Classificació sense brillantor d’Espanya

El Mundial de Qatar començarà el 21 de novembre del 2022 i Espanya hi serà, participant en el gran esdeveniment del futbol, històric en la 22a edició perquè se celebrarà a final d’any i no al final de la temporada convencional. No obstant, no farà fred, sinó calor, a la desèrtica península Aràbiga.

Espanya no podia fallar, amb tot de cara, a la seu fetitxe de Sevilla, amb l’estadística a favor (no ha perdut mai com a local en una fase classificatòria mundialista) i en un partit en què no estava obligada a guanyar gràcies als resultats de la penúltima jornada. Només n’hi havia prou de no pifiar-la.

«Això no serà una festa fins que l’àrbitre xiuli el final», havia anunciat Luis Enrique. Es va equivocar per cinc minuts. Els que faltaven fins al 90 quan Álvaro Morata, l’injuriat, insultat i amenaçat Morata al juny, a base d’anar fallant gols un rere l’altre, va recollir un rebuig del travesser després d’una canonada de Dani Olmo i va superar Olsen amb enginy i suavitat.

Evitar riscos i jugar a camp dels suecs van ser les premisses de Luis Enrique. En la tàcita repressió de gosadia transmesa al vestidor, va destacar la insolència de Gavi. Que no li vinguin amb restriccions als 17 anys, jugant el seu quart partit consecutiu amb la selecció (tots de titular, des del seu debut contra Itàlia el 6 d’octubre), i actuant per primer cop a Sevilla, davant els seus paisans, convertit aquest nen de Los Palacios y Villafranca, a 30 quilòmetres de de la capital, en una estrella.

El nen és fort

Gavi va extremar la seva desimboltura. Es va voler lluir i ho va aconseguir amb les seves accions individuals. Però lluny de procurar-se la brillantor particular amb la pilota als peus, ja que va ser molt auster en la passada com havia sentit dir, va lluitar i atacar com un jornaler, robant infinitat de pilotes com si el nouvingut al grup hagués de ser l’encarregat d’escombrar la quadra.

Gavi semblava un nen per la seva petitesa respecte als rivals, però van veure que era sòlid i fort com ells. Superada la sorpresa inicial, van comprovar la robustesa de les seves cames i van admirar la seva valentia per ficar el peu i el cosset per prendre’ls la pilota. El van empènyer i el van rebolcar per terra i no l’hi treien.

El públic va acabar corejant el nom de Gavi quan Zlatan Ibrahimovic ja era al camp, amb 40 anys, en el miraculós remei que va buscar el seleccionador suec en el fons de la banqueta, després de desmuntar la davantera i treure Forsberg, el perill més gran dels seus amb les arribades des de la segona línia.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Suècia va decretar el final del joc més o menys embastat –més menys que més, perquè va lligar només una tercera part de les passades que va fer Espanya– i el llançament de pilotes a l’àrea. El conjunt nòrdic es va estirar i va deixar els espais que havia estat tancant amb tanta eficàcia. Olmo es va inventar un xutàs des de fora de l’àrea i Morata es va trobar sol davant el porter suec.

De Tomás, el 9 titular, mai es va veure en aquesta situació. No obstant, va aportar la frescor de qui nota que està passant una prova i ha d’esprémer fins a l’última dècima per aprovar. Des d’ahir entrava en la nòmina d’aspirants per anar al desert de Qatar.