El globus de Messi, per Mónica Marchante

El retorn impossible de Messi és una de les vendes de fum més grans que recordo, a la qual ha posat fi el jugador anunciant que marxa a l’Inter Miami. Si terrible va ser la seva sortida del club fa gairebé dos anys, hauria sigut esperpèntic allargar més una història que només ha servit per il·lusionar uns aficionats a qui se’ls va convèncer interessadament que l’operació es podia tancar.
Però no. Leo no es va veure amb Laporta, ni es fia d’aquesta directiva que ja el va deixar a l’estacada. Ni tan sols va tenir una oferta econòmica per tornar, perquè per aconseguir-ho el club havia de fer tres vendes que de moment ni han sonat.
Hi ha moltes preguntes en aquesta història. ¿A qui interessava inflar aquest globus? Una pedra a la sabata del president del Barça és que va passar de ser l’únic, segons ell mateix, capaç de retenir l’argentí en les eleccions de març del 2021 a ser el president que va treure Messi del Barça quatre mesos després. Amb aquest suposat intent de portar-lo de nou, Laporta rentaria aquesta taca. I de passada, quan més es parlava del cas Negreira, o de la marxa a Montjuïc, es generava un altre tema de conversa molt més positiu per al club.
Notícies relacionades¿Esportivament tenia sentit? Xavi ha actuat més des del sentiment culer que des de la raó, jugant un paper de mediador i interlocutor cap a Leo i llançant alhora missatges que en tot moment interessaven al club. Des del «la paella pel mànec la té Messi» de la setmana passada fins a l’últim «el Leo vol una vida més tranquil·la i familiar». Veritats a mitges, perquè ni mai va estar en mans de Leo sense haver-hi si més no oferta formal, ni hauria triat tranquil·litat si el Barça hagués lluitat amb tot per ell.
¿Per què han deixat els Messi que tot això arribés tan lluny? Ser el millor jugador del món no implica dominar altres facetes de la vida d’una estrella de l’esport. I la comunicació mai va ser un dels seus forts, ni seu ni de la seva família. Escoltant-lo en l’entrevista a ‘Sport’ i ‘Mundo Deportivo’ és fàcil empatitzar amb algú que no va voler tornar a sentir que els altres decidien per ell. És prudent no fiar-se de qui ja et va enganyar una vegada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Innovació residencial Així és la casa de dues plantes d’Amazon: una llar amb tot inclòs i per menys de 25.000 euros
- Alerta INUNCAT La pluja torrencial colpeja el Vallès, el Maresme i el Barcelonès i deixa calamarsa i riuades en diversos municipis
- Un clàssic "Autèntiques i picants": el bar de Rubí aclamat per les seves patates braves
- Entrevista Jordi González: «Després d’aquesta malaltia que gairebé acaba amb mi si faig alguna cosa és perquè em surt del cor»
- Dia mundial Borja Suberviola, metge intensivista: «Als hospitals cada vegada veiem més infeccions que acaben en sèpsia»
- Barcelonejant Les 56 espelmes de Collboni i l’optimisme de la Casa Gran empresarial
- Alerta INUNCAT La pluja torrencial colpeja el Vallès, el Maresme i el Barcelonès i deixa calamarsa i riuades en diversos municipis
- Ésser humà avui
- BAIXA CONTRA EL VALÈNCIA Flick critica De la Fuente per alinear Lamine Yamal lesionat
- Protecció de la fauna Les poblacions de linx ibèric d’Espanya i Portugal trenquen el seu aïllament i aconsegueixen connectar-se