Rússia, Edward Snowden s'ha convertit en una icona. La seva cara inspira art de carrer i decora samarretes, pins, estàtues i figures Lego. És idolatrat per gairebé 2,5 milions de seguidors a Twitter i participa des d'una pantalla en conferències, obres de teatre i programes de televisió. Possiblement ni ell mateix s'esperava una cosa així quan el 2013 va aparèixer del no-res als noticiaris, pàl·lid com la mort, explicant amb eloqüència i una calma una mica inquietant per què havia decidit fer públics documents secrets relatius a programes d'espionatge de diverses agències d'intel·ligència nord-americanes, que usaven l'excusa de protegir la ciutadania, la de dins del país i la de fora, per ensumar en les seves vides privades.

Allò, diem, el va convertir en una cosa així com el Che Guevara de l'era de l'streaming. «Snowden és un gran paladí del que internet podria ser i hauria de ser», assegura Joseph Gordon-Levitt, que al biopic encarna de manera increïblement minuciosa el delator més famós de tots els temps. Quan el director Oliver Stone li va trucar per oferir-li el paper, Gordon-Levitt amb prou feines havia sentit parlar de Snowden. Avui s'ha convertit en profeta de la seva causa. «Edward va veure que internet està generalitzant conceptes com interconnexió, col·laboració i solidaritat, i va arriscar la seva carrera i la seva llibertat per lluitar per això. Molta gent com jo s'identifica amb aquesta idea».

Inicialment, el seu entorn va mirar de convèncer-lo que no acceptés el paper. «Em van dir: 'És un personatge molt polèmic, fer aquesta pel·lícula podria no ser comercialment rendible», va recordar l'actor durant la première de Snowden en l'últim Festival de Toronto. «Però jo no prenc les meves decisions en funció de la rendibilitat comercial». Així ha sigut des del principi de la seva trajectòria professional, o gairebé. Després de donar-se a conèixer quan era un nen gràcies a la sitcom Cosas de marcianos, Gordon-Levitt se les va arreglar per créixer de manera absolutament digna dins de la professió i construir-se un currículum genuïnament variat que inclou perles del cine indie -Misterious skin (2004), Brick (2005)-, diverses de les millors pel·lícules de ciència-ficció recents -Origen (2010), Looper (2012)-, comèdies amb solera -(500) días juntos (2009)- i fins i tot una seqüela de Batman.

Abans de donar-li vida, va viatjar en una ocasió a Rússia i es va reunir amb Snowden durant quatre hores. «Edward no es cansa de dir que l'important de la seva història no és ell sinó els fets, però per a mi l'important sí que era ell. Necessitava observar-lo i entendre qui és». Va mirar de gravar la conversa, però els advocats de Snowden li van exigir no sols que no ho fes, sinó que mantingués durant el temps més llargpossible que la trobada no s'havia produït. «Després de parlar-hi vaig comprendre que va fer el que va fer perquè creia que així estava servint el país que tant estima», opina l'actor. «Ell no volia jutjar els actes del seu Govern, però va pensar que el poble havia de saber què estava passant i poder opinar sobre això. Això és el que hauria de ser una democràcia».

Notícies relacionades

El final d'una rara lluna de mel

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

El Govern de Barack Obama ha insistit que Snowden ha de tornar als EUA per ser jutjat per delictes d'espionatge, i també els dos candidats a la Casa Blanca, Hillary Clinton i Donald Trump, el volen portar davant la justícia -a Toronto, Gordon-Levitt va declarar que esperava que el pròfug «rebi el perdó presidencial abans que Obama sigui rellevat», perquè esperar que tingui un judici just «no és realista»-. De decidir si Snowden és un heroi o un brètol probablement se n'encarregarà la història, però la nova pel·lícula prefereix no dependre d'aquest veredicte. L'home a qui Gordon-Levitt dóna vida és un patriota orgullós i compromès que s'allista a l'Exèrcit després de l'11-S per lluitar contra el terrorisme; que després de ser declarat no apte per a la vida militar -massa escanyolit— treballa per a la CIA primer i l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) després disposat a seguir defensant el seu país, però que veu com el seu idealisme s'esquerda gradualment mentre participa dels abusos comesos pel Govern en nom de la seguretat nacional; i que finalment decideix fugir dels EUA amb destí a Hong Kong, a l'anodina habitació d'hotel des d'on es donarà a conèixer al món.

Gordon-Levitt assegura que Snowden no se sent precisament entusiasmat respecte a l'existència de la pel·lícula. «Li resulta una mica molesta», confirmava l'actor fa unes setmanes al Festival de Sant Sebastià. «Però l'assumeix com una cosa necessari. Li importa menys el seu confort que la possibilitat de fer preguntes: si és just que se'ns espiï amb el pretext de protegir-nos, si la vigilància massiva és un mètode efectiu contra el terrorisme, o si nosaltres controlem la tecnologia i els governs o ells a nosaltres. Vol que la gent reaccioni». I Snowden és el tipus de film que provoca reaccions. Potser, al sortir del cine, vostè sentirà la temptació de tancar el seu compte de Facebook; o de deixar caure el mòbil a la peixera; o de pujar al terrat i fer volar el laptop. No es talli. H