Luis Enrique va driblar l’infart al no saber que Espanya estava eliminada

Luis Enrique va driblar l’infart al no saber que Espanya estava eliminada

Archivo

5
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

És segur, dic, que Joan Laporta, que ha assegurat que el ‘miracle espanyol’ en el Mundial de Qatar és gràcies a Xavi Hernández, va veure ahir a la nit el desastre que van protagonitzar bona part dels seus jugadors, que, per cert, malgrat ser-ne 17 en aquesta Copa del Món, han sigut incapaços (tots els del Barça) de passar a la següent fase de la Champions. És segur, dic, que el president blaugrana també va escoltar les declaracions de Sergio Busquets, que van ser idèntiques, en to i contingut, a les que sol fer quan el Barça és golejat i eliminat precipitadament de la Champions.

I és que el que va passar ahir a la nit, a Doha, és realment inexplicable i suposa una immensa vergonya per a tots aquells que, després de la golejada a Costa Rica (7-0), curiosament el resultat que, al final, ha col·locat Espanya als vuitens de final, dimarts vinent (16.00 hores) contra el Marroc, la van considerar ¡ja! com a clara favorita al títol mundial.

Un burro volant

El cert és que, vist el que es va veure ahir a la nit, no sé quin és el motiu per pensar que una selecció que goleja el pitjor equip del grup (i una de les tres pitjors seleccions d’aquest Mundial), només pot empatar (i gairebé de miracle) amb una devaluada selecció alemanya, que ha acabat, per segona Copa del Món consecutiva, tornant a casa abans dels vuitens de final i acaba perdent contra el Japó –la primera selecció asiàtica que s’atreveix a derrotar ‘la Roja’– és una de les candidates a la victòria final.

Com va dir un dia el tècnic Juan Antonio Anquela «si en la vida real em diuen que vindrà un burro volant, no m’ho crec; si m’ho diuen en el futbol, demano una cadira i m’assec a veure’l passar». Que en el futbol puguin passar coses com les que van passar ahir a la nit a Doha (que el Japó guanyi Espanya i que Alemanya sigui eliminada tot just arribar a Qatar), no significa que Espanya, per més premi que rebés ahir a la nit al completar un ridícul meravellós que li serveix per acabar segona de grup i passar a la part dolça (fàcil, diuen) del quadro, estigui fent un gran Mundial, ni tan sols un bon campionat.

«¿Que hem estat eliminats tres minuts? Si me n’arribo a assabentar, m’agafa un infart»

Luis Enrique / Seleccionador espanyol de futbol

Si a tot això hi afegim que tot el guanyat en la primera jornada (gols, bona imatge, confiança, determinació, actitud, mentalitat, autoestima, bona predisposició, comandament, ordre, estratègia...) se n’ha anat per l’aigüera en l’última jornada, coincidirem que ‘la Roja’ es presenta als vuitens amb massa dubtes, interrogants i incerteses (ja, fins i tot en l’alineació) per considerar-la (com fa tothom) favorita davant el Marroc, una de les seleccions més físiques i rocoses d’aquesta Copa del Món.

¿Favorita al títol?

Si, a més, a tot això hi sumem el fet que, per una badada o no, per estar pensant, potser, qui sap, en el seu pròxim divertit i exitós ‘twitch’ o, simplement, per desinterès, Luis Enrique no es va assabentar que Espanya, la seva selecció, els seus soldats, van estar eliminats del Mundial durant tres interminables minuts (quan Espanya perdia contra el Japó i Costa Rica derrotava Alemanya), llavors hauríem de considerar que el seleccionador va ser, en certa mesura, un irresponsable, ja que, en cas de saber-ho, hauria pogut o intentat canviar el rumb del partit.

Això sí, segons va reconèixer ell mateix al final del partit, si ho hagués sabut igual li agafa «un infart», així que tots ens alegrem que no se n’assabentés, malgrat que, com poden suposar, el galimaties dels seus ajudants i el soroll, escarafalls, crits i ordres dels jugadors de la banqueta feien impossible, segur (¿ens va enganyar Luis Enrique? No, no, segur que no ho sabia o això afirmen els que el coneixen bé), que no se n’assabentés. «Quan Alba va entrar al camp ens va dir que calia marcar ¡ja!, perquè estàvem eliminats», va reconèixer, entre d’altres, Pedri.

Insisteixo, aquesta creença, després del 7-0 a ¡Costa Rica!, que Espanya es convertia ja en la primera favorita del Mundial, no només ha anat decreixent, sinó que tampoc està fonamentada en resultats mundialistes, perquè, des que ‘la Roja’ va sortir campiona de Sud-àfrica 2010, només ha guanyat tres partits: a Austràlia, l’Iran i Costa Rica, ¡atents als noms!

Alemanya sí que va complir

Ara, això sí, tots els que defensen que Espanya continua estant entre les favorites al títol afegeixen, per reforçar la seva aposta, que la meravellosa vergonya d’ahir a la nit la col·loca a la part dolça del quadro, que, si es complissin els pronòstics (cosa que no sempre passa), seria: Marroc (vuitens), Portugal (quarts) i França o, qui sap, Anglaterra, a les semifinals, eludint els ‘cocos’ de l’altre costat, el Brasil i l’Argentina.

Notícies relacionades

Els que es fixen en aquesta sort, prefereixen, pel que sembla, tancar els ulls al mostrat ahir a la nit per Espanya, que no és ara de tornada a Madrid perquè Alemanya sí que va complir la seva part del tracte que van pactar a l’acabar l’1-1 que va enfrontar les dues seleccions quan, asseguren, que Hansi Flick va dir a l’oïda a Luis Enrique: «Guanyeu el Japó i ens veiem a la final». Dani Olmo va tranquil·litzar els seus companys del Leipzig de la selecció alemanya i fins i tot Antonio Rüdiger va suplicar a Dani Carvajal que no li fallés i el lateral dret madridista li va dir que estigués tranquil que derrotarien el Japó.

No va passar i tot i que tant Flick com alguns, no gaires, dels seus jugadors van reconèixer ahir a la nit, a l’acabar capcots el seu partit davant Costa Rica, que la culpa és totalment seva, no d’Espanya, el cert és que el divertit, popular i primmirat diari alemany ‘Bild’ recordava ahir a la nit, a la seva web, que, ahir mateix i hores abans d’iniciar-se l’Espanya-Japó, Luis Rubiales i Kohzo Tashima, presidents de les federacions espanyola i japonesa de futbol, renovaven el seu acord de col·laboració, firmat, el 2020, per dos anys més. ¡Ep!, devien pensar els alemanys.