"A mi també me la va demanar Ramos"

Carles Ricart, de 15 anys, juga als juvenils de l’Europa, però dimarts passat era a la gespa de l’estadi Mahmut Atlantique de Bordeus, on va jugar Espanya contra Croàcia, un partit que es recordarà sempre per l’error del penal de Sergio Ramos, que li va demanar la pilota a Cesc buscant la glòria. Al Carles també li va demanar la pilota el central del Madrid. El jove barceloní va disfrutar amb 11 nois més d’una experiència inoblidable com a aplegapilotes, l’atractiu premi d’un concurs de missatges per viatjar a l’Eurocopa.

Una dotzena de xavals entre 13 i 18 anys de diverses zones d’Espanya van ser els premiats d’una iniciativa que va comptar amb prop de 1.400 sol·licituds. Cinc nois de Madrid i un de Barcelona, Mataró, Girona, Castellbisbal, Saragossa, Conca i Osca van disfrutar de dos dies formidables a París i Bordeus.

També hi havia dues noies entre les premiades, però una es va trencar el braç i la van haver d’operar, i l’altra va renunciar al coincidir-li finalment amb un viatge d’estudis. Amb els guardonats van viatjar Laura Sagaste i Reyes Arcas, responsables de màrqueting de botigues Adidas.

«Va ser una passada, ens ho vam passar molt bé i vam estar molt a gust», explica el Carles, el barceloní del grup. Ell es va situar en una cantonada al costat de l’afició espanyola. Va tenir Jordi Alba a menys de mig metre, però només un internacional de 'la Roja' li va demanar directament la pilota. «Ramos, a mi també me la va demanar Ramos», recorda el jugador del juvenil D de l’Europa. Amb Srna, el capità croat, va tenir també un contacte directe. 

"Ens van demanar que no cridéssim ni distraguéssim. Ningú va aconseguir una samarreta, tots l'hi vam anar a demanr al que teníem més a prop, però no ha pogut ser. No hi va ajudar que perdessin" (Carles Ricart)

Quan es té tan a prop els ídols que es veuen habitualment per televisió deuen passar pel cap moltes coses, amb les lògiques ganes d’animar-los o parlar amb ells. Però hi havia consignes. «Ens van demanar que no cridéssim ni els distraguéssim», explica el Carles. «Ha sigut la millor experiència de la meva vida. Llàstima que fos tot tan curtet». ¿I algun record especial? «Ningú va aconseguir cap samarreta, tots vam anar a demanar-la als que teníem més a prop, en el meu cas Ramos i Juanfran. Els vaig cridar al final del partit però no va poder ser, no hi va ajudar que perdessin». Quan els seus pares li van dir que havia sigut premiat amb el viatge es pensava que era una broma. Va anar a comprar-se unes botes de futbol i va acabar trepitjant la mateixa gespa que la campiona d’Europa.

'IMPOSIBLE IS NOTHING'

El Carles va respondre a la pregunta del motiu pel qual es mereixia el premi contestant «perquè m’encanta Espanya i el futbol». Jonathan Sánchez, de Mataró, també s’ho va passar pipa. El seu text («'Impossible is nothing'») ja feia presagiar coses bones.

Va calar en el jurat i va acabar a París, on va arribar l’expedició en avió dilluns passat. Allà van veure en acció dos freestylers del futbol, van participar en diverses activitats amb grafits, concursos de tocs, es van fotografiar a la torre Eiffel... Van dormir a la capital francesa i dimarts va arribar el trasllat en tren a Bordeus per veure Espanya.

Notícies relacionades

El CTA reconeix que el gol de Ferran al Mallorca-Barça hauria hagut de ser anul·lat

La RFEF acomiada Medina Cantalejo i la resta de la seva cúpula arbitral

Sagaste va acompanyar en tot moment els nois. «Van fer el viatge sols i s’ho van passar en gran. Estaven flipats, amb els seus ídols a un metre, fotos a les banquetes, al camp… L’experiència va ser meravellosa i els pares es van quedar després al·lucinats», explica la jove aragonesa.

"Els nois estaven flipats i els seus pares van quedar després al·lucinats. Hi va haver una gran pinya i companyerisme" (Laura Sagaste, de màrqueting Adidas)

La marca esportiva també els va regalar quatre conjunts complets i una pilota del campionat amb els seus noms gravats i l’efemèride del partit. «Vam viure l’ambient del torneig al cor de la seva seu principal, hi va haver una gran pinya i companyerisme». El viatge va durar només dos dies, però tots es van donar els seus comptes a les xarxes socials per mantenir el contacte. L’Eurocopa els va unir.