Mor l'actriu Lina Morgan als 78 anys

 

L'actriu Lina Morgan, coneguda especialment per la seva faceta còmica, ha mort a Madrid als 78 anys després de diversos mesos de malaltia, que la van mantenir nou mesos internada en un hospital, del qual va sortir l'any passat.

La capella ardent s'instal·larà al Teatro de La Latina de Madrid, on tants èxits va tenir, segons ha informat Daniel Pontes, tutor i assistent de l'actriu.

ORÍGENS HUMILS

La coneguda actriu va néixer el 20 de març de 1937 com a Ángeles López Segòvia, en plena guerra civil i en una família humil, uns orígens que no feien presagiar que es convertiria en una de les actrius més populars i estimades d'Espanya 

Des de molt petita tenia clar que volia ser artista i als 11 anys va començar a estudiar ball clàssic espanyol. Dos anys més tard va debutar amb la companyia infantil Los Chavalitos de España, on va actuar com a solista de ball clàssic espanyol.

Un any després, Lina Morgan va passar al cor d'una revista i es va convertir en vedet amb l'ajuda de l'actor Alfonso del Real, una figura destacada del moment del teatre còmic musical. A mitjans dels 50 va adoptar, ajudada pel seu germà, el seu nom artístic, Lina Morgan, inspirant-se en el Pirata Morgan.

CINE I TEATRE

Va fer la seva primera gira el 1951 i l'any següent, de tornada a Madrid, es va quedar sense feina. Per mitjà de la seva germana gran, que treballava al Ballet Nacional, va ser contractada en una sala de festes de la Gran Vía madrilenya.

En la dècada dels 60 va alternar el seu treball en el teatre amb les seves primeres aparicions al cine. El seu debut va ser el 1961 a 'El pobre García', pel·lícula dirigida i protagonitzada per Tony Leblanc, a la qual van seguir 'Vampiresas de 1930' (1962); 'Objetivo, las estrellas' (1963); 'Julieta engaña a Romeo' (1965); 'Las que tienen que servir' (1967); 'Soltera y madre en la vida' (1968); 'La tonta del bote' (1970); o 'Una pareja diferente' (1974).

A més de treballar amb Leblanc, també ho va fer amb còmics de la talla de Gila o Juanito Navarro, amb qui va protagonitzar la seva primera sèrie de TV, 'Escala en HI-FI' (1967). El 1979 va formar la seva pròpia companyia i va debutar al Teatro Barceló. Segons l'actriu, va ser un absolut fracàs i van perdre tots els diners que hi havien invertit.

Del Teatro Barceló va passar al Teatre La Latina, on va estar tres anys en cartellera amb un gran èxit titulat 'La marina te llama'. L'actriu va agafar carinyo aaquest teatre, que va acabar comprant amb el seu germà i mànager, José Luis, el 1985, i del qual es va desprendre el juny del 2010.

Allà va presentar 'Vaya par de gemelas' (1981), revista musical amb què va batre tots els rècords de taquilla, igual que va passar amb 'El último tranvía' (1987), en cartellera fins al 1991, quan va estrenar un altre dels seus grans èxits, 'Celeste no es un color'. Després va arribar la seva col·laboració amb Raúl Sender a "Sí...pero...no" (1999).

TELEVISIÓ

Pel que fa a la televisió, després de la seva col·laboració amb Juanito Navarro, passarien molts anys fins al seu retorn a la petita pantalla amb les sèries d'Antena 3 'Compuesta y sin novio' (1994) i de TVE 'Hostal Royal Manzanares' (1996). El 2006 va tornar a Antena 3 per participar en la sèrie 'A tortas con la vida', de Juan Luis Iborra i José Antonio Escrivá i protagonitzada per Juanjo Puigcorbé.

Notícies relacionades

Lina Morgan: "He luchado toda mi vida para que me quieran"

Lina Morgan, l'actriu més estimada i la més desconeguda

Els anys 1984 i 1995 van ser molt durs per a l'actriu. Durant el primer va ser operada d'un despreniment de retina a la Clínica Barraquer de Barcelona, i en el segon va morir el seu germà José Luis, un dels seus grans suports.

Des d'aleshores a penes es va deixar veure en públic. El 18 de novembre del 2013 va ingressar, per una pneumònia, a l'Hospital madrileny Beata María Ana, on va passar deu mesos sense rebre visites, excepte les del seu ajudant Daniel Pontes i el seu xòfer. D'allà va ser traslladada a la residència madrilenya de Los Nogales, on es va quedar fins que va tenir la casa condicionada per tornar-hi i rebre-hi l'atenció mèdica adequada.