Godoy, 50 anys de xerrera

Wellington Ángel Romero Godoycelebra aquesta nit una festa d'aniversari. Vol celebrar amb la seva gent que compleix 120 anys, 70 en el DNI i 50 sobre un escenari, la majoria com acharlista. El que ell fa, amb una sàvia càrrega reflexiva, va més enllà de l'acudit.Godoy, com se sap, ha convocat avui al Club Capitol amics i companys que l'han acompanyat en la seva llarga travessia i que convidarà a pujar a l'escenari per rememorar vells temps. Hi haurà el periodistaJulià Peiró,una enciclopèdia vivent de la nit barcelonina,La Maña, Paco Calatrava, Santi SansoBerto Romero, aquest bastant més jove que els anteriors i col·laborador de Godoy aVerás que todo es mentira, el monòleg que ofereix a la sala de la Rambla.

Godoy és un supervivent, i dels de veritat. L'actor uruguaià recorda que quan va començar, el 1974, només hi havia dos intèrprets en el gènere. Però quin parell: «el mestreGila» iJoan Capri.Avui, explica, hi ha més de 400 monologuistes. I això que ell es va iniciar en el teatre convencional, no en l'humor. Eren anys, al seu Uruguai natal, en què compaginava els estudis teatrals amb una feina al Ministeri de Pesca del seu país.

El 1968 se'n va anar a fer les Europes, i després d'una estada a Madrid, es va establir a Barcelona a partir del 1974, any queGodoy va treballar a la capital catalana amb la companyia deQuique Camoiras,un gran aficionat al futbol. «Era l'estiu del Mundial d'Alemanya iCamoirastenia un monitor a cada banda de l'escenari per seguir els partits», recorda.

Mentre ell donava rèpliques aCamoirasentre gol i gol, la seva donaLina s'obria pas en la revista i el cabaret. I a través d'aquell món va arribarGodoyal monòleg.Lina treballava a Mister Dollar en els temps en què un nu es feia quan el porter de la sala encenia una llum verda; volia dir que el censor franquista no hi era. En cas contrari, el semàfor es posava vermell.

Notícies relacionades

Així és el barri de Barcelona on viu Marc Giró

Shakira sobre l’ús del mòbil dels seus fills: "Els vaig prohibir YouTube directament, la veritat no és a les xarxes socials"

Godoyanava a buscar-la després de la sessió i el propietari de Mister Dollar, sabent que era actor, li va proposar que fes un monòleg,charlacom prefereix dir-ne ell. «Vaig començar amb tres minuts i avui podria fer un monòleg de sis hores», explica. Eren anys en què la nit barcelonina bullia d'una altra manera, «no hi havia dia que me n'anés a dormir abans de les sis», i ell treballava, per exemple, a la discoteca Trauma ambPedro RuiziBigote Arrocet, «que tenia una foto dePinochetal camerino».

AGodoyno li ha faltat mai una sala per als seus monòlegs. Bé a Madrid, on va arribar a guanyar el 1991 «64.000 pessetes per nit al Cleofás, i jo era de tercera divisió respecte aMoncho BorrajooMartes y Trece», o a Barcelona, on aquests últims anys té nous socis comBuena­fuenteiBerto.