"Vaig prometre que mai seria una meuca"

Entrevista publicada a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA el 27 de desembre del 2000.

Desplega el catàleg dels seus amors amb la mateixa delectació que Don Joan. Ha necessitat dues biografies, dues, per explicar la seva atrafegada vida sentimental. Si creiem aquesta última, Sara Montiel, que va ser pràcticament una analfabeta fins als 22 anys, hauria estat la musa carnal d'un bon grapat de cervells masculins, inclòs tot un premi Nobel.

-Quin batibull ha organitzat amb això del seu embolic amorós ambSevero Ochoa.

-Encara que a molts els pesi, no va ser un embolic, sinó una relació duradora. Al llibre he deixat molt clar que no era una noia fàcil. Així que no me'n vaig anar al llit un parell de vegades amb ell, com va dient la seva neboda. Van ser quatre anys meravellosos i molt intensos.

-Però, dona, ¿què guanya revelant aquestes coses? A part de vendre molts llibres...

-Durant anys,Pepe Tous, el meu marit, em va dir que callés, que la premsa em malinterpretaria. Només m'he decidit a explicar-ho ara que Severo i la seva dona, Carmen, han mort. No ho he fet abans per respecte a la memòria d'ella.

-Descriu Ochoa com un «monument de cine».

-Jo em vaig sentir atreta sexualment per ell des del primer moment. Va serun amor a primera vista. Era un home guapíssim i encantador. Humà cent per cent. Mai el vaig sentir criticar a ningú. Bé, en realitat, només semblava interessar-li la ciència.

-La ciència... i vostè.

-La nostra relació va ser molt tranquil·la. Vaig conèixer Severo a principis del 1951 i llavors ni ell ni jo érem famosos. I per això, va poder portar una segona vida sense que la seva dona, a qui adorava, ho sabés.

-Segons les seves memòries, ell es va voler divorciar.

-Separar-se als Estats Units era tan fàcil com prendre's un cafè, però la meva mare em va fer veure que no estàvem fets l'un per a l'altre. Jo no pertanyia al seu món.

-Es van perdre l'oportunitat d'emular Arthur MilleriMarilyn.

-On va a parar... comparar Arthur Miller amb Severo... ¡Ui!, Miller no li arribava ni a la sola de les sabates. El vaig conèixer personalment i em va semblar un mal home. El que li va fer a Marilyn va estar fatal.

-¿Sarita, la fantàstica?

-No he fantasiejat, senzillament m'he limitat a explicar tot el que ha passat en la meva vida.

¿La seva mare li deia: «Fixa't fins on has arribat sense saber res de res...»

-He sigut sempre una intuïtiva. Com la meva mare, que era mèdium i sabia predir el futur. En les tertúlies dels escriptors vaig aprendre a callar i a escoltar. Em quedava somrient com una estàtua, i després s'enamoraven de mi.

-La seva nòmina d'amants és d'impressió: Miguel Mihura,León Felipe,Ernest Hemingway...

-Tots els meus homes han sigut intel·lectuals, amb molt cervell. Tots menys Giancarlo Viola. Però quan el vaig conèixer estava llegint l'obra completa d'aquest poeta de Granada... ¿com es diu?

-García Lorca.

-Això. I després a Roma ens vam fer molt amics deRafael Albertii Gianca va tenir converses molt profundes amb ell. Dic jo que si no hagués estat un home culte, no podria haver-les tingut.

-¿Es guarda alguna cosa per a una pròxima biografia?

-Sí, tinc un secret. Només li puc dir que l'any 69 em vaig enamorar d'un 'best-seller' espanyol.

-Un escriptor important. ¿Això és el que vol dir?

-D'un best-seller. No li puc revelar més perquè ell encara viu i està feliçment casat...

-Presumeix que mai se n'ha anat al llit amb ningú per interès.

-La meva mare sempre em demanava que no fosni borratxa ni puta. I jo li vaig prometre que mai ho seria. Puc dir amb el cap ben alt que així ha estat. Ni Miguel Mihur ni León Felipe eren milionaris, senzillament vivien de la seva feina.

-Hemingway li va ensenyar a vincular cigars i sexe. Com Clinton.

-Em va ensenyar a fumar. Li semblava molt sexi la imatge d'una dona tan bella com jo amb un cigar a la boca. Ernesto era un tipus una mica

manaire, però molt salat.

-Vostè va ser una abanderada de l'alliberament sexual.

-I això que era molt difícil a l'Espanya dels 50, on tots eren uns ridículs i uns antics.

Notícies relacionades

Pep Guardiola i Cristina Serra, a prop de firmar el divorci

Pep Guardiola i Cristina Serra, separats i sense reconciliació a la vista

-En el seu moment va dir que Aznarno tenia «ni mig polvo».

-Això va ser un acudit. Ara prefereixo no pronunciar-me políticament. En aquests moments només em preocupen els meus fills.