DENÚNCIA
Ethan Hawke: "El sexe espanta més que la violència als EUA"
L'actor critica el puritanisme del seu país en al·lusió a la restricció d''Antes del anochecer' a més grans de 18 anys
Ethan Hawke.
Ethan Hawke, capaç d'arribar als cors del públic amb la saga d''Abans de l'alba' i de gelar-los a punta de pistola amb 'Día de entreno', diu que "el sexe espanta més que la violència als EUA", en al·lusió al fet que dues de les seves noves pel·lícules han estat restringides a menors de 18 anys.
"La relació del nostre país amb el sexe i la violència és un misteri fascinant per a mi", ha apuntat l'actor, de 42 anys, a un grup reduït de mitjans, entre ells Efe, per l'estrena del film 'The Purge', que arribarà a les sales el 7 de juny.
Els pits de Julie Delpy
"El puritanisme i el liberalisme van junts. He fet entrevistes per 'Antes del anochecer' --estrenada la setmana passada-- i només els americans em preguntaven pels pits de Julie Delpy --la seva companya de repartiment--, com uns nens petits que no han vist un pit. I per un pit la cinta obté la mateixa restricció que 'The Purge', una pel·lícula terrorífica", ha explicat.
"Veig pel·lícules amb el meu fill no recomanades per a menors de 13 anys on hi ha centenars de morts, però el sexe i la intimitat ens espanten com a societat. Es poden escriure assajos sobre aquesta qüestió. No entenc la raó".
'The Purge' proposa una premissa suggestiva i provocadora. És l'any 2022 i el govern dels EUA, després d'eliminar pràcticament la violència dels carrers, ha establert un període de 12 hores seguides cada any en què qualsevol activitat criminal, inclòs l'assassinat, està permesa per la llei.
No només això. La policia no respon a cap emergència i els hospitals suspenen la seva ajuda. L'objectiu és alliberar la tensió i l'odi acumulats, principalment canalitzats en l'extermini dels més desafavorits, els que menys contribueixen a una societat plena de nou-rics.
En aquestes circumstàncies, els membres d'una família descobriran fins a quins límits arribaran per protegir-se a si mateixos d'un grup d'assetjadors que volen entrar a casa seva.
Dirigida i escrita per James DeMonaco, el film dóna forma a una reflexió sobre la violència en un país que en els últims mesos ha viscut constants episodis tràgics.
"Personalment, preferiria que ningú tingués armes. Així no hauríem de preocupar-nos per res. Aquesta és més la meva teoria, però als EUA hi ha la idea que com més guerres i més armes hi hagi, la gent estarà més segura. Jo no ho veig així", ha indicat el protagonista d''El senyor de la guerra'.
Film "hiperviolent"
Hawke és conscient que el film "és hiperviolent", però considera que a través d'aquestes imatges es llança un missatge clar d'antiviolència.
"Sé que és gairebé com un oxímoron, però crec que la pel·lícula posa el dit a la llaga. Que entri un afroamericà en una residència i sigui tirotejat no és ciència-ficció. El cas de Trayvon Martin --l'adolescent negre tirotejat per un vigilant el 2012-- va passar durant el rodatge. El nostre país està obsessionat amb la violència i el dret a protegir-la. Si no penses així, et diuen antipatriota".
Aquesta capacitat del guió d'extreure una part de la realitat i exagerar-la fins a fer que l'espectador es plantegi certes preguntes al final de la projecció fa que la història, segons l'actor, recordi les imaginades per Philip K. Dick en les seves novel·les futuristes.
Hawke lamenta que la història de la humanitat vagi lligada a la de la violència, però prefereix ser optimista.
"Ens fascina allò que ens fa por. Per cada boig com els de Boston hi ha centenars o milers de persones que tractarien d'impedir barbaritats així. La violència existeix. Està en les nostres vides. Però no ens defineix", ha comentat.
Hawke, pare de quatre fills, reconeix que pels seus fills faria "el que sigui", i per això no li agrada imaginar com reaccionaria si s'enfrontés a una situació similar en la vida real.
Notícies relacionades"Una família amenaçada és la por més gran per a qualsevol. És un malson. Pensar-ho simplement em petrifica", ha declarat Hawke, amb una carrera que sempre ha anat per uns camins molt pròxims al cine independent.
"Sempre m'ha interessat la llibertat creativa. Com més et paguen menys llibertat tens. Fa més de 20 anys que em dedico això i he evitat convertir-me en una cosa determinada. No vull que la gent m'assenyali i digui: '¡Aquí hi ha Batman!'. Sempre he intentat fer coses que m'interessen de veritat i a vegades no han funcionat. Però per a mi l'èxit és treballar en el que m'atrau", ha explicat l'actor.
- La gran oportunitat L’hora de Rashford
- partit trampa per als blancs El Reial Madrid aterra a Son Moix pensant en el Bayern
- Centre d’alt rendiment Bagà acollirà el futur CAR en altura de Catalunya
- LA TEMPORADA BLANC-I-BLAVA L’Espanyol obre la seva trilogia de sortides contra el poderós Betis
- EL PARTIT DEL METROPOLITANO Triple ració d’Atlètic-Barça
