Dani Mateo: home orquestra del riure

Adiferència dels escacs i el salt amb perxa, l'humor no és qüestió d'esforç ni entrenament, sinó d'actitud. Pots gastar infinites hores de concentració buscant l'acudit més audaç sense que aparegui, o aixecar-te del llit amb les ulleres de la broma posades i que a tot el que vegis li trobis un revers divertit. Dani Mateo (Granollers, 1979) és la prova que el cofre secret del riure està en la mirada.

DemàEl Intermedio torna al seu horari habitual. Quan el còmic català tregui el cap a la pantalla de La Sexta per aportar les seves gotes de sarcasme al corrosiu informatiu, a aquesta hora portarà assumit un incalculable cabal de bromes, conyes, cops d'ironia, pessics mordaços i rucades diverses -«tontunas»en diu-, tant en viu com a la ràdio, en missatges de Twitter o en vídeos d'internet. És l'home-orquestra de la conya, un atleta del riure que diu que no se sent mai cansat de parir tantes segones intencions perquè no ho considera una feina, sinó una manera d'anar per la vida.«La clau és relaxar-te, no tenir por i que les tontunas flueixin»,revela.

Amb aquesta fórmula secreta, Dani Mateo s'ha anat convertint en les últimes temporades en una fàbrica d'humor amb potes. Els gags que deixa anar a El Intermediono són obra seva, sinó de l'equip de guionistes, però al plató arriba cada nit després d'estar tres hores deixant anar disbarats aYu, no te pierdas nada,el desenfadat programa que presenta a 40 Principales. També té un videoblog on amaneix amb picant les males notícies de l'actualitat. La seva dosi habitual de bufonades la completa els caps de setmana, dies que dedica a passejar per teatres de tot el país el seu monòlegPK2.0, que Dios nos pille confesados.Queden a part les seves col­laboracions aEl Club de la Comedia i les rucades que deixa anar compulsivament al seu compte de Twitter, altaveu on es permet les mossegades que en altres fòrums ha d'edulcorar. Sense anar més lluny, aquesta setmana, sobre el tema dels ordinadors del PP, va suggerir:«¿Us imagineu que el que s'ha esborrat sigui tot porno, però molt brut, rotllo Bárcenas en pla fist fucking amb Montoro...? Seria més suportable».

La botzina del vaixell

No és que ell ho busqui, és que no ho pot evitar.«Hi ha qui ha nascut per curar i es fa metge. Jo he vingut al món per buscar-li una cara divertida a la realitat. Quan he intentat posar-me seriós, he acabat provocant molt riure», es justifica. Tampoc és per falta d'intents.«Un respecte, que jo he arribat a presentar un informatiu sobre ports de mar a la ràdio. Usa­va la botzina d'un vaixell per passar de notícia a notícia. ¿Però ho veu? Ara ho explico i no puc evitar les riallades», diu.

Allò va ser en una emissora de Barcelona, al cap de poc temps d'acabar la carrera de Periodisme i abans de fitxar com a monologuista a Paramount Comedy i encarrilar així els seus passos per l'humor de manera professional. Des d'aleshores el seu hàbitat natural és la humorada.«El meu cas té un fort component col·lectiu, em passo el dia envoltat de gent que viu per i per al riure, i això m'inspira per aportar les meves pròpies parides. Funciono molt en xarxa»,reconeix.

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

Ara el seu principal aparador ésEl Intermedio.Demà inicia la seva tercera temporada en un espai al qual troba una decidida utilitat social.«Aportem un filtre molt sa per alliberar la gent de tota la negativitat que porta l'actualitat. És un programa necessari, hauria de cobrir-lo la Seguretat Social»,afirma. El seu paper aquí s'assembla al delfals noud'un equip de futbol.«Wyoming, que és un monstre, fa humor amb la part editorial. A mi em deixen aparèixer en pla còmic-còmic. Sóc el mini-Wyoming»,compara.

El programa va acabar la temporada passada fent miques els seus rècords d'audiència. ¿Beneït Bárcenas o beneïts guionistes?«Home, si em trobo Bárcenas pel carrer li faré una abraçada i després arrencaré a córrer, però l'èxit d'El Intermedioes deu, sobretot, al fet que avui la gent té més ganes de comprendre el que passa. Per això ens busquen»,diu. L'explicació és consonant amb la seva manera d'entendre el seu ofici.«L'humor és terapèutic o no és humor. T'endolceix la vida, t'ajuda a entendre-la, te la fa més suportable. Sóc com un digestiu per després de sopar».