Del Bosque: "Sóc molt tossut"

El seleccionador reflexiona en una entrevista amb EL PERIÓDICO els "extremismes" que sacsegen Espanya i alerta sobre "una singular Itàlia"

marcosl34382290 spain s coach vicente del bosque plays with the ball during 160624193330

marcosl34382290 spain s coach vicente del bosque plays with the ball during 160624193330 / PIERRE-PHILIPPE MARCOU

5
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

No hi ha dia sense vent a la bucòlica illa de Ré. Aquí hi ha molts dies en un mateix dia. El temps és una verdadera loteria. Tot d’un plegat, un sol espectacular, després s’apaga el cel, plou, acostuma a ser cap al migdia, i, una altra vegada, el vent. El clima atlàntic sacseja aquesta illa on es troba Espanya des de fa 15 dies, viatjant per tot França (Tolosa, Niça i Bordeus) en una muntanya russa que l’ha portat de l’eufòria inicial als caòtics 20 minuts contra Croàcia que l’han col·locat al costat fosc de l’Eurocopa, amb Itàlia amagada. Tot es mou a Saint-Martin-de-Ré, excepte Vicente del Bosque. Tranquil, amb «'temple'», aquesta va ser la seva paraula, acostumat com està a suportar tota mena de vents i tempestats. Assegut en una diminuta sala, vestit amb el xandall de la selecció, el seleccionador espanyol esperava la seva trobada amb EL PERIÓDICO. Reclinat damunt la cadira, sense mirar en cap moment el rellotge, com si tingués tot el matí per parlar de futbol.

–¿Ha donat gaires voltes a aquell final fatídic? En un moment, el camí d’Espanya va canviar bruscament i ara tot sembla complicat.

–És clar que hi he donat voltes. I moltes. Sobretot a una mala gestió d’aquells minuts finals. No vull parlar d’errors individuals sinó d’una mala gestió en general. Hauríem d’haver sigut més prudents, més cauts. Però feta aquesta anàlisi s’ha de mirar cap endavant. Ja no vull mirar més cap enrere. Si no em vaig voler delectar en el que vam fer bé en els dos primers partits ni en el primer temps amb Croàcia tampoc ho vull fer ara en les coses dolentes. No em vull amargar. Això no condueix a res. Estem en plena competició. I la competició ens demana preparar-nos per a Itàlia. Ni amb molta satisfacció ni tampoc amb molta depressió.

–¿Hi ha derrotes saludables?

–Sí, sens dubte. És pur futbol. Contra Croàcia, nosaltres vam fer coses bones. És clar que sí. Però també vam tenir aquella falta de gestió en els minuts finals que tot equip gran ha de tenir. I més un equip bregat i expert com aquest.

–¿Com es gestiona un cop així?

–Si guanyes, no et pots quedar aturat. No has d’estar gaire eufòric. Ni en la derrota tampoc has d’estar excessivament trist perquè són coses que no et condueixen a res. Ara, toca Itàlia. Doncs a pensar només en Itàlia. A més a més, fent una cosa o una altra, som on volíem ser, a vuitens, és un objectiu mínim. És el camí marcat.

–Però per començar, el primer que apareix en aquest camí és ni més ni menys que Itàlia.

–Itàlia és un equip molt singular. Tan singular com que s’ocupa molt de les dues àrees, però poc del centre del camp. És, potser, una simplificació molt gran. Però així és com veig jo Itàlia. Potser és fins i tot massa exagerada, però així ho penso. Estan còmodes a la seva àrea, no els interessen gaire les zones intermèdies. Independentment del que faci el contrari, Bèlgica, Suècia o Irlanda, ells es mouen així. Et vénen, t’atrauen, et busquen perquè vinguis a pressionar-los. I tot això és el que estem valorant aquests dies.

–Espanya es defensa a través de la pilota i aquest és sempre el seu camí. Itàlia no necessita la pilota.

–Sempre es diu allò que els equips italians juguen sempre molt bé tàcticament. Jo no sé si és jugar bé ficar-se allà, a l’àrea petita, acumulant homes. La veritat és que no sé si això està bé tàcticament. Però el que sí que és cert és que són molt difícils a la seva àrea i forts en la contrària. No els interessa el joc del centre del camp, no els interessa elaborar gaire el joc, no els interessa tenir la pilota

–¿Com es combat això?

–No m’agradaria canviar molt perquè l’experiència que hem tingut amb ells tampoc ha sigut tan negativa. A més a més, tampoc veig tan diferent la Itàlia de Conte de la Itàlia de Prandelli. Tinc la imatge del primer partit de l’Eurocopa del 2012, que va acabar en empat a un. Ens van jugar amb Giacherini molt obert i Maggio. Ara juga igual amb Florenzi i Candreva. Igual, igual. Hi havia tres centrals, després Rossi i Motta al centre del camp. No trobo grans diferències entre aquella Itàlia i aquesta.

–Però després en la final, Espanya la va arrasar amb aquell 4-0.

–Sí, però no vull parlar d’aquella final. Em quedo amb la imatge del primer partit, on ens va costar molt. No parlo de la final perquè ells van arribar cansats, a sobre es va lesionar Chiellini en els primers minuts. Motta també va tenir problemes físics. En fi, van arribar amb moltes dificultats. Per això, em quedo amb el primer partit, que va resultar bastant difícil amb Balotelli, Cassano i després va acabar entrant Di Natale. Però van jugar llavors, més o menys, com estan jugant ara. Es basa molt en els seus tres centrals.

–¿Com es juga llavors?

–Ells ens vindran a pressionar. Segur. Llavors, tenien millor sortida de joc amb Pirlo, que venia darrere, per tenir més panoràmica. I li vam posar Cesc per frenar la sortida. Nosaltres seguirem fent el que hem fet fins ara. Tampoc ens ha anat tan malament, ¿no? Tret d’aquells 20 minuts finals amb Croàcia.

–Un final que ho va alterar tot.

–Ni em torno boig amb les mostres d’afecte dels dos primers dies ni tampoc en aquests moments. Sé com és això. Sé que el que ven aquí és l’extremisme, o molt bo o molt dolent. No és cap crítica, és una realitat. Tot era molt bo al començament; ara tot és molt dolent. S’ha de tenir 'temple'. No és qüestió de lluitar per convèncer ningú. Això és futbol,  ho entenc perfectament.

Notícies relacionades

–¿Això l’afecta?

–Jo sóc molt tossut en algunes coses, però al mateix temps sóc bastant flexible. Si algú em demostra que alguna de les coses que diu té una certa coherència doncs no sóc tan tonto per menysprear-les. Però, en algunes coses, sóc molt tossut. I, sobretot, ferm en les idees. Però si hi ha res que sigui millorable, hem de ser flexibles. Ara, per exemple, es diu que si estem cansats. Busquen el debat en aquest aspecte, rebuscant en alguna causa quan no es troba una causa absoluta. I és que no hi ha una causa absoluta.