Les banderes intolerants

El bitllet de Ferran Monegal. / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Segueixen forçant l'accelerador del groguisme els deMe cambio de familia(Cuatro). Ens acaben de construir un exercici tan trist com cafre. Una senyora d'Albal (València),Azucena, matriarca d'una família de nacionalistes espanyols, ha estat transportada a Barcelona, a casa de laCarme, independentista, casada amb laLoli en matrimoni homosexual. I viceversa, laCarmeha estat traslladada a la vivenda de l'Azucena. La casa de laCarmeestà entapissada d'estelades i sonaEl segadors a tot drap. La de l'Azucenaestà plena de banderes d'Espanya, sona sempre l'himne nacional i tenen un gos que es diuFrancoque al crit d'«¡Arriba España!» aixeca la pota. Cadascuna, submergida a la casa de l'altra, ens ha ofert un dantesc, groguista i decebedor panorama, que és el que buscava el programa forçant aquesta violència. Com si fossin punyals, es llançaven les banderes i els himnes a la cara. S'insultaven. S'agredien. La intolerància i el menyspreu van conformar el clima més insuportable. Van corporitzar les dues Espanyes deMachado, però en la seva versió més cafre. Si el que pretenien a Cuatro és que prenguéssim partit, s'han equivocat. Amb actituds que a mi m'han semblat nefastes, funestes, deplorables.

GRÈCIA COM A PRETEXT -.Ha estat il·lustratiuEl gran debatede T-5 d'ahir a la matinada. A l'ala esquerra,Antón LosadaiGonzalo Bernar-dos intentaven dibuixar un quadro tècnic, realista, del que passa a Grècia i a Espanya.Bernardos deia:«Això de la prima de risc espanyola es pot arreglar: només fa falta que el BCE es posi a comprar deute. Així de senzill». I advertiaLosada:«El que s'hi juguen els grecs és fàcil d'entendre: o voten la mateixa elit corrupta que els ha portat a aquesta situació o voten una nova generació de dirigents que no han dit mai que vulguin abandonar l'euro, sinó que Europa impulsi una política econòmica diferent». I als de l'ala dreta els va agafar un patatús allà mateix, horroritzats davant la possibilitat que la formació Syriza pogués tenir alguna possibilitat. O sigui, que el debat almenys ha servit per entendre que hi ha qui s'estima més la debacle si així s'aconsegueix que l'esquerra no guanyi. Ni a Grècia ni enlloc. A vegades em pregunto per què el PP abomina de la paraula rescat.Potser perquè el rescat significa que tècnics europeus vindrien a ficar-hi el nas. A destapar forats. ¡Ah! Això no convé. Els forats han de continuar tapats.