El globus de Messi, per Mónica Marchante
El retorn impossible de Messi és una de les vendes de fum més grans que recordo, a la qual ha posat fi el jugador anunciant que marxa a l’Inter Miami. Si terrible va ser la seva sortida del club fa gairebé dos anys, hauria sigut esperpèntic allargar més una història que només ha servit per il·lusionar uns aficionats a qui se’ls va convèncer interessadament que l’operació es podia tancar.
Però no. Leo no es va veure amb Laporta, ni es fia d’aquesta directiva que ja el va deixar a l’estacada. Ni tan sols va tenir una oferta econòmica per tornar, perquè per aconseguir-ho el club havia de fer tres vendes que de moment ni han sonat.
Hi ha moltes preguntes en aquesta història. ¿A qui interessava inflar aquest globus? Una pedra a la sabata del president del Barça és que va passar de ser l’únic, segons ell mateix, capaç de retenir l’argentí en les eleccions de març del 2021 a ser el president que va treure Messi del Barça quatre mesos després. Amb aquest suposat intent de portar-lo de nou, Laporta rentaria aquesta taca. I de passada, quan més es parlava del cas Negreira, o de la marxa a Montjuïc, es generava un altre tema de conversa molt més positiu per al club.
Notícies relacionades¿Esportivament tenia sentit? Xavi ha actuat més des del sentiment culer que des de la raó, jugant un paper de mediador i interlocutor cap a Leo i llançant alhora missatges que en tot moment interessaven al club. Des del «la paella pel mànec la té Messi» de la setmana passada fins a l’últim «el Leo vol una vida més tranquil·la i familiar». Veritats a mitges, perquè ni mai va estar en mans de Leo sense haver-hi si més no oferta formal, ni hauria triat tranquil·litat si el Barça hagués lluitat amb tot per ell.
¿Per què han deixat els Messi que tot això arribés tan lluny? Ser el millor jugador del món no implica dominar altres facetes de la vida d’una estrella de l’esport. I la comunicació mai va ser un dels seus forts, ni seu ni de la seva família. Escoltant-lo en l’entrevista a ‘Sport’ i ‘Mundo Deportivo’ és fàcil empatitzar amb algú que no va voler tornar a sentir que els altres decidien per ell. És prudent no fiar-se de qui ja et va enganyar una vegada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Col·lectius vulnerables Catalunya inicia la reobertura de menjadors escolars a l’ESO
- LA CRISI BLANCA Xabi Alonso, a punt de ser acomiadat
- LA PRESSIÓ FISCAL Un veí de Collbató aconsegueix que li retornin diners de la taxa de residus
- Conflicte laboral en la sanitat La vaga de metges arrenca amb mobilitzacions i ball de xifres
- A Collserola Trobats 50 senglars morts dins del radi d’afectació de la pesta porcina africana
- Tribunals Detinguda per ordre de l’Audiència Nacional l’exmilitant socialista Leire Díez
- Figura influent Robe Iniesta, poeta salvatge i l’ai al cor que va revolucionar el rock en castellà al capdavant d’Extremoduro
- Entrega del guardó La filla de María Corina Machado agraeix el Nobel de la pau: «Si volem tenir democràcia, hem d’estar disposats a lluitar per la llibertat»
- Radiografia de l’educació superior Navarra, Madrid i Catalunya tenen les universitats públiques més cares
- SANCIONAT A EUROPA Flick gestiona amb tacte les «petites decepcions» de Lamine Yamal
