Motta: "L'estil no importa, només val el resultat"

Nascut al Brasil (Sao Bernardo do Campo, 33 anys), format al planter del Barça i internacional amb Itàlia. La vida de Thiago Motta ha donat sempre moltes voltes. Va deixar el club blaugrana el 2007 a causa del llast de les lesions, una companyia inseparable en la seva irregular carrera. Atlètic, Gènova, Inter i Paris SG, on on milita des del 2011, van ser els seus següents destins. Ara disputa la seva segona Eurocopa amb l’azzurra. És el 10 d’Itàlia, el dorsal que van portar grans com Roberto Baggio.

–Es repeteix a vuitens la final del 2012. ¿Com veu el partit?

–Espero que sigui un espectacle. Espanya és la favorita, però no ens importa. Quan vam arribar a França ningú apostava per nosaltres i ens hem classificat en dos partits. No tenim la qualitat d’Espanya o Alemanya, però sí que tenim les nostres armes per ser competitius. Serà un partit igualat amb dues seleccions amb una història immensa.

"Som un grup bellíssim. El nostre esperit d'equip és molt fort i sabem la nostra realitat. Si no competimos al màxim no podem superar a Espanya, França o Alemanya"

–¿Ha recuperat Itàlia el seu vessant més defensiu del passat?–Cada seleccionador utilitza les seves opcions com millor pot. Si guanyem el títol es dirà que tot va ser genial. No importa l’estil, només val el resultat. Si no guanyem hi haurà crítiques per a tots. No tenim un Totti, un Baggio o un Ibrahimovic, però sí tenim bons jugadors. Som un grup bellíssim. Formem un conjunt fort i unit. Per a mi en el futbol es guanya i es perd amb 11 que defensen i 11 que ataquen, el futbol és un col·lectiu. El nostre esperit d’equip és molt fort i ens mantenim humils. Sabem la nostra realitat. Si no competim al màxim no podem superar Espanya, França o Alemanya. 

–Vostè ha conegut tots els estils, des del Barça al PSG de Blanc, passant per l’Inter de Mourinho i Ranieri. ¿On ha disfrutat més? 

–Insisteixo en el mateix. Totes les formes de treballar són vàlides si s’aconsegueix el resultat. Per exemple, jo sempre he vist Claudio Ranieri com un boníssim entrenador, però la glòria no li ha arribat fins a aquesta temporada. El que ha aconseguit amb el Leicester té moltíssim mèrit. Mourinho també ha guanyat molt sense un joc espectacular. Totes les formes de jugar són respectables.

 

"Em considero italià al 100%. Som tots iguals, no existeix diferencia entre italians i brasilers, solo són polèmiques que es crean quan les coses no van bé"

–Té sang italiana pel seu avi, però va jugar en les categories inferiors del Brasil. ¿Ja han remès les crítiques en la azzurra per la convocatòria de jugadors nacionalitzats?

–Jo em considero italià al 100% encara que hagi nascut al Brasil, no importa el lloc de naixement, importa el que es fa en el camp. Per exemple, em vaig alegrar pel gol d’Eder, que també va néixer al Brasil com jo, però igual que si haguessin marcat Zaza, Immobile o Chiellini. Som tots iguals, no hi ha aquesta diferència entre italians i brasilers, són polèmiques que es creen quan les coses no van bé. Res més. 

–Se’l veu molt implicat cantant l’himne...

–Crec que som uns privilegiats per viure això, no hem de donar el 100% sinó el 200%, és un deure meu i de tots els italians que som aquí. La passió pel futbol i el privilegi de vestir aquesta samarreta estan per sobre de tot. A més és com jugar una Eurocopa a casa després de tota la temporada a París.

Notícies relacionades

El CTA reconeix que el gol de Ferran al Mallorca-Barça hauria hagut de ser anul·lat

La RFEF acomiada Medina Cantalejo i la resta de la seva cúpula arbitral

–Parla italià, portuguès, espanyol, francès... ¿Què pensa quan mira enrere i veu tota la seva trajectòria?

–Tinc 33 anys i em veig molt bé, he passat per tres grans Lligues des dels meus inicis a Barcelona, un lloc especial d’on han sortit jugadors molt bons. Al PSG tinc contracte fins al 2017 i m’agradaria ser també entrenador, com ha fet per exemple Guardiola. H