Kylie Minogue, Un metre i 52 de carisma

Existeixen escèptics del fenomen Kylie, que com aquell qui res ja ha recorregut diverses dècades, però en realitat el fervor per l'artista australiana té les seves explicacions. Primer, per què no, hi ha  les cançons: inicialment com a part de la factoria Stock, Aitken & Waterman, i a partir d'Impossible Princess en base a una nòmina canviant, atenta als temps, de compositors productors, Minogue se les ha arreglat per recopilar una sonora col·lecció de bons senzills.

La seva imatge sexi però poc agressiva -això últim ajuda, potser, que els pares permetin als fills que en siguin fans- és un altre indubtable punt a favor. I les associacions amb un rocker de culte com Nick Cave, en el duet Where the wild roses grow, o el cine d'autor -va actuar en el film Holy motors, de Leos Carax-, serveixen per guanyar-se simpaties alternatives.

I després hi ha, és clar, la seva capacitat per aparèixer a les revistes de forma regular. Per la premsa rosa hem conegut totes les seves relacions, començant per la que va mantenir amb una altra estrella del pop australiana, Jason Donovan, mentre rodaven la sèrie Neighbours. Després va venir Michael Hutchence, el desaparegut cantant d'INXS, amb qui va tenir una relació entre el 1989 i el 1991; l'estiu passat va assegurar que «el trobava a faltar» al 60 minutes australià, i va dir que havia après molt d'ell. «Vam veure el món i vam viatjar i vaig viure moltes primeres vegades amb ell. Va ser genial». Entre el 2002 i el 2007, va viure una història d'amor amb l'actor francès Olivier Martinez.

Combat amb el càncer

Va ser en aquest mateix marge de temps quan li van diagnosticar càncer de pit, que li va fer posposar la gira Showgirl i cancel·lar la seva aparició a Glastonbury 2005. El seu tractament a Melbourne va ser cobert per la premsa de forma gairebé abusiva; el primer ministre Steve Bracks va arribar a pronunciar-se sobre el tema i va avisar els mitjans internacionals que qualsevol violació del dret a la privacitat de Minogue seria castigada.

Finalment, el 2010, Kylie es va recuperar. «Un miracle», va dir a la mateixa entrevista de 60 minutes: «Es triga anys a quedar del tot neta, així que quan els cabells em van començar a créixer de nou va ser molt emocionant». Amb la seva superació del càncer, va organitzar un concert benèfic per ajudar oenagés dedicades a la investigació de la malaltia.

Minogue no va estar sola en la seva època de recuperació: com bé va documentar la premsa nacional, entre el 2008 i el 2013 va sortir amb el model català Andrés Velencoso, que va conèixer quan tots dos filmaven un anunci per a la fragància (masculina) de Kylie, Inverse. Andrés va descriure en una ocasió Kylie com «una dona dolça, perfecta». Després de la separació del model, segons sembla, ha trigat gairebé un any a tornar al tema de les cites. Ara hi està posada, diu.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Minogue arriba a Barcelona en un bon moment, recuperada a tots els nivells i amb una col·lecció de cançons, Kiss me once, tan decent com és habitual en ella. La gira de presentació té fins a sis cançons del disc, però guanyen els clàssics rescatats (18 en total); seus o d'altres, perquè també fa una versió del Need you tonight d'INXS. De nou, el record de Hutchence.

Les crítiques han estat bones. Segons va escriure Daisy Wyatt a The Independent, «la menuda estrella [fa 1,52 metres] pop traspua energia i carisma», i «és probable que tingui una gran dècada al davant». Altres són més altes, o més atrevides, o encara més estimades pels més joves, però segur que duren menys que ella.