Ricardo Urgell, el 'fundador' de la nit

Bona part de la cultura nocturna del nostre país s'ha mogut al ritme de Ricardo Urgell i les seves discoteques Pachá. Els seus centres de diversió i música s'han expandit per tot el món i s'han convertit en icones de l'oci nocturn, des de l'època hippy en els 60, passant per la movida madrilenya fins a arribar als nostres dies, en què la figura del discjòquei s'ha convertit en un ídol de masses. Precisament la història del nostre país des del punt de vista de l'entreteniment noctàmbul és el que repassa Miguel Bardem en el documental que estrena Canal+ des de l'arrasadora òptica d'un home que va saber veure una forma de negoci en el caràcter espanyol amant de la festa.

«M'agrada molt el títol del documental, Pachá, el arquitecto de la noche», explica Urgell, «perquè el que jo sempre he pretès és crear espais, configurar un concepte al voltant seu. Això és el que més m'agradava. El que menys, la nit en si i lluitar per ella».

 

FAMÍLIA DE LA BURGESIA CATALANA / Ur­gell, membre d'una prestigiosa família d'artistes i pintors de la burgesia catalana, va començar a construir el seu imperi a Sitges, on va inaugurar el seu primer local l'estiu del 1967. «En aquell moment ni tan sols existia el concepte de discoteca. Vam ser pioners en tot, com introduir la música mecànica dins d'una sala. Per això és l'època que recordo amb més afecte, perquè tot ho fèiem de manera gairebé artesanal i es conservava encara la innocència».

A poc a poc aniria ampliant el seu empori i convertint-se en referència, encara que una de les seves fites personals va ser adaptar la fórmula de l'emblemàtic Studio 54 a l'urbs de Madrid durant els anys 80 i traslladar-la al Teatro Barceló. «Madrid era la capital més divertida del món. S'hi respirava llibertat i conya, esperit rupturista». No obstant, quan li preguntem si la forma d'administrar l'oci està vinculada al moment polític pel qual travessa un país, la seva resposta és un rotund no. «En la història de la humanitat sempre s'ha ballat. Era igual que hi hagués Franco o que s'instaurés la democràcia. La gent el que necessita és desfogar-se, oblidar-se de tot, saltar, riure i fer gresca. Això és l'esperit de la nit».

De totes maneres, l'empresari reconeix que els temps han canviat molt. «En la meva època s'anava a les discoteques a lligar, a divertir-se. Ara s'han convertit gairebé en parcs d'atraccions, on la gent professa culte a un senyor que posa música mentre ells mouen els braços».

Notícies relacionades

Tots els famosos i les polèmiques de la festa de Lamine Yamal: Bizarrap, Bad Gyal, «noies d’imatge» a 10.000 euros i persones amb nanisme

Núria Marín: «No sé si Elionor serà una bona reina, es necessita alguna cosa més que saber on és babord i estribord»

El cert és que, a pesar de la crisi, el negoci de Pachá segueix expandint-se internacionalment, sobretot gràcies al renom que ha assolit el verdader centre neuràlgic del seu empori, la discoteca situada a Eivissa, que es converteix cada estiu en lloc de pelegrinatge per a amants de la música electrònica i des d'on han aconseguit fama mundial discjòqueis com David Guetta i Steve Aoki.

No obstant, Urgell sent nostàlgia dels vells temps, quan es ballava agafat i «la música no era tan repetitiva i insistent». Després de 48 anys en el negoci reconeix que la seva verdadera recompensa segueix sent «fer feliç la gent». «I si la gent vol veure un dj i moure els braços, se li haurà de donar això».