Espanya es munta una festa davant una ingènua Turquia

La selecció, guiada novament per un extraordinari Iniesta, s'assegura el pas a vuitens gràcies als gols de Morata (2) i Nolito

/ AP / MANU FERNÁNDEZ

Espanya va jugar bé. Va tornar a jugar bé. Més que bé, i comença a deixar de ser notícia que el campió d’Europa s’hagi retrobat amb la seva essència. Si miren Turquia diran, i amb raó, que és una selecció ingènua, caòticament desordenada i amb la seva ànima, el blaugrana Arda Turan, vagant per la gespa. És veritat. Però Espanya té tanta capacitat per desactivar qualsevol rival que el fa fins i tot pitjor del que realment és, i ahir s’ho va passar tan bé que es va muntar una festa a Niça. Morata, amb dos gols, i Nolito van firmar el triomf. Però el mag Iniesta va tornar a dirigir Espanya, com si estigués jugant amb Valeria i Paolo Andrea, els seus dos fills. A la festa de l’Andrés s’hi van sumar tots.

Quan la selecció de Fatih Terim se’n va voler adonar, ja perdia 2-0. El seleccionador va creure que col·locant Ozan Tufan com a policia d’Iniesta, al qual va pretendre intimidar, ja en tenia prou. No es va adonar que el capità del Barcelona estava hipnotitzant els ja per si mateixos febles turcs. Llavors, va emergir Silva, després Piqué, tan valuós a la seva àrea (ni es van acostar a la casa de De Gea) com al domicili turc, i tots sostinguts per un immens Busquets. Quan tots estan a aquest nivell, per molt febles que siguin la República Txeca i Turquia, és lògic que Espanya espanti.

CONTROL I FANTASIA

On no arribava a l’inici el toc dels petits, apareixia el gegant de la sala de màquines. O sigui, Busi. Pilar únic d’una Espanya que va tornar a divertir-se en un partit més plàcid que en el debut. De sobte, la nit a Niça es va transformar en una festa on el control de Silva barrejat amb la fantasia d’Iniesta van sobresortir, encara que el 3-0 arribés en una acció antireglamentària perquè Jordi Alba estava en fora de joc. Però va ser Busquets, colossal, qui va aguantar la selecció fins que Iniesta, fidel a la seva cita, va inventar passades increïbles.

Busquets, colossal, va aguantar la selecció fins que Iniesta, fidel a la seva cita, va inventar passades increïbles

Al primer toc, i amb la pausa necessària per fondre uns càndids turcs, Espanya es va apoderar de la pilota. Va tocar però per trencar la defensa, ja que Iniesta sembla jugar a càmera lenta. Ingenus ells, perquè no entenen el seu futbol. La selecció va tenir la humilitat necessària per entendre que només des del control de la pilota podia governar la calorosa nit de la Costa Blava francesa.

¿Turquia? Ni es va presentar. ¿Arda? És millor no preguntar per ell. Qui sap si no podrà tornar al seu país després de la desastrosa Eurocopa que està fent el blaugrana. Cada cop que tocava la pilota rebia una bronca monumental de la seva afició. Els seus no el van deixar viure tranquil. I Arda fins i tot es va regirar contra la seva gent, mentre els aficionats espanyols corejaven el seu nom. Llavors, ell es va girar i va aplaudir els de la Roja, però la golejada d’Espanya el torturarà per sempre.

ELS ERRORS DE MEHMET

Al començament, pausa. Després, vertigen. I, al final, remat. Així, d’una manera aparentment senzilla, Espanya va tramar la seva golejada sobre els turcs que semblaven el que eren. Una banda. Amb tot el respecte, però una banda. En els dos primers gols de la selecció que entrena Del Bosque va aparèixer Mehmet Topal. En l’1-0 intentant aturar amb la mà un meravellós centre de Nolito, però ni així hi va arribar el veterà defensa turc. A aquest centre tan delicat corresponia un meravellós cop de cap de Morata per demostrar que els 9 d’Espanya també marquen.

Cada pilota que va tocar Arda va ser una tempesta, esbroncat de manera espectacular pels aficionats turcs

Notícies relacionades

Però no en va tenir prou d’aparèixer en la primera acció defensiva i Mehmet va contribuir, com si fos una assistència, a regalar-li la pilota a Nolito que passava per allà. ¿O no? No passava per allà, l’andalús era on havia de ser, com a xaval llest que és, format al carrer, que intueix on caurà la pilota, per liquidar Turquia en tres minuts. Tres minuts, dos gols. A vuitens, sense despentinar-se.

Espanya no estava per perdre el temps. Després, la tempesta sobre Arda va contaminar el partit, mentre Del Bosque, que va tornar a esgotar els canvis, va usar el doble pivot amb l’entrada de Bruno associant-se amb Busquets. En plena Eurocopa, i amb la feina ben feta, el seleccionador va poder fer assajos. Va repetir l’11 del debut i li va sortir de meravella, a més d’usar 17 jugadors en dos partits. Espanya somriu.