ARMARI DE HOLLYWOOD

Una biografia de Cary Grant desvela el seu turment bisexual

1
Es llegeix en minuts

"Tothom vol ser Cary Grant. Fins i tot jo vull ser Cary Grant". Així definia el cèlebre actor la seva admiració per qui aparentava ser, una fa- çana rere la qual s'amagava un home turmentat entre l'estrella i la persona, i en la vida del qual s'ha submergit l'escriptor Marc Eliot.

A Cary Grant, la biografía (Lumen), Eliot defineix l'actor com un paio simpàtic, elegant, obsessionat amb l'aspecte físic, enamoradís, fantasiós, garrepa fins a la medul- la --fins i tot cobrava 25 centaus per cada autògraf que firmava--, de personalitat addictiva amb tendència a l'autodestrucció i de vegades inestable.

No és difícil imaginar-se que Grant reunia tots els ingredients per ser un esquer fàcil de la premsa sensacionalista, on, sense embuts, en més d'una ocasió es va fer safareig sobre la seva relació homosexual amb l'atlètic actor de westerns Randolph Scott.

A Grant i Scott els unia, com afirma Eliot, "el seu gust per beure, fumar, la roba cara, l'humor sorneguer i que tots dos, sexualment, no eren especialment tòrrids, ja que consideraven el sexe com una cosa accessòria".

Notícies relacionades

Però si hi havia un rumor que podia danyar la imatge d'una estrella era el de ser homosexual, una cosa a la qual Grant, obsessionat per triomfar, posaria punt final casant-se amb Virginia Cherrill, protagonista del film de Chaplin Luces de la ciudad.

Incapaç d'oblidar Scott, aquest va ser el primer dels quatre divorcis de Grant al llarg de la seva vida. L'actor fins i tot va arribar a assegurar que els seus fracassos matrimonials es devien al fet que ell només s'enamorava de les dones que suplien la dolorosa absència de la seva mare, que, suposadament, havia mort quan el protagonista d'Encadenados tenia 10 anys, encara que dues dècades després l'actor descobriria que la seva mare encara estava viva i tancada en un manicomi.