27 set 2020

Anar al contingut

diccionari nostàlgic

El Mundial de Sud-àfrica, de l'A a la Z

Amb motiu del 10è aniversari de la victòria d'Espanya al campionat, recordem moments, personatges i llocs clau d'aquella cita

Ferran Imedio

Spain’s midfielder Andres Iniesta holds the the FIFA World Cup tropfy after winning the 2010 World Cup football final by defeating The Netherlands during extra time at Soccer City stadium in Soweto, suburban Johannesburg on July 11, 2010. NO PUSH TO MOBILE / MOBILE USE SOLELY WITHIN EDITORIAL ARTICLE - AFP PHOTO / JAVIER SORIANO

Spain’s midfielder Andres Iniesta holds the the FIFA World Cup tropfy after winning the 2010 World Cup football final by defeating The Netherlands during extra time at Soccer City stadium in Soweto, suburban Johannesburg on July 11, 2010. NO PUSH TO MOBILE / MOBILE USE SOLELY WITHIN EDITORIAL ARTICLE - AFP PHOTO / JAVIER SORIANO / JAVIER SORIANO (AFP)

Deu anys han passat ja de la gardela amb què Iniesta va ficar Espanya a l’olimp del futbol. Un record inesborrable que rememorem lletra a lletra.

A (Alemanya)

Una de les favorites al títol, que va ser víctima d’Espanya a les semifinals. Alguns jugadors encara estan preguntant-se de quin aeroport va enlairar-se Puyol per rematar aquell córner que va servir Xavi. Com si fos un avió (¿o era un caça?). Fins aquella derrota (l’1-0 no reflecteix la lliço que li va donar el conjunt de Del Bosque), Alemanya trepitjava fort a Sud-àfrica. En van donar fe Anglaterra (4-1) a vuitens i Argentina (4-0) a quarts, per exemple. Neuer, Schweinstger, Podolski, Klose, Kroos, Lahm, Mertesacker, Khedira, Müller, Özil, Wiese, Boateng, Mario Gómez i companyia van acabar tercers després de derrotar l’Uruguai en una entretinguda final de consolació (3-2).


Busquets sempre juga amb la cap / MARCELO DEL POZO (REUTERS)

B (Busquets)

Sobre ‘Busi’ es va parlar molt en aquell Mundial, el primer que disputava en la seva carrera. Bé, només després del primer partit. Aquella derrota contra Suïssa (0-1) va provocar moltes crítiques al doble pivot que formava amb Xabi Alonso. De fet, el de Badia va ser un dels substituïts en aquell partit. Però Vicente del Bosque no es va immutar i va seguir a la seva. No era estrany, perquè el tècnic ja ho va dir al seu dia: si tornés a ser futbolista li agradaria ser com el centrecampista blaugrana. Així que el migcampista va continuar sent titular en tots els partits, no va ser canviat mai més i el debat es va acabar quan van arribar les victòries. O sigui, al cap de dos dies.


C (Casillas)

Iniesta es va emportar els aplaudiments per haver anotat el gol que va donar la glòria eterna a la selecció espanyola però un altre company, minuts abans, va ser tant o més decisiu que ell: Iker Casillas. El porter va aguantar un un contra un davant un Robben llançat i en l’últim sospir va salvar el gol amb alguna ungla del peu dret. No va ser l’única intervenció de mèrit: el madrileny es va passar tot el Mundial demostrant que era el millor del planeta al seu lloc (aquell penal que va parar al Paraguai en quarts de final...). Per això va ser elegit Guant d’Or com a millor defensa del campionat. També va ser el més atrevit: quin petó va robar a Sara Carbonero davant les càmeres.


Vicente del Bosque, míster amb fermesa / DANIEL OCHOA DE OLZA (AP)

D (Del Bosque, Vicente)

Havia sigut escollit com el relleu de Luis Aragonés, que va guanyar l’Eurocopa del 2008 amb un estil allunyat de la fúria, en una decisió coherent, perquè l’exentrenador del Reial Madrid també era amant del ‘tiki taka’. Amb un caràcter menys volcànic que el seu antecessor, va saber gestionar amb fermesa i sentit comú un grup talentós i guanyador per portar-lo al cim del món. I tot això sense afany de protagonisme.


E (Eurocopes –2008 i 2012–)

D’acord. Estem escrivint l’abecedari del Mundial del 2010. Però des de l’òptica de la selecció espanyola, no s’entendria aquell triomf sense l’Eurocopa aconseguida dos anys abans a Àustria i Suïssa. El seleccionador va ser Luis Aragonés, que va establir les bases de l’estil de joc (el ‘tiki taka’) i va crear el grup que el va saber interpretar, amb figures destacades com Casillas sota els pals, Xavi (elegit millor jugador del torneig) i Iniesta a la sala de màquines, i Villa rematant la feina (va ser el màxim golejador, amb 4 gols). Després del triomf de Sud-àfrica, el 2012, va arribar una altra Eurocopa, la de Polònia i Ucraïna (final guanyada a Itàlia per 4 a 0), amb la qual es va tancar un dels cicles més gloriosos del futbol mundial.


F (Forlán, Diego)

Va triomfar Espanya, però curiosament el trofeu per al millor jugador del torneig se’l va emportar Diego Forlán. El davanter uruguaià, que llavors jugava a l’Atlètic de Madrid, va guanyar la Pilota d’Or, entre els candidats de la qual hi havia Xavi, Iniesta i Villa. El ‘charrúa’ va anotar cinc gols, els mateixos que l’asturià, l’alemany Müller i l’holandès Sneijder, i la seva selecció va quedar quarta. A més, va marcar el gol més bonic: una volea des de la vora de l’àrea en el partit pel tercer lloc contra Alemanya. Prou mèrits per a la distinció, segons els periodistes acreditats en el Mundial, encarregats de la votació.


G (Gelson Fernandes)

Suïssa sempre podrà presumir d’haver sigut l’única selecció que va guanyar Espanya al Mundial. Després d’aquella derrota en el debut (0-1), la futura campiona va comptar els sis partits restants per victòries. Però aquell gol de Gelson Fernandes va impedir el ple. Va ser una mica lleig, marcat gairebé a batzegades, després d’uns rebutjos a l’àrea. Aquell centrecampista d’origen capverdià nacionalitzat suís va ser un rodamon del futbol: va jugar al Sió, el Manchester City, el Chievo Verona, el Leicester, l’Udinese, l’Sporting de Lisboa, el Friburg, l’Stade de Rennes i l’Eintracht de Frankfurt, on s’acaba de retirar amb 33 anys.


L’onze titular d’Holanda a la final contra Espanya / martin meissner (AP)

H (Holanda) 

Avui dia hauria d’estar a la P dels Països Baixos, però fa 10 anys va arribar a la final com a Holanda, i vestida com l’Holanda de sempre: de taronja-taronja. Entrenada per Bert van Marwijk, entre els seus jugadors més destacats figuraven Robben, Van der Vaart, Van Persie, Van Bommel, Sneijder, Van Bronckhorst i Huntelaar. Nivellàs que, no obstant, no va servir per recordar aquella ‘Taronja mecànica’ de Cruyff i companyia que tant va enlluernar els anys 70. Tampoc li importava, perquè només volia guanyar, tot i que el seu joc no fos vistós. No li va valer de res; Espanya, malgrat les puntades de peu i agressions sofertes, la va esprémer a la final.


lniesta marca EL GOL / GEORGI LICOVSKI (EFE)

I (Iniesta)

L’‘iniestàs’ és, pels culers, el gol agònic que va fer entrar per tot l’escaire al Chelsea en les semifinals de la Champions del 2009. Però, pels seguidors de la selecció espanyola, l’‘iniestàs’ és el que va marcar a Stekelenburg a la final del Mundial. La celebració, recordant el seu desaparegut amic Dani Jarque a la samarreta, va ser un altre golàs dels que marquen època. Abans d’aquell moment estel·lar, Don Andrés, que havia arribat al campionat després de patir diverses lesions musculars, havia sigut elegit millor jugador del partit contra Xile, en la fase de grups, i va ser candidat a millor jugador del torneig. 


J (Johannesburg)

Mai abans el continent africà havia acollit un Mundial de futbol. L’elecció de Sud-àfrica com a seu va ser una aposta segura tant per les seves infraestructures per acollir un esdeveniment d’aquesta magnitud com per la seva experiència en altres campionats, com el Mundial de rubgi del 2005 i la Copa Confederacions del 2009. Johannesburg, que no és la capital de Sud-àfrica (¡i això que el país en té tres!), va tenir un paper protagonista, perquè no només va acollir el partit inaugural i la final al Soccer City (també va acollir sis partits més), sinó que un altre estadi de la ciutat, Ellis Park, va ser escenari de set enfrontaments més.


K (Kaká)

Kaká era una de les estrelles del Brasil, eterna aspirant al títol, que a Sud-àfrica va fracassar i no va poder passar de quarts de final, com solia passar-li a Espanya fa anys. Països Baixos (Holanda, llavors) la va fer fora del Mundial. El flamant fitxatge del Reial Madrid no va anotar ni un gol i, com si fos un reflex de la selecció ‘verde-amarela’, va passar de puntetes pel torneig. Una pena, perquè en aquell equip jugaven Júlio César, Maicon, Luis Fabiano, Dani Alves, Thiago Silva, Robinho, Júlio Baptista... Tan poc va agradar el que va fer aquell equip que el seu entrenador, Dunga, no va tenir més remei que dimitir a l’acabar el campionat.


Leo Messi, a Sud-àfrica / daniel garcía (afp)

L (Leo Messi)

No va ser el Mundial de Leo Messi, i això que Maradona, aleshores seleccionador de l’‘albiceleste’, va proclamar: «Vaig tenir el millor Messi i ho dic a la cara a qualsevol. Va fer figura a tots els porters». No li falta raó, ja que va ser incapaç d’anotar cap gol en els cinc partits que va jugar, en què va patir 15 faltes (va ser el jugador argentí que més va rebre). Alemanya li va parar els peus a quarts de final amb un dolorós 4-0. La mateixa Alemanya que, quatre anys després, però aquesta vegada a la final, li va impedir coronar-se com a campió del món (1-0).


M (minut 116)

EL minut. El que tot aficionat al futbol espanyol recordarà la resta de la seva vida. El moment en què Cesc va donar la pilota a Iniesta i el de Fuentealbilla, tot fermesa, la va fer rebentar a la xarxa d’Holanda amb un cop amb la dreta imponent mentre el temps semblava aturar-se. I sí, es va aturar en aquest just instant. I segueix allà, parat en la memòria de tots.


N (Normalitat)

Un Mundial a l’Àfrica despertava recels, i a Sud-àfrica es temia per la seguretat, un dels punts febles del país. Però el campionat va transcórrer amb total normalitat gràcies a la bona organització i al desplegament per evitar delictes de tot tipus. Tot això va fer que la qualificació general superés l’aprovat.


Ñ (Nyu)

El Mundial va posar el focus sobre Sud-àfrica, una destinació molt desitjada per als aficionats als safaris. En racons com el parc Kruger es poden veure animals com nyus, lleons, guepards, rinoceronts, cocodrils, elefants, zebres, búfals... Però el país també mereix el viatge per ciutats com a Ciutat del Cap, considerada com una de les noves set meravelles naturals del món, per platges com les de Walker Bay (verges i amb aigües plenes de balenes i taurons blancs), i per les seves valls cobertes de vinyes.


O (Oblidats)

És fàcil recordar Casillas, Iniesta, Xavi, Villa, Busquets, Puyol, Piqué, Ramos, Xabi Alonso... Van ser titulars i tots van jugar a un nivell excepcional. Però la selecció va comptar amb suplents, que en alguns casos no van jugar ni un minut. Els oblidats pels aficionats, l’‘altra’ selecció, va estar formada per jugadors com Víctor Valdés, Pepe Reina, Raúl Albiol, Carlos Marchena, Juan Mata, Álvaro Arbeloa, Fernando Llorente, David Silva i Javi Martínez.


El pop Paul ho va tenir clar: Espanya guanyaria la final a Holanda / PATRIK STOLLARZ

P (Paul, el pop)

Al món no hi ha hagut pop més famós que Paul, estrella de l’aquari Seelife d’Oberhausen (Alemanya). Era l’oracle al qual tots acudien per saber qui guanyaria un partit. Va endevinar la victòria espanyola en la semifinal i a la final, entre molts altres encerts. El seu mètode era senzill: triava la cloïssa d’algun dels dos contenidors amb les banderes de les seleccions que s’havien d’enfrontar. 


Q (Queixes)

El Mundial de Sud-àfrica va tenir moltíssimes polèmiques arbitrals, i les queixes per l’actuació dels jutges van ser contínues. Sud-Àfrica, Argentina, Costa d’Ivori, Estats Units, Suïssa... van protestar. Sense anar més lluny, el col·legiat de la final, Howard Webb, va reconèixer: «He passat les dues pitjors hores de la meva carrera». Va haver d’ensenyar 13 targetes grogues i expulsar Heitinga en un partit duríssim dels holandesos, que tot i així es van queixar amargament del paper del britànic. «És un escàndol, ens ha robat», va dir plorant Sneijder. Durant el campionat, Mèxic i el Paraguai van ser eliminats per errors dels jutges, i el nivell general de l’arbitratge va ser tan baix que es va obrir per fi a la FIFA un debat sobre l’ús de la tecnologia per ajudar els col·legiats, cosa que va succeir pocs anys després.


R (Reina, Pepe)

El ‘showman’ de l’equip no va jugar ni un minut però sempre estava disposat a generar bon rotllo en la selecció. La seva millor actuació va arribar amb la celebració del títol ja a Madrid, davant milers d’aficionats. Llavors es va animar i va dedicar unes paraules als seus companys. Aquestes en són algunes: «Piqué, el central del món [...] Puyol, tarzan de l’Àfrica [...]  ‘Sweet’ Iniesta [...] El 7, el gol d’Espanya, té un nom, David Villa [...] El 8, la batuta, per aquí, per allà, Xavi Hernandez [...] Víctor Valdés, la pantera de l’Hospitalet [...] Juan Mata, l’amic de l’engany [...] Xabi Alonso, el pulmó, amb ferides de guerra pel seu país, per Espanya [...] Busquets, el llevaneu, el dels tentacles, el que dona, pren, roba i fa jugar [...] Pedrito, autèntic i inigualable, que va al seu llit i al seu llit corre [...] Vicente del Bosque, la bondat en persona, l’home correcte, el míster que ens ha portat fins aquí, que ens ha fet guanyar la groga, la que tots volíem».


Iker Casillas sorprèn Sara Carbonero / EL PERIÓDICO

S (Sara Carbonero)

El Mundial de Sud-àfrica també va ser el Mundial de l’amor, almenys en la selecció espanyola. Piqué va iniciar un idil·li secret amb Shakira després de participar en el videoclip de la cançó oficial del torneig, i Casillas va voler fer públic (per si algú encara no ho sabia) la seva relació amb Sara Carbonero, llavors una de les periodistes a peu de camp que recollia les declaracions dels jugadors. «Havíem patit bastant i ella ho va passar malament amb les crítiques sobre que em distreia. Va ser un bonic final per a tothom. Ella no ho sabia, vaig actuar sense més ni més i va sorgir», va explicar el porter després del petó que li va robar davant la càmera.


T (‘Tiki taka’)

Diu la Viquipèdia que el ‘tiki taka’ «és un estil de joc en futbol que es caracteritza per l’ús de passades curtes i precises en les transicions, recerca constant de l’espai i moviment de pilota, i el manteniment de la possessió». Més o menys, descriu l’estil que va portar a la glòria la selecció espanyola a Sud-àfrica. Va popularitzar l’expressió el periodista Andrés Montes al Mundial del 2006, tot i que ja als anys 80 l’utilitzaven els entrenadors José María Maguregui i Javier Clemente per ridiculitzar la suposada falta de verticalitat d’alguns equips.


U (Un a zero)

Per molt que jugués bé (i va jugar bé), i la seva proposta futbolística fos atractiva i ambiciosa (i ho era), i comptés els partits per victòries (tret de la derrota inaugural), a Espanya li va costar moltíssim marcar gols. N’hi ha prou amb repassar les seves estadístiques al torneig per descobrir que va vèncer sempre per la mínima tret de contra ¡Hondures! (2-0). I només en un altre partit va tornar a anotar dos gols (Xile, 2-1). La resta va ser sempre la mateixa història: 1-0, 1-0, 1-0, 1-0... Així va ser com es va convertir en la campiona del món menys realitzadora de la història. A favor seu va estar la fortalesa defensiva: només dos gols encaixats en set partits. 


Vuvuzeles, el so (molest) del Mundial / hassan ammar (ap)

V (Vuvuzela)

Afortunadament, les vuvuzeles van ser una moda passatgera. D’una altra manera, els aficionats als estadis haurien acabat sords, si és que no s’hi van quedar llavors. Aquelles trompetes allargades que emeten un so similar als brams d’un elefant o al brunzit d’una abella (però multiplicat per milers de seguidors armats amb aquests instruments) va fer que la FIFA es plantegés la seva prohibició mesos abans de començar el Mundial. Fins i tot els jugadors es van queixar i les televisions van adaptar un filtre perquè no els fastiguegessin la transmissions. 


W (‘Waka Waka’)

El futbol de ‘tiki taka’ de la selecció espanyola rima amb ‘Waka Waka (Esto es África)’, la cançó oficial del Mundial. Bé serviria per animar vídeos dels gols de Villa o de les parades de Casillas. La interpretava Shakira, que va incorporar-hi part d’una cançó molt popular en molts països africans. Tot i així, va ser acusada de plagi per Wilfredo Vargas, que al seu torn va admetre haver-se ‘inspirat’ en una altra peça camerunesa per compondre ‘El negro no puede’. Per cert, ¿sabies que Shakira i Piqué es van conèixer en el rodatge del videoclip d’aquesta peça?


X (Xavi) 

Amo i senyor del centre del camp a la selecció i al Barça, no hi ha hagut cap centrecampista més amb aquella capacitat per marcar el ritme dels partits com ell. Si té els ulls una mica axinesats és perquè veu a davant, als costats i probablement a l’esquena, i això mentre porta la pilota enganxada al peu o fa voltes sobre si mateix marejant els rivals (es diu ‘pelopina’ en record al seu sobrenom, ‘Pelopo’). Xavi va ser elegit millor jugador del partit en els vuitens contra Portugal i en la semi contra Alemanya. Sota la seva batuta (va fer 699 passades, sis més que tot Nova Zelanda) va guanyar Espanya el Mundial. 


Y (Yaya)

Costa d’Ivori va arribar al Mundial amb ganes de ser la primera selecció africana que arribés a semifinals. L’exmigcampista del Barça, que acabava de posar rumb al Manchester City veient que Busquets li barrava el pas al Camp Nou, era un dels puntals d’aquesta selecció, amb Drogba, Kalou, Gervinho i el seu germà Kolo. El Brasil i Portugal van impedir que passessin de la primera ronda. Només van guanyar Corea del Nord (1-3), precisament amb un gol de Yaya. El millor representant africà va ser Ghana, que ja es veia a semifinals quan Luis Suárez ho va evitar parant un xut amb la mà sobre la línia de gol en l’últim minut de la pròrroga. Els ‘charrúas’ van passar per penals i l’Àfrica segueix sense passar de quarts.


El lleopard Zakumi va ser l’oblidable mascota / ROBERTO PFEIL (AP)

Z (Zakumi)

La mascota del Mundial va ser un simpàtic lleopard (futbolista, és clar) amb els cabells verds, el nom del qual es va formar amb les lletres ZA, codi ISO del país, i ‘kumi’, que en diverses llengües africanes significa ‘deu’. Ningú us culparà si no us en recordeu. Avui ocupa un lloc al cementiri de les mascotes oblidades entre el lleó d’Alemanya 2006, i Fuleco, l’armadillo de Brasil 2014.

Temes: Futbol