Adéu, Kate; hola, Caterina

La història és, a vegades, capritxosa. L'Església anglicana, la que ahir va casar els prínceps, va néixer el 1536. Llavors, Enric VIII va sol·licitar al papa Climent VII que declarés nul el seu matrimoni amb una altra Caterina, la d'Aragó. La negativa de Roma va provocar el cisma religiós. Curiosament també, Londres i Roma es disputen l'audiència mundial del cap de setmana amb dues cerimònies de fort contingut litúrgic. Els britànics, majoritàriament anglicans, un casament reial. Els catòlics del món, la beatificació de Joan Pau II.

La disputa és mediàtica i espiritual. L'Església catòlica ha acollit recentment, en una autèntica ofensiva religiosa, bisbes, sacerdots i fidels anglicans que s'han convertit al catolicisme. Una opa no amistosa. Les dues esglésies competeixen sempre i les dues institucions, la monarquia i el papat, també. Un duel secular en un món global, digital i sense fronteres.

Però avui, els autèntics triomfadors són els interessos d'Estat. La monarquia britànica s'havia divorciat del seu poble en els últims anys i estava -realment- en perill. El casament de Guillem i Caterina és més aviat un nou casament entre la monarquia i el poble britànics. És una història d'amor, al revés. El príncep es casa amb el poble, i el poble salva la seva reina. Kate serà adorada per això.

Els britànics estimen les seves tradicions i institucions. La reina Isabel ha sabut aguantar el tempo necessari fins a aconseguir un hereu acceptable per a la societat i l'opinió pública. I per al segle XXI. Resistir ha estat vèncer. Un exemple molt churchillià per a algú que va conèixer bé el premier. La Monarquia en sortirà enfortida. La jove parella està aconseguint establir un pont entre la tradició i la modernitat.

La dona que abans es deia Kate representa la societat. Com més s'assembla ella al seu poble, i aquest es reconeix en ella, millor per al treball de marca-país i marca-institució que s'està construint sota un detallat i eficaç guió. No puc jutjar el seu amor, però sí la seva professionalitat. I ho estan fent molt bé. Les monarquies democràtiques parlen poc, però se les veu moltíssim. Els ducs de Cambridge coneixen bé quin és el valor dels seus som­riures.

Notícies relacionades

'Marujeo', pompa, circumstància i 'Factor X'

'God save Caterina'

La parella aporta a la institució calma, confiança i esperança. Però Guillem i Caterina hauran de repensar, a fons, el paper de la institució al segle XXI, on ja res es conserva basant-se en els privilegis sinó basant-se en la reputació. En un signe dels temps, van anunciar el seu enllaç per Twitter, i van aconseguir ser un dels tuits més populars del 2010. Però la monarquia necessitarà alguna cosa més que 140 caràcters per tornar a ser útil.

Mentre recupera el seu prestigi a través de l'amor, serà una altra vegada una bona inversió. Si transformem el valor de marca del casament en valor econòmic, es veurà que és una excel·lent inversió amb una taxa de retorn extraordinària en forma de pes polític, econòmic o visibilitat. Mai un sí, ho vull havia valgut tant. Per a ells i el món.