Shakira / Rihanna
Erotisme de la Señorita Pepis
El videoclip de les dues dives és una altra dosi del sexe gimnàstic, ridícul i sense sensualitat que domina el pop.
A l'alcalde de Bogotà no li ha agradat gens el videoclip de la cançó de Shakira i Rihanna Can't remember to forget you. A mi tampoc, però els nostres motius difereixen: al senyor alcalde li sembla una glorificació del tabaquisme i del sexe lèsbic, mentre que a mi la cançó em sembla infame i les imatges una variant especialment ridícula d'aquell lesbian chic tan de moda des que Madonna i Britney Spears es van fer una morrejada.
A més a més de l'alcalde de Bogotà, certes veus feministes s'han manifestat molestes per aquest videoclip (i el d'I'm a freak, d'Enrique Iglesias i Pitbull, tema espantós que fa enyorar esforços anteriors de la parella, com Baby, I like it), que consideren part d'una suposada campanya de cosificació del cos femení que hauria arribat a proporcions d'escàndol en el cas de Robin Thicke i el seu Blurred lines, èxit absolut de la temporada passada juntament amb Get lucky de Daft Punk, duo francès que, per cert, ha pujat molts punts en la meva consideració des que vaig descobrir que el pare d'un d'ells era l'ínclit Daniel Vangarde, que va facturar, entre altres perles dels anys 60, Help, de Tony Ronald, o Un rayo de sol, de Los Diablos.
Tot sembla indicar que l'alcalde de Bogotà i les feministes s'estan prenent seriosament una cosa que no és gens seriosa. I ja no em refereixo a valoracions musicals, sinó merament visuals: no hi ha res de provocador o revulsiu en la hipersexualitat del més recent pop femení de gran consum, perquè es tracta d'un erotisme de la Señorita Pepis, d'un sexe gimnàstic i sense sensualitat, postís i impostat que arriba al zenit, probablement, en el videoclip de Wrecking ball, quan Miley Cyrus es posa a llepar un martell i un, en lloc de veure-hi una femme fatale en ple tràfec eròtic, només hi entreveu una nena que s'ha posat el pintallavis i les sabates de la seva mare.
De nena a meuca
Sí, la pobra Miley fa una mica de riure quan es vol fer la devoradora d'homes, però no és l'única. La sexualitat pop femenina expressada a través del videoclip ja resultava grotesca en els temps de Madonna, i ho ha seguit sent en els de la seva successora natural, Lady Gaga, i totes aquelles cries -de Rihanna a Miley, passant per Demi o Selena- que semblen veure's obligades a transitar de nena a meuca pel bé de les seves respectives carreres, en què, segons sembla, no queda espai per al sentit de l'humor. El que fa Britney Spears ja és una altra cosa: reconec que sento certa debilitat per ella des que va aparèixer vestida de col·legiala porqueta al clip de One more time, però crec a més que les seves cançons són millors que les de la competència: confesso sense rubor que m'agraden molt Criminal, Womanizer i, a mitges amb Will i. am., Scream and shout.
Però tornem al tema de la cosificació. A risc d'ofendre les feministes, opino que s'ha de parlar aquí d'autocosificació, atès que els videoclips més masclistes els facturen, precisament, les dones, en les propostes de les quals brilla per la seva absència l'humor bandarra i desacomplexat que distingeix els seus col·legues de sexe masculí: només la perspicaç Lily Allen, amb el videoclip de Hard out here, ha sabut riure's des de dins del to prostibulari que impera en gran part de les seves competidores, oferint al mateix temps a la mirada masculina unes imatges més excitants... Encara que també és veritat que Lily Allen atresora moltes més neurones que la majoria d'elles.
En l'actualitat, els màxims exponents de la suposada cosificació femenina a mans masculines són Robin Thicke i l'inefable Armando Pérez, àlies Pitbull, i tots dos se salven gràcies a un masclisme autoparòdic i carregat d'humor que no té res a veure amb aquells gamarussos del gangsta rap amb el xandall cobert de cadenes que sempre sortien envoltats de mamelludes mig despullades i que, gràcies a Déu, solien acabar tirotejats o a la garjola. És cert que ni un ni l'altre es tallen ni un pèl a l'hora de dir-los burrades a les noies, però tots dos ho fan amb tanta barra que no hi ha forma de respondre'ls com es mereixen.
Libidinosos però puerils
El seu èxit s'explica -a part que temes com Blurred lines o Rain over me són de traca- perquè les dones no s'ofenen davant les seves grolleries
-per més que Pitbull els digui que tenen la boca grossa i que la posin a treballar o que l'altre animal els asseguri que els partirà el cul per la meitat amb certa part de la seva anatomia- i perquè els homes agraeixen el ressorgiment de cert masclisme inofensiu a l'estil Hugh Hefner -és a dir, amb luxúria, però en el fons pueril- que els permet deixar de banda mentre ballen la correcció política.
Notícies relacionades¿Però qui fa més el ridícul en aquesta competició del pop megasexual? Temo que les artistes convençudes que per mantenir el seu estatus en el firmament musical han de passar-se la vida en calces. I no em refereixo a les 200 figurants del videoclip d'I'm a freak -incloent-hi la que es deixa ensumar el cul per un Enrique Iglesias amb cara d'estar passant molta vergonya-, sinó a Shakira, Rihanna, Miley i altres, a qui no hi ha manera de veure vestides mai del tot: des de la pantalla, fins a l'escenari o als selfies que pengen a la xarxa, totes aquestes dones presumptament cosificades pel mascle de l'espècie es presten voluntàriament a exercir d'icona sexual. Pel que hi poden perdre, ja que l'escena musical està trufada de dones carregades de talent que no competeixen en la seva lliga sexi-funky-pop i, per tant, guanyen molt menys diners o es moren directament de gana.
Si esculls el paper de Deessa de l'Amor cal assumir-ne les conseqüències, diguin el que diguin les feministes i l'alcalde de Bogotà. I si Déu no t'ha concedit el sentit de l'humor, porta la teva sexualitat fins a les últimes conseqüències i deixa de fer el ridícul llepant martells o fent com que t'arrambes amb una negra quan tots sabem que te'n vas al llit amb un jugador del Barça. Quan les teves cançons no valen un rave, només et queden dues opcions per acabar triomfant: despullar-te o trucar a Pitbull per a un duet (mira que bé que els ha anat a J. Lo i a Kesha). O ja que hi som, les dues coses alhora.
