La vergonya d'Anglaterra

Els britànics reviuen un malson que havien oblidat encara que també en responsabilitzen l'afició russa i les forces de seguretat

dtorras34225302 england supporters take evasive action after frenc160612191025

dtorras34225302 england supporters take evasive action after frenc160612191025 / Darko Bandic

2
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

Els britànics van creure que la violència dels seus seguidors era cosa del passat. Dels anys terribles que van convertir l’afició anglesa en proscrita i indesitjable. La seva afició semblava haver canviat. Més educada, més respectuosa, més disposada a divertir-se en lloc de buscar brega. El que ha passat a Marsella ha sigut el retorn del malson.

El ferotge rebrot d’un mal que sembla arrelat «a l’ADN del futbol anglès», com va assenyalar ahir Owen Gibson, comentarista esportiu del diari The Guardian. «Les imatges de les forces de la policia antiavalots carregant, les cares ensangonades, les ampolles volant i els grups de fans atacant com gossos rivals caiguts, recordaven escenes de Charleroi 2000 Marsella 1998».

Els marsellesos no havien oblidat les batalles campals en aquell Mundial del 98, amb dos dies de disturbis protagonitzats pels seguidors anglesos, que es van saldar amb 100 detinguts i 110 ferits. A Brussel·les, dos anys més tard, després d’un partit entre Anglaterra i Alemanya, que va degenerar en enfrontaments al centre de la capital, la policia va acabar deportant gairebé 200 anglesos i detenint-ne més d’una trentena.

Malgrat que, des d’aleshores les estratègies policials i les ordres impedint viatjar els seguidors violents han evitat desordres seriosos, Gibson creu que «les condicions per al seu retorn (dels hooligans) no han desaparegut mai completament». Potser, suggereix el periodista, «hi ha hagut precipitació al considerar el problema solucionat o almenys contingut».

L’opinió pública britànica entén que els russos van atacar en grups organitzats, guarnits amb uniformes paramilitars, i molts d’ells amb la cara tapada. Ho van fer al port vell i després a l’estadi, on van exhibir símbols neonazis i van llançar bengales. Malgrat això, no es disculpa el comportament dels anglesos. El Sunday Telegraph reconeixia la «vergonya» davant dels violents causants dels disturbis. El titular del suplement esportiu del Mail on Sunday era «El retorn dels anys negres».

Notícies relacionades

La pregunta també és si el que ha passat es podria haver evitat. Malgrat que tant la policia francesa com la britànica eren conscients que Marsella era un polvorí, no es va prohibir, per exemple, la venda d’alcohol, com es va a fer a Lens amb motiu de l’Anglaterra-Gal·les.

També s’ha criticat l’actuació dels antiavalots i el llançament indiscriminat de gasos lacrimògensRebekah Vardy, dona del jugador del Leicester Jamie Vardy, en va ser una de les víctimes. «Gasos lacrimògens sense raó. Engabiats com animals. La pitjor experiència viscuda mai en un partit fora», va escriure al seu compte de Twitter.