VALÈNCIA-ESPANYOL (1-2)

L’Espanyol dinamita Mestalla per tancar l’any

L’aparició del debutant Jofre impulsa l’onze blanc-i-blau a l’intervenir en el penal transformat per De Tomás i fer la centrada del triomf a Puado

L’Espanyol dinamita Mestalla per tancar l’any

Juan Carlos Cárdenas / Efe

4
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La maledicció de Mestalla s’ha acabat. Queda interrompuda. En els últims vuit minuts, l’Espanyol va tancar una negríssima etapa en un dels seus pitjors camps. Un estadi inaccessible al triomf des del 2007, va quedar dinamitat en dues detonacions activades pel mateix jugador: Jofre Carreras.

La seva aparició a la gespa va ser demolidora. Va entrar en el minut 81, i en el 82 provocava un penal al colar-se entre la defensa valencianista. Hugo Duro, que ni tan sols va protestar, el va fer caure. Va fer mitja volta per marxar cap als vestidors sabent que seria expulsat amb la segona groga. De Tomás va transformar el penal. Molt mal picat, però més mal defensat per Cillessen perquè la pilota, molt centrada, va passar a tres dits de la seva cama dreta.

La cara Jofre i la creu Iranzo

Aquest punt era un bon premi per a l’Espanyol, però Jofre no havia de malgastar un dia inoblidable. Extrem com és, incrustat a la dreta, sense que el València tingués un lateral com Déu mana en una convulsa i agitada fase del joc, el jove del planter (20 anys) va aixecar el cap i va veure l’entrada de Puado. Li va enviar un regal per celebrar l’any de la tornada a Primera, i la seva consolidació a l’Espanyol, perquè rematés de cap en planxa i enfonsés el València, que encara va tenir temps de rematar per segona vegada al pal. Aquesta acció retratava la creu de la moneda. Rubén Iranzo, també debutant, però a les files locals, va enviar la pilota a la fusta. El seu primer minut va ser molt diferent del de Jofre: Sánchez Martínez li va treure una targeta en una sacada de banda per perdre temps.

No només van acabar 14 anys de frustració a València. Es tancava gairebé un any sense un triomf a domicili, que havia convertit el conjunt de Vicente Moreno en el segon pitjor foraster de la categoria, només per darrere el Llevant.

El duel va començar amb el típic frenesí de l’arrencada, tot i que hi va haver una àmplia fase anodina i sense que ningú trepitgés l’àrea, com si fos un camp de mines. Al València el van envair les presses al veure que se li escapava el triomf en un partit que tenia controlat. La resurrecció blanc-i-blava va ser incontenible per a l’onze valencià, amb un menys al camp i mig equip substituït per esgotament. Els positius de covid-19 van alterar les alineacions. Més la del València.

Una rematada d’Hugo Duro al pal (m. 8) convidava a augurar un partit mogut. El València va sortir amb ambició a l’atac i amb força per pressionar l’Espanyol després de cada pèrdua, però l’esforç no només va ser inútil, sinó que va acabar aviat. La voluntat local de fer un gol i jugar amb el resultat no va arribar, i l’onze blanc-i-blau, havent suportat sense gaires problemes el vendaval del principi, s’anava treient de sobre les precaucions inicials i avançant metres. La possessió va ser de l’Espanyol en el primer període (42% a 58%), però les ocasions van brillar per la seva absència.

S’avança el València

De Tomás va enxampar adormit el València en la represa. Als 12 segons, va rematar alt una centrada des de la dreta. Només va ser un lapsus local, perquè el conjunt de Bordalás tenia la mateixa idea d’avançar-se al mercador. Ho va aconseguir poc després, també de cap, en una aparició imponent d’Alderete.

El moviment del marcador va agitar el partit, com era d’esperar. Bordalás i Moreno van canviar peces en funció de les seves necessitats, i el joc es va revolucionar. Perdut com gairebé sempre fora de casa, l’Espanyol es va resistir al destí que li esperava. Va sortir de les tenebres gràcies a Jofre Carreras Pagès, nascut a Girona el 17 de juny del 2001, que va aparèixer amb una llanterna.

Fitxa tècnica

València: Cillessen (4); Correia (5), Guillamon (6), Alderete 7(), Vázquez (6); Wass (5), Soler (6); H. Costa (4), Guedes (5), Hugo Duro (4); Maxi Gómez (4).

Tècnic: José Bordalás (5).

Canvis: Piccini (5) per Vázquez (m. 67); Iranzo (5) per Correia (m. 78); Koba Koindredi (s. q.) per Wass (m. 84); Txérixev (s. q.) per H. Costa (m. 84).

Espanyol: Diego López (6); Aleix (6), Sergi Gómez (5), Cabrera (6), Pedrosa (5); Melamed (4), Bare (5), Darder (6), Embarba (4); Loren (4), De Tomás (6).

Tècnic: Vicente Moreno (6).

Canvis: Puado (9) per Embarba (m. 61), Óscar Gil (4) per Melamed (m. 71); Dimata (4) per Loren (m. 71); Jofre (9) per Aleix (m. 81); Morlanes (s. q.) per Bare (m. 81).

Gols: 1-0 (m. 50), Alderete remata de cap picat una centrada des de l’esquerra. 1-1 (m. 83), De Tomás transforma un penal. 1-2 (m. 88), Puado remata de cap en planxa una centrada de Jofre.

Àrbitre: Sánchez Martínez (4), murcià.

Targetes: Correia (m. 12), Guedes (m. 18), Melamed (m. 30), Wass (m. 63), Iranzo (m. 78), Hugo Duro (m. 79 i 82), Óscar Gil (m. 79), Pedrosa (m. 93), Cillessen (m. 96).

Notícies relacionades

Targetes vermelles: Hugo Duro (m. 82)

Estadi: Mestalla.