Los Chichos diuen adéu als escenaris

Van ser els Beatles de la rumba flamenca durant dues dècades i, al més pur estil Rolling Stones, i han mantingut viva durant dues dècades més la flama de la seva llegenda. Però aquest any serà l'últim. Los Chichos diuen adéu als escenaris en una gira que passa avui per la sala Apolo. «Estic boig per tornar a Bar-celona i veure'm amb tota la gent chichera, els internautes que ens segueixen i els molts amics que tenim», diu Emilio González Gabarre, a qui abans de formar un trio tan popular els seus veïns d'El Pozo del Tío Raimundo ja coneixien com a El Chicho.

I abans de trio, seria un fugaç duo amb el seu germà Julio, etern Chi-cho al su costat. El mític Jero es va unir a ells molt poc després. «Al principi va venir per a una actuació que ens va proposar Eduardo Guervós». És la persona que des d'aleshores segueix portant la seva carrera. «Hi ha molts representants que són uns pocavergonyes, amb tots els meus respectes; en canvi amb Eduardo no hi ha hagut mai mentides ni enganys», assegura.

EN FAMÍLIA / Va ser a Barcelona on el seu fill, Emilio González García Júnior, va prendre l'alternativa. «Al parc d'atraccions de Montjuïc. Estava ple i Jero, que venia en cotxe, per hac o per be no arribava, així que vaig treure el meu fill a cantar. Li tremolaven les cames, però va sortir bé, i quan Jero ens va comunicar que volia emprendre la seva carrera en solitari va venir amb nosaltres». D'aquella època és el DVD inclòs en el seu últim llançament, amb un llegendari concert a la sala Jácara de Madrid i dos cedés recopilatoris. «Encara que la discogràfica l'ha tret sense comptar amb nosaltres». 40+1 es titula, en referència als anys que fa que som a la carretera. «Hem sigut els reis de totes les gasolineres. Era estrany el cotxe on no hi hagués una cinta nostra», diu amb orgull. «Tot i que 22 de milions de discos no es venen únicament en gasolineres», afegeix.

Notícies relacionades

Pep Guardiola i Cristina Serra, a prop de firmar el divorci

Pep Guardiola i Cristina Serra, separats i sense reconciliació a la vista

I gairebé sense suport mediàtic. «Hi havia periodistes que ens adoraven, però altres eren molt racistes, uns antipàtics que no ens reconeixien el mèrit». Van cantar a les drogues abans que ningú i també van caure a les seves xarxes. «Però igual que ens hi vam ficar ho vam deixar, ja fa moltíssim temps», diu Emilio.

Parlaven del submón de les barriades gitanes on es van criar. «Però encara tenim més fans paios». Entre ells, molts policies fascinats per les seves odes quinquis a la delinqüència. «A Catalunya hi havia una colla de fans policies fenòmens. ¡Fins i tot van gravar un disc de versions d'èxits nostres!».