Els xefs del futur llueixen atreviment a Sant Sebastià

Iper postres, en l'última de les quatre jornades plenes de receptes delicioses (per la manera com els xefs les cuinen i les expliquen), conferències amb suc, homenatges amb fonament (Karlos Arguiñano) i concursos de renom (el de gintònics va ser batejat amb el nom del desaparegut Jordi Estadella), el congrés San Sebastian Gastronomika va servir ahir en la cloenda una exhibició d'audàcia culinària. Vuit xefs espanyols cridats a rellevar els Adrià, Arzak i companyia van cuinar al Kursaal els plats més agosarats del seu repertori. La gran bouffe, es titulava la performance, recordant el film de Marco Ferreri, amb Marcelo Mastroianni, que va ser traduït a Espanya com La gran comilona.

I una mica d'això hi va haver ahir a la tarda a l'auditori donostiarra. Els catalans Albert Raurich (Dos Palillos) i Javier Torres (Dos Cielos), el gallec Marcelo Tejedor (Casa Marcelo), el madrileny Mario Sandoval (Coque), els bascos Eneko Atxa (Azurmendi) i Iñigo Lavado (Iñigo Lavado), el riojà Francis Paniego (Echaurren) i el valencià Paco Morales (Hotel Ferrero) van servir a 300 espectadors uns platets que demostren que el futur de l'alta cuina espanyola està en bones mans. En les seves.

UN TUBERCLE BRASILER / Van cuinar ostra a la graella amb sake (Raurich), ventresca de tonyina fumada amb algues i mandioquinha -un tubercle brasiler- (Torres), lluç amb caldo de pebrots verds (Tejedor), bacallà Lofoten (Sandoval), fundent de botifarró, caldo de mongetes i col (Atxa), fuagràs rostit al forn amb peres al vi (Lavado), gamba del litoral català fumada amb porros de tardor (Paniego) i porros joves amb melassa i algues (Morales).

Molta creativitat i molt atreviment, tant davant dels fogons com davant del públic i, sobretot, entre ells. Les propostes van seduir verdaderes patums de la gastronomia com Pedro Subijana i Juan Mari Arzak. Aquest últim va pujar a l'escenari per veure de prop com parien aquells plats i fer broma amb aquests cracs del futur. «Sou molt bons cuiners i molt cultes, però sou més fluixos que nos­altres», li va dir a Lavado, que just abans havia confessat la seva sorpresa per la hiperactivitat del mestre.

Notícies relacionades

Tots els famosos i les polèmiques de la festa de Lamine Yamal: Bizarrap, Bad Gyal, «noies d’imatge» a 10.000 euros i persones amb nanisme

Núria Marín: «No sé si Elionor serà una bona reina, es necessita alguna cosa més que saber on és babord i estribord»

AVUI, LES NOVES ESTRELLES MICHELIN / Qui sap si algun d'aquests joves tindrà aquesta nit, en un sopar que se celebrarà a l'Hotel María Cristina de Sant Sebastià, un reconeixement major de la guia Michelin. Alguns no tenen estrella. Si no l'aconsegueixen aquest any, potser serà el que ve, o l'altre. Només és qüestió de temps.

La jornada va acabar amb un gust dolç: el d'un pastís que tenia la forma -i pràcticament la mida- de mig Manhattan i que va servir per recordar que el congrés de Sant Sebastià s'havia rendit dimarts als cuiners de Nova York. L'havia creat l'oblidadís Christian Escribà, que s'havia deixat a Barcelona una màquina per explicar les seves tècniques en petit comitè dintre del cicle Cocinas privadas. L'hi van haver de portar en taxi i en avió a tota castanya. Per sort per a aquells que es van menjar els gratacels de xocolata, no l'havia necessitat per edificar el gloriós pastís.