Les novetats arbitrals: menys ‘penalets’ i més minuts de joc

Els partits de futbol de 90 minuts han passat a la història. Era un lema antiquat, ja que la tendència era que s’afegís sempre algun minutet. Ara seran diversos minuts. Els que facin falta. Els que consideri l’àrbitre. Això no ha canviat.

Els àrbitres han acordat, en la recent trobada preparatòria del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), que protegiran el joc i l’espectador i allargaran els partits per reparar els minuts malgastats, una tendència creixent entre les substitucions (tres finestres de canvis), les llargues i aparatoses celebracions dels gols, i les simulacions de lesions, per no parlar dels retards a l’hora de posar la pilota en joc dels que defensen un marcador ajustat.

La tendència de Qatar

Per norma general s’ha establert que s’afegirà un minut per cada gol que es marqui, que és la mitjana que han calculat que duren les celebracions. Les substitucions tindran una mitjana de 30 segons addicionals. Per descomptat, també s’inclourà el temps que s’inverteixi en cada revisió del VAR.

Els àrbitres tenen directrius que es recuperi el màxim temps perdut i que activin sense por el cronòmetre en les aturades. Un partits amb cinc gols i sis substitucions arriba fàcilment a sumar més de 100 minuts de durada, com es va veure ja al Mundial de Qatar. Una agonia per al perdedor. Però també amb marcadors ajustats si els futbolistes s’entossudeixen a reduir el temps de joc efectiu.

Hi haurà més minuts i menys ‘penalets’ en l’afirmació de Luis Medina Cantalejo, el president del CTE. Entesos com a ‘penalets’ els contactes lleus o de «baixa intensitat» a l’àrea, com ara agafades o càrregues, i que no serien senyalitzats com a faltes clares a qualsevol part del camp fora de les àrees. Per contra, hi haurà més rigor i severitat en les entrades fortes o violentes.

Mans sense groga

Notícies relacionades

El CTA reconeix que el gol de Ferran al Mallorca-Barça hauria hagut de ser anul·lat

La RFEF acomiada Medina Cantalejo i la resta de la seva cúpula arbitral

Les mans tornaran a ser un dels punts de discussió. No es discutirà la sanció que mereixeran: si una mà evita un gol, amb el porter superat, serà castigada amb targeta vermella; una mà en una centrada, en una rematada que no va a porteria o va dirigida entre els tres pals i el porter és al darrere, serà penal però no comportarà una targeta vermella ni groga per a l’infractor. I, precisament en els penals, els àrbitres reprimiran les accions dels porters (i si procedeix dels jugadors) que pretenen molestar, distreure o provocar el llançador. Repressió amb amonestació, és clar.

Menys visible per a l’espectador serà que l’àrbitre assistent reserva podrà ajudar l’àrbitre titular si observa alguna infracció des de la banda, i no només les comeses pels tècnics i els suplents. Fins ara eren mers recanvis per a casos de lesió de l’àrbitre. Si des de la banqueta, per exemple, algú no identificat llança una pilota al camp, el castigat serà l’entrenador, perquè se’l considera el màxim responsable del grup.