La vergonya d'Anglaterra

Els britànics van creure que la violència dels seus seguidors era cosa del passat. Dels anys terribles que van convertir l’afició anglesa en proscrita i indesitjable. La seva afició semblava haver canviat. Més educada, més respectuosa, més disposada a divertir-se en lloc de buscar brega. El que ha passat a Marsella ha sigut el retorn del malson.

El ferotge rebrot d’un mal que sembla arrelat «a l’ADN del futbol anglès», com va assenyalar ahir Owen Gibson, comentarista esportiu del diari The Guardian. «Les imatges de les forces de la policia antiavalots carregant, les cares ensangonades, les ampolles volant i els grups de fans atacant com gossos rivals caiguts, recordaven escenes de Charleroi 2000 i Marsella 1998».

Mail on Sunday Sport:
Back in the dark ages?#tomorrowspaperstoday #bbcpapers #euro2016 pic.twitter.com/dpzJSkPVKp

— Nick Sutton (@suttonnick) 11 de junio de 2016

Els marsellesos no havien oblidat les batalles campals en aquell Mundial del 98, amb dos dies de disturbis protagonitzats pels seguidors anglesos, que es van saldar amb 100 detinguts i 110 ferits. A Brussel·les, dos anys més tard, després d’un partit entre Anglaterra i Alemanya, que va degenerar en enfrontaments al centre de la capital, la policia va acabar deportant gairebé 200 anglesos i detenint-ne més d’una trentena.

Malgrat que, des d’aleshores les estratègies policials i les ordres impedint viatjar els seguidors violents han evitat desordres seriosos, Gibson creu que «les condicions per al seu retorn (dels hooligans) no han desaparegut mai completament». Potser, suggereix el periodista, «hi ha hagut precipitació al considerar el problema solucionat o almenys contingut».

Rightly or wrongly, these are the front pages and images many in France woke up to. pic.twitter.com/UTrseutbfP

— Owen Gibson (@owen_g) 12 de junio de 2016

L’opinió pública britànica entén que els russos van atacar en grups organitzats, guarnits amb uniformes paramilitars, i molts d’ells amb la cara tapada. Ho van fer al port vell i després a l’estadi, on van exhibir símbols neonazis i van llançar bengales. Malgrat això, no es disculpa el comportament dels anglesos. El Sunday Telegraph reconeixia la «vergonya» davant dels violents causants dels disturbis. El titular del suplement esportiu del Mail on Sunday era «El retorn dels anys negres».

Notícies relacionades

El CTA reconeix que el gol de Ferran al Mallorca-Barça hauria hagut de ser anul·lat

La RFEF acomiada Medina Cantalejo i la resta de la seva cúpula arbitral

La pregunta també és si el que ha passat es podria haver evitat. Malgrat que tant la policia francesa com la britànica eren conscients que Marsella era un polvorí, no es va prohibir, per exemple, la venda d’alcohol, com es va a fer a Lens amb motiu de l’Anglaterra-Gal·les.

També s’ha criticat l’actuació dels antiavalots i el llançament indiscriminat de gasos lacrimògens. Rebekah Vardy, dona del jugador del Leicester Jamie Vardy, en va ser una de les víctimes. «Gasos lacrimògens sense raó. Engabiats com animals. La pitjor experiència viscuda mai en un partit fora», va escriure al seu compte de Twitter.