Hortensia Herrero, la senyora Mercadona

L'any 2015, Hortensia Herrero (València, 1950) va entrar per primera vegada a la llista Forbes que passa revista als més rics del món. Amb un patrimoni de 2.800 milions de dòlars (2.495 milions d'euros), la vicepresidenta de Mercadona i propietària del 28% de la companyia que presideix el seu marit, Juan Roig, va ocupar l'any passat el lloc 663 entre els multimilionaris mundials. Aquest any, amb 2.454 milions d'euros ha escalat fins a la posició 638 del rànquing, refermant el seu poder entre el selecte grup de persones que, com a requisit mínim per entrar en aquest club, té almenys 1.000 milions de dòlars (891 milions d'euros). Ara és la sisena espanyola més rica i el seu marit, el tercer. Entre tots dos sumen una fortuna que voreja els 7.400 milions d'euros. Després de 48 anys de vida en comú i d'haver aixecat junts un imperi de l'alimentació, és difícil explicar la trajectòria de l'una sense l'altre i viceversa.

Universitat i negocis

Hortensia Herrero i Juan Roig es van conèixer estudiant el 1968 a la facultat d'Econòmiques de la Universitat de València. Ell, fill d'empresari carni. Ella, filla de militar. El seu casament es va celebrar en una cèntrica església castrense de la ciutat. Tenen quatre filles, dues d'elles bessones. Des de principis dels noranta, el matrimoni té, a més, la majoria accionarial de Mercadona, empresa que van comprar el 1981 amb tres germans de Roig.

«Vaig tenir la sort de conèixer l'Hortensia. Era molt més estudiosa que jo i això em va motivar a estudiar més si volia sortir amb ella. Vaig passar d'estudiant regular-fluix a estudiant regular-bé», va dir en una ocasió Juan Roig sobre la seva dona, que sempre està present en tots els seus discursos i agraïments. L'empresari la considera un «pilar» fonamental i una espècie d'oracle de qui rep «múltiples consells i opinions» per millorar el «dia a dia» de la cadena.

Però Herrero ocupa, almenys de cara a la galeria, un paper discret en la companyia. Des del 2011, dedica la seva projecció pública al mecenatge cultural a través de la fundació que porta el seu nom. Aquí els rols canvien: ella la presideix i Juan Roig és el seu vicepresident. Les seves filles -Amparo, Hortensia, Juana i Carolina- completen el patronat d'una fundació que, com la seva empresa, és sobretot familiar.

Fallera i col·leccionista

Amant de la moda i de les joies, defuig els saraus de société, però adora les Falles. Per això les seves filles han sigut falleres majors de la comissió de la Secció Especial del Convent-Jerusalem -un altre exclusiu club al qual no totes les butxaques poden accedir-. De l'art, prefereix l'arquitectura, l'escultura i la música clàssica.

Com a mecenes, Herrero s'ha implicat sobretot en la restauració de patrimoni religiós. Ella mateixa selecciona els projectes que després subvencionarà. Ha rehabilitat diverses esglésies, entre elles els murals i la coberta de l'església de Sant Nicolau, que alguns han batejat com «la capella Sixtina» valenciana, i té en marxa la restauració del Col·legi d'Art Major de la Seda, durant anys abandonat per l'Administració, que aquest any es convertirà en museu.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Però la seva tasca filantròpica més mediàtica, la que la va consagrar com una valenciana de pro, va ser la restauració de la imatge de la Verge dels Desemparats, la Geperudeta, patrona de la ciutat, que s'exposa a la seva catedral. Expliquen que, sense càmeres ni previ avís, li agrada aparèixer durant els treballs, posar-se el casc i la bata d'obra i pujar a la bastida per «supervisar» la restauració. Filla predilecta de València des de fa dos anys, la seva fundació també promociona i recolza beques de dansa i piano per a estudiants i exposicions de joves artistes.

Amb un important patrimoni immobiliari, Herrero acaba de comprar a la viuda del general colpista Alfonso Armada un ruïnós palau del segle XVII, situat a l'antic call de la ciutat.