Mikel Urmeneta: «Sant Fermí amanseix les feres, els intransigents»

Pamplona se submergeix en la festa, ha sortit el sol i la seva pell de Mordor se l'ha emportat el riu Arga després de cinc mesos de pluja, neu, vent i gel. Ja tocava. Mikel Urmeneta (Pamplona, 1963) és part d'aquesta festa des de nen i, avui, la seva empresa de samarretes, també d'altres articles, segueix bevent la seva inspiració en elssanfermines. Kukuxumusu és la ramaderia d'aquests toros blaus que es poden veure cada matí abans de la retransmissió de l'encierro. De fet, s'han convertit en la imatge no oficial de la festa, una cosa impensable fa 10 anys. I una altra fita: a sanfermin.com es poden seguir al detall tots els actes d'aquests dies. És la pàgina més vista del món en l'apartat festiu. A més, Mikel és l'autor aquest any del car­tell de la Fira del Toro de Sant Fermí.

-¿Es poden definir els sanfermines?

-Més que definir-los, diria que per a mi són com si moltíssims personatges es fonguessin en un de sol; un maremàgnum de gent amb un equilibri perfecte, on no es nota ni la raça ni la condició social...

-Ni l'autoritat...

-Ni l'autoritat. Tot és com si, de sobte, les petites peces d'un puzle blanc i vermell s'ajuntessin en un únic gegant al qual l'únic que li ve de gust és passar-s'ho bé.

-¿Una tribu?

-Un grup d'humanoides vestits de blanc i vermell, on no hi ha jerarquies. Això conforma el gegant lliure que va pels carrers divertint-se.

-¿Aquesta és la gràcia de la festa?

-Sí, és passar-s'ho bé d'una manera molt simple, però aplanant tots els escalafons socials. El borratxo segueix sent borratxo, el que no es pren una copa en la seva vida, s'emborratxa; i el que no s'arrisca en la seva vida, es tira a córrer l'encierro..., tothom es torna una mica boig.

-¿Encaixa en aquesta festa una persona d'ordre?

-Amb la gent d'ordre, excepte que tinguin alguna responsabilitat dins de la festa, et quedes molt xocat al veure com canvien. Tinc un veí opusià que no em parla, i un 6 de juliol, amarat d'alcohol, em va fer un petó de rosca; després no em va tornar saludar mai més.

-Les festes, com a parèntesi del que anomenaríem la vida normal.

-Sí, i també queda clar que hi ha un punt hipòcrita; et preguntes per què tot passa en aquests dies i no es reparteix en tot l'any.

-En aquest sentit, ¿quines persones o sectors experimenten la metamorfosi més gran?

-Bé, la gent conservadora es torna aquests dies molt més senzilla, perden els complexos arcaics i tradicionals de navarresos profunds i es converteixen en gent enrotllada. Sant Fermí amanseix les feres, els intransigents.

-I el dia 14, a tornar a la seva...

-Alguns, abans. Però això no esborra que sigui una festa capaç de ficar tot­hom al mateix sac.

-¿Viuen la crisi els sanfermines?

-Molt. Ja fa uns quants anys en què la gent consumeix menys de tot, és a dir, es retreu en la despesa, fa molt més botellon,compren menys samar­retes, en el nostre cas, dormen a casa d'amics...

-Al final, ¿qui és el sant, sant Fermí o Hemingway?

-Ha, ha. Bé, no tinc ni idea de com era sant Fermí, però Hemingway tenia poc de sant. De debò, el sant tradicional és, sens dubte, sant Fermí, però el sant que ha fet grans les festes és Hemingway. Nos­altres, l'empresa, valorem molt els estrangers i, de fet, tenim instaurat un premi, el Guiri de l'Any, traient les connotacions pejoratives de la paraula perquè, gràcies als estrangers, les festes són el que són.

-¿A qui veu més amb una samarreta de Kukuxumusu, sant Fermí o Hemingway?

-El premi Nobel el veig més amb uns calçotets; a sant Fermí, posem-li un mocador, només això.

-¿De veritat estem per a festes?

-Crec que més que per a festes, estem amb necessitat de prendre'ns amb una mica d'humor i alegria la vida. És complicat perquè la festa implica passar-s'ho bé, i la gent no s'ho passa bé durant l'any; llavors, la proposta seria aprofitar fins on és possible el moment i pensar que si no m'arriba per a unes festes completes, almenys en disfrutaré dos o tres dies, el que em permeti el meu pressupost.

-¿Cap on van els sanfermines?

-Home, les corrides tenen gent en contra, però elsencierrossón comparables, en aquest sentit, a una carrera de cavalls. Alguna cosa anirà canviant, però aquesta mutació també serà bonica.

-De fet n'hi ha hagut sempre.

-Sí, la mateixa brutalitat de llançar-se des de dalt de la font del carrer de la Navarrería neix d'un grup d'australians, de manera espontània, de la mateixa manera com va sorgir l'encierrofa 500 anys, també amb les seves etapes de prohibició. Algun s'obre el cap al caure des de la font, però deixa menys ferits o morts que el mateixencierro. La part bona de les festes populars és que s'imposa el poble i les coses prohibides passen a ser part del programa.

-¿Creu que es maltracta els toros?

-Mira, jo sóc taurí per naixement, anava als toros amb el meu pare, un home incapaç de matar una mosca. I era una persona enamorada dels conceptes artístics i culturals, on li encaixava la festa taurina. Tinc molts amics antitaurins, discutim de bon rotllo, però és veritat que l'emoció que m'arriba des dels toros m'inclina cap a un costat; reconec el ganxo que tenen per a mi.

-Fins i tot s'ataca l'encierro perquè, segons sembla, els toros s'estressen en la carrera.

-Ja, i les mascotes estan estressades, els pollastres de les granges, els porcs als seus transports, les oques són embotides de menjar per després cruspir-nos el bon paté... Torturem constantment els animals per al nostre benefici, formen part de les nostres vides des de sempre i registrem ac-

cions que veiem, però d'altres ni ens n'adonem.

-¿Inspirar-se en els sanfermines decanta l'empresa cap a un costat?

-En absolut. A Kukuxumusu, com a cronistes gràfics de la realitat, fem samarretes que de la mateixa manera poden oferir la imatge d'un toro amb les dues orelles i el penis del torero com a trofeus que el logotip de l'organització antitaurina PETA.

-¿El toro blau envesteix?

-Poc i malament. Sobretot perquè va a dues potes i els que caminem així ho fem tot pitjor.

-¿Corria a l'encierro?

-Mai.

-¿Per què es juga la vida la gent davant d'un toro?

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

-Ni idea. M'adono que jo a vegades faig burrades sense gaire lògica, ni tan sols unides a una tradició, i després et dius però que bèstia que sóc. El fet d'estar vuit dies ficant-te de tot ja és una animalada i potser això comporta més risc que l'encierro. Però hi ha gent per a la qual córrer-lo suposa un xut d'adrenalina que els produeix el màxim plaer i es preparen durant tot l'any. Jo, en canvi, això no ho sento.