LA PERIODISTA DE CUATRO PUBLICA LA SEVA PRIMERA NOVEL·LA, 'ESAS MUJERES RUBIAS'

Ana García-Siñeriz: "Sóc un ésser humà molt curiós"

Ana García-Siñeriz, a l’hotel Casa Fuster de Barcelona.

Ana García-Siñeriz, a l’hotel Casa Fuster de Barcelona. / JOAN PUIG

2
Es llegeix en minuts
ÁLVARO GARCÍA MONTOLIU / BARCELONA

Ana García-Siñerizes descriu com «un ésser humà curiós». Per això no és estrany que s'hagi aventurat, una vegada les circumstàncies han estat les idònies, a publicar la seva primera novel·la,Esas mujeres rubias(Planeta). «Sempre he volgut tirar endavant aquest projecte, sóc una consumidora voraç de llibres. Però no tenia mai el temps, ni la resolució i la constància per fer-ho», explica la presentadora de Cuatro.

Encara que pel títol pugui semblar que el llibre està dedicat només al públic femení, la periodista ho nega. «Crec que hi ha homes interessats per tot el que els passa a les dones», assegura. La protagonista de la història és una morena envoltada de dones rosses. «Aquest color simbolitza l'exotisme, totes elles han tingut vides apassionants». Una bona part de la novel·la es desenvolupa en una mansió de Vallvidrera, zona onSiñeriz va viure durant un temps. «La casa em va ajudar a recrear l'ambient. Quan vivia allà em vaig interessar molt per les històries que passaven en aquell lloc», recorda.

Del procés d'escriptura rememora que va ser laboriós. «Amb prou feines aconseguia mantenir una dinàmica de treball. Em costava molt concentrar-me. Ha sigut un any i mig intens». Un temps en què gairebé no va llegir altres autors perquè és «permeable com una esponja», tot i que sí que es va amarar de teoria. «Tenia curiositat per veure com ho feien els altres escriptors», confessa.

Però aquesta novel·la no és l'únic nou que li ha passat aAna García-Siñerizaquest any. Des del gener presenta cada matíMatinal Cuatro, un programa que l'obliga a aixecar-se a les 2.30 de la matinada. «Abans m'adormia a maquillatge després de dinar i ara ho faig a les 5.30», diu de broma. Tot i que sembla que ho porta amb estoïcisme. «Quan arribo a casa em dono com a premi veure una pel·lícula».

SENSE ACTES SOCIALS // Té sort que els seus dos fills ja estan de vacances, perquè abans amb prou feines els veia. «Sempre intento anar a dormir més tard de les 6.30 per ells. No ho porten malament, tot i que al meu marit només el veig el cap de setmana», lamenta. Un altre canvi al seu dia a dia és la seva agenda social. «La gent et truca per a actes de tota mena i encara que vinguiGeorge Clooney, jo me n'he d'anar al llit».

Notícies relacionades

Matinal Cuatroés un programa diferent del magazín de vespre que acostumava a fer, però assegura que es diverteix igual. Tampoc canvia la seva vergonya a l'hora de veure's per televisió. «No em miro mai. Hi ha gent que és narcisista i els cau la bava veient-se. Jo no m'hi acostumaré mai». I sembla que fa bé: «Així no m'estudio, perquè quan ho fas perds naturalitat i acabes sent un robot encotillat».

Per al futur ja té «un altre projecte editorial concret» i, tot que diu que actuar no és el seu fort, sí que comenta que es veuria escrivint un guió cinematogràfic.