Antonio Banderas: «Sóc un insensat vehement»

Als 53 anys, Antonio Banderas ha assumit que no és (i no ho serà mai) una persona cerebral. La seva manera de fer són els impulsos. Com el que el va portar a emigrar de la seva Màlaga natal a Madrid. «No tenia ni un ral i m'alimentava només de palmeres de xocolata», explica sense complexos. També va ser un altre impuls el que el va portar a vendre la seva preciosa moto per fer les maletes i iniciar una carrera als Estats Units, que en aquells anys era ter-reny inhòspit per als espanyolets aspirants a actors. «Sóc un insensat vehement que ha pres les decisions més importants de la seva vida en segons. Me'n vaig cap allà i hi vaig. Totes les coses positives de la meva vida m'han passat per impulsos», comenta l'actor que, abans d'iniciar l'entrevista, demana permís per fumar. El seu encenedor només encén American Spirit, així que mira amb recel el cigarret mentolat que li ofereixen. Les objeccions se'n van amb la primera calada.

Banderas va arribar aquesta setmana a Madrid per promocionar (i és dels que suen la samarreta) Justin y la espada del valor, pel·lícula espa-nyola d'animació (s'estrena el 20 de setembre) de la qual és productor i amb la qual s'ha jugat els calés. «Hem demanat préstecs, hem avalat amb propietats. No tenim cap televisió darrere. L'hem feta a pulmó», comenta entre calada i calada.

No tot és Pixar

Amb un film infantil que vessa potència visual i tècnica, i que narra les aventures d'un jovenet que vol ser cavaller d'armadura, Banderas vol plantar cara a Hollywood. Vol demostrar que no tot és Pixar (Wall.e) i Dreamworks (Shrek). Vol que el món sàpiga que a Andalusia també saben fer animació. I de la bona.

«No només som un país de sol, platja i olives. També tenim gent amb talent que desenvolupa programes informàtics i un 3D propi. He recorregut Cannes, Los Angeles i Londres per vendre la pel·lícula. He parlat amb xinesos, amb russos... I tothom em pregunta: '¿Però això està fet a Andalusia?'»

Sí, concretament, en un estudi de Granada, Kandor Graphics, que el 2008, i sota l'assistència de Banderas, va donar a llum la seva primera criatura: El lince perdido, dirigida per Manuel Sicilia igual que Justin y la espada de valor. El protagonista de La piel que habito riu quan algú parla d'«estudi» referint-se a Kandor Graphics. «És una nau, un magatzem carregat d'ordinadors que treballen les 24 hores i que sempre han d'estar refrigerats, així que si hi entres ho has de fer amb un abric».

La seva dona, Melanie Griffith, no és gaire fan que diguem del gènere de l'animació. «No li agrada gaire, és veritat. Però a la resta de la família sí», admet l'actor; el seu enamorament amb aquest tipus de cine va començar amb Shrek i el seu personatge del Gat amb botes. El malagueny, per més Quixot que sigui, és conscient que no pot comparar l'animació made in Spain amb els EUA, on tot és en pla bèstia. Un exemple: «Jeffrey Katzenberg [fundador de Dreamworks] ens va portar a Cameron Diaz i a mi a les semifinals d'American idol, on vam aparèixer 30 segons. L'estudi va pagar 10 milions de dòlars per allò, però és que ho van veure 45 milions de persones. Una bomba que va col·locar Shrek 4 en una nit». Exactament igual que a Espanya.

No només per com parla sinó per com porta samarreta blanca i texans gastats, Banderas està fibrós, en plena forma. No aparenta, ni de lluny, les 53 espelmes que va bufar a l'agost. «Pateixo una regressió en el temps. D'aquí ben poc veuré un xaval pel carrer i diré: 'Mira, sóc jo'», somriu.

Gastar diners

Amb més de 80 pel·lícules al damunt, segueix pensant que encara no ha fet l'obra per la qual se'l recordarà. Encara que, segons més tard, rectifica i diu: «Hi ha els set treballs amb Almodóvar, la meva marxa a Hollywood... Potser se'm recordarà per això». O, potser, se'l recordarà per Autómata, que acaba de rodar sota la batuta de Gabe Ibáñez (Hierro). «També l'hem fet sense cap televisió dar-rere i sense subvencions. És una pel·lícula d'autor, encara que té molts efectes digitals. Tot el que he guanyat als EUA m'ho gastaré aquí», destaca rient. I que consti que segueix al peu de la lletra el principal consell que li va donar el seu pare: «No et gastis mai el que no tens».

Autómata no és l'únic projecte que té a curt termini. Ara mateix està rodant la tercera entrega de Los mercenarios, que «més que una pel·lícula d'acció és una comèdia». I després, es posarà en la pell d'un pirata en una pel·lícula de Bob Esponja, on serà l'únic actor real.

Les cucurutxes

A casa seva, a Los Angeles no hi ha cap Oscar. No obstant, sempre el veiem molt més còmode en el món de Hollywood, fins i tot en la red carpet, que el seu col·lega Javier Bardem. També el veiem molt més còmode a Espanya. I això malgrat que quan surt a passejar, s'ha de parar cada segon perquè la gent li reclama una foto amb el mòbil. Per això li agrada tant la Setmana Santa, perquè porta cucurutxa per ocultar-se, segons ha confessat alguna vegada.

El fet de no tenir cap Oscar no significa que no es deixi la pell preparant-se els personatges. Quan Carlos Saura el va cridar per donar vida a Picasso a 33 días (pel·lícula que té problemes de finançament i que, de moment, està parada), va contractar una professora de dibuix. «Em va proposar pintar a mida real el Guernica i ho vaig fer. El quadro fa nou per cinc. No em cap a casa; si l'hi fiqués, ho hauria de fer a trossets».

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Pot ser que, malgrat tot l'esforç, 33 días no s'arribi a realitzar mai. Però no passa res. S'assumeix i a una altra cosa, segons la seva filosofia de vida. Després d'haver donat la cara per Madrid davant la candidatura de Madrid per als Jocs Olímpics, posa com a exemple el príncep Felip a l'hora de saber perdre. «Va actuar amb esportivitat. Aquesta actitud gens irascible em va agradar. I ara el que m'agradaria és que els nostres esportistes arrasessin en medalles al Brasil».

Respecte a la marca Espanya, l'actor ho té clar: «Estimo molt el meu país, amb les coses bones i les dolentes. No vull ser un patriota a ultrança. Però hem de saber que aquí hi ha gent creativa que fa coses molt bones». Com Justin y la espada del valor, li va faltar dir. I no li hauria faltat raó.