El miracle de Plácido

Feliç, expansiu, comunicatiu. Plácido Domingo celebra al seu camerino del Palau de les Arts de València el seu triomf a Simon Boccanegra. El passadís està ple de fans que esperen fer-se una foto amb ell. La seva dona, Marta, i el seu fill, Álvaro, intenten conduir aquest trànsit com poden.  L'ara baríton s'ha deixat la pell encarnant el dux de Venècia de l'òpera de Verdi, fins al punt que en la caiguda final que representa la mort del personatge s'ha temut pel seu físic. Però s'ha aixecat sense problemes per rebre les repetides aclamacions del públic que dijous a la nit va omplir el recinte de Calatrava.

«El seu cas és com un miracle», li diem. «El miracle -respon- és estar actuant a ple rendiment amb aquests joves deixebles». La soprano xinesa Guanqun Yu (que encarna Amelia Grimaldi, filla del dux, i va guanyar el concurs Operalia) va ser una altra de les triomfadores  juntament amb l'italià Ivan Magri en aquest muntatge de Lluís Pasqual, una mica fosc de llum però clar en la idea de donar llum a la música i els cantants.

Als seus 73 anys, Domingo segueix instal·lat a la plataforma dels rècords. Està celebrant els 45 anys del seu debut al Met de Nova York amb l'edició d'un triple CD (Sony Classical). «És el cantant que desafia la gravetat de l'edat», ha escrit The New York Times. Al teatre novaiorquès ha ofert 700 representacions, ha estrenat 48 òperes de les 148 de la seva carrera i ha inaugurat la temporada infinitat de vegades. «Des que vaig substituir en el meu debut Franco Corelli, hi he viscut grans premières».

Qualificat com l'home de ferro de l'òpera, ho demostra en l'aspecte físic i en el vocal. Recentment va superar amb sorprenent rapidesa una embòlia, circumstància que l'ha portat a administrar millor els seus temps. Però ell necessita estar actiu. «Si descanso, em rovello», diu. Encara que també és director d'orquestra i gestiona l'Òpera de Los Angeles, no vol ni sentir parlar de deixar els escenaris per assumir altres tasques. «Mentre pugui, el cant serà la meva prioritat -confessa-. Tinc firmats contractes per a tres anys més, però s'haurà de veure si em mantinc en el nivell actual».

UN CENTENAR DE FUNCIONS / Acaba d'estrenar L'illa encantada i ja té a les portes quatre personatges més, entre els quals hi ha el de Don Carlo d'Er-nani. Aquest any s'enfrontarà a gairebé un centenar de funcions entre òpera i recitals als teatres més prestigiosos i a festivals de música com Salzburg.

El 27 d'aquest mes encapçalarà el cartell del concert de canonització de Joan Pau II a Poznan (Polònia) interpretant cançons d'Amore infinito, basades en textos del mateix Wojtila, nom amb què ha batejat el cavall que li van regalar. Està fascinat amb el papa Francesc. «Ha sigut un baló d'oxigen per a l'Església, encara que no resta mèrits a Benet XVI, que va saber renunciar al papat després de posar els fonaments perquè el seu successor marqués les pautes».

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

EL LICEU I MATABOSCH / Expressa la seva tristesa pel conflicte sobiranista. «Sempre he sigut un amant de la diversitat. El meu pare era català, la meva mare, guipuscoana, i el meu avi, d'Eivissa. Defenso el desenvolupament de cada identitat regional, però espero que entre Catalunya i Espanya tot s'arregli aplicant l'esperit de la transició. No concebo el meu país dividit. Espanya està per sobre de qualsevol partit», sentencia.

També parla dels canvis en l'òpera espanyola. «Lamento que el Liceu hagi perdut Matabosch, de la mateixa manera que me n'alegro pel Real perquè és un gran director, però espero que a Barcelona l'encertin amb el nou gestor». I acaba amb un desig: «Que la música sigui una assignatura obligatòria a les escoles».