Las Bistecs, les filles barcelonines d'Alaska

Las Bistecs fan electro-disgusting. L’etiqueta és ideal. Igual que la definició que Alaska va fer d’una de les seves cançons, 'HDA', quan les va presentar en el programa 'Alaska y Segura' el mes de març de l’any passat: «HDA podia ser la cançó de l’estiu perquè té crítica, ball i humor». Volen disgustar amb el seu electro, amb el seu missatge, amb els seus vídeos, amb la seva estampa. «¡Visca el lletgisme!», proclamen a l’uníson.

    I aquest còctel és el que ha anat convertint Las Bistecs en un duo que apunta maneres més enllà del circuit 'underground'. Demà portaran la seva música i el seu estil d’aires dels anys 80 a la sala B del Teatre Principal; seran les artistes convidades de la gala de premis gais Los Rebujito. «Anirem vestides de manera bastant punk, una barreja de Martirio i la Bauhaus», avisen.

 

   Els que no hi puguin anar tenen els videoclips de 'HDA', 'Señoras bien' i 'Universio' per saber de qui estem parlant. Una parella d’amigues de 27 anys, Alba Rihe i Carla Moreno, que van decidir inspirar-se en Almodóvar, la 'movida' madrilenya, en tota aquella època «més macarra», i donar a aquella estètica un estil musical d’aquella època (en el seu cas, electro) amb un missatge actual buscant «la provocació». «Els nostres referents no són les estrelles del pop, que considerem toves, sinó els performers que volen provocar», assenyalen. L’atmosfera dels vídeos, des dels vestits i el maquillatge fins al muntatge i els efectes, són un viatge als anys 80 sense contemplacions.

    Al disc 'HDA' es queixen que la història de l’art que recullen els museus només té el punt de vista dels homes («El falo es tendencia en todos los museos / No me quedan euros para ver algo tan feo/ Qué feo, qué feo, para ver algo tan feo»), i a Señoras bien apunten a les dones del PP. És a dir, a polítiques com Esperanza Aguirre, Rita Barberá, Ana Botella i companyia. Ho deixen ben clar en la lletra: «Son ricas, muy pobres, se las arreglan bien,/ les gusta ir al Ritz pero al bingo también/ Peperas trasnochadas, viejas glorias pasadas,/ viven en un mundo de risas enlatadas./ Señoras bien, señoras fetén/ Capitalistas, chochocentristas./ Señoras mal, señoras fatal./ Neobaratas, antidemócratas».

    

Això de «chochocentristas» és perquè reivindiquen el paper de la dona, encara que somien que un dia desapareguin els gèneres, senyal que s’haurà acabat la desigualtat. «Creiem en la igualtat de gènere perquè el gènere divideix. A veure si mor el gènere. Però, mentrestant, les dones al poder. Volem ser neonovesfeministes».

    Potser per això estan cansades d’artistes que no es mullen. «Ens agrada el lletgisme, però el que és realment lleig és que els artistes no es comprometin suficient. No fa falta fer guerrilla, però una mica de crítica no va malament. Que hi posin el seu granet de sorra, que no facin només lletres d’amor, que enviïn també missatges socials», demanen.

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

  

  Últim avís de Las Bistecs: mentre estan ultimant un disc que llançaran abans de l’estiu, presentaran la seva versió de 'Caminante' el mes que ve: «Hem destrossat el poema de Machado posant-hi tecno. Anirà dedicada a tots els joves de tot el món. S’ha de caminar».